Resultats de la cerca
Es mostren 4141 resultats
Gombrèn

Gombrèn
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Ripollès, comprèn la major part de la vall de Gombrèn o del Merdàs, afluent del Freser per la dreta.
Situació i presentació El municipi de Gombrèn és al límit amb la comarca del Berguedà, de la qual el separa l’Arija i els seus afluents el torrent del Coll de la Bena i el rec del Querol Limita al N amb Planoles, al NE amb Campelles, a l’E amb Campdevànol i al S amb les Llosses A l’W limita amb la Pobla de Lillet i Castellar de n’Hug, tots dos del Berguedà, mentre que al NW ho fa amb Toses El terme municipal comprèn el sector de la capçalera del Riu Merdàs, territori molt accidentat, format per diverses valls entre altes serralades i escasses planures comunicades tradicionalment per camins…
electricitat
Electrònica i informàtica
Part de la física que estudia l’electricitat.
Concepte i aplicacions de l’electricitat Hom considera que els fenòmens elèctrics són deguts a l’existència de les càrregues elèctriques , les partícules constitutives de la matèria L’explicació dels fenòmens elèctrics d’un cos radica, en definitiva, en l’estat dels seus àtoms Un àtom és en estat neutre, és a dir, no presenta activitat elèctrica, quan el nombre d’electrons càrrega negativa coincideix amb el nombre de protons càrrega positiva Experimentalment hom ha comprovat que hi ha dos tipus d’estat elèctric l’estat positiu, degut a un defecte d’electrons en els àtoms constitutius del cos…
Vila medieval i castell de la Selva del Camp
Art romànic
Situació Façana nord del castell, erigida sobre un alt marge ECSA - J Bolòs La vila de la Selva del Camp es troba en la zona de contacte del Camp de Tarragona i els primers contraforts de la serra de la Mussara Les restes del castell són al costat de l’església parroquial de Sant Andreu, al nord-oest de l’antiga vila closa Mapa 33-17445 Situació 31TCF439645 Per a arribar a la Selva del Camp des de Reus, cal prendre la carretera C-240 que mena a Montblanc CPO Història El lloc, amb la seva denominació primitiva villa Constantino , és conegut des de l’any 1149 Hi ha qui ha considerat que podria…
Castell de Paracolls (Campome)
Art romànic
Vista de conjunt del castell, on s’aprecien els dos recintes i l’església castellera de Sant Pere ECSA - A Roura Situació Les ruïnes del castell de Paracolls són al cim d’un turó que cau a pic damunt la riba dreta del curs de la Castellana, a l’engorjat dels Banys de Molig El castell és vers el SE del poble de Campome, cap del municipi Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 38’ 42” N - Long 2° 23’ 15” E Hom arriba al castell de Paracolls en mitja hora, a peu, des dels Banys de Molig Cal situar-se als jardins que s’estenen davant del balneari i travessar l’embassament del riu Un cop allí s’agafa un…
El convent de Sant Domènec de Girona
Art gòtic
La catedral i les altres esglésies de la ciutat de Lleida Lleida el 1563, segons un dibuix del pintor flamenc Antoon van den Wijngaerde Hi podem reconèixer la xarxa d’esglésies i convents de l’època del gòtic La Seu Vella, al capdamunt del turó de la Suda, amb l’imponent campanar, presideix la ciutat A l’esquerra de la catedral s’alça l’església parroquial de Sant Andreu En un segon nivell, els campanars permeten localitzar els temples parroquials de Sant Llorenç, Sant Martí, Sant Joan –a la falda del turó, prop del pont– i Santa Maria Magdalena A l’esquerra d’aquesta darrera parròquia s’…
La primera escultura trescentista al monestir de Santes Creus
Art gòtic
Si bé els reis Alfons el Cast i Jaume el Conqueridor havien escollit sepultura a Poblet, Pere el Gran, en el seu testament del 1282, va mostrar el desig de ser enterrat a Santes Creus Aquesta també va ser la voluntat de Jaume II, que va ocupar el càrrec essent rei de Sicília, després de la mort prematura del seu germà gran Alfons el Liberal el 1291 Santes Creus va viure per aquesta raó unes quantes dècades d’especial esplendor, fins que Pere el Cerimoniós, el 1340, va decidir installar el panteó de la monarquia a Poblet Tomba emmarcada en un arcosoli d’un membre de la nissaga dels Cervelló,…
Sant Julià de Ribelles (Bassegoda)
Art romànic
Situació L’església de Sant Julià de Ribelles Sant Julià de Pruna, Sant Julià de Prunera o Sant Julià de Brema és la del poble de l’antic municipi del Bassegoda, de la Garrotxa, que l’any 1969 fou unit al d’Albanyà, de l’Alt Empordà, situat al sector nord-occidental del terme, en un replà encinglerat damunt la vall de Sant Aniol, a la capçalera de la riera d’aquest nom, de la conca del Fluvià, a 850 m d’altitud, en un indret despoblat Mapa 219M781 Situació 31TDG665872 Vista exterior de l’església des de llevant, tal com ha quedat després dels darrers treballs de restauració J…
Bibliografia general N-Z
Art gòtic
Navarro, Juan Carlos 2006 Bóvedas de la arquitectura gótica valenciana Traza y montea , Publicacions de la Universitat de València, València Nobile, Marco Rosario 2002 Un altro rinascimento Architettura, maestranze e cantieri in Sicilia 1458-1558 , Helvelius, Benevento Oakeshott, Walter 1972 Sigena Romanesque Paintings in Spain and the Winchester Bible Artists, Harvey Miller and Medcalf, Londres Ocampo, Estela 1992 Diccionario de términos artísticos y arqueológicos , Icaria, Barcelona Olivar, Marçal 1986 Els tapissos francesos del rei en Pere el Cerimoniós , Barbié, Barcelona Orriols i Alsina…
música de l’Índia
Música
Música desenvolupada a l’Índia.
L’Índia és un dels països més grans i més poblats del món, amb gairebé mil milions d’habitants La diversitat cultural de les regions, l’estructura social -caracteritzada per la presència de les castes- i el desenvolupament econòmic han afavorit la creació de moltes pràctiques musical diferents, amb una clara separació entre les músiques tradicionals de caràcter popular i la de les elits culturals índies Aquesta música, anomenada música clàssica índia, ha aconseguit conservar-se força separada de la música culta occidental Coneguda i valorada fora del país, ha despertat l’interès de nombrosos…
música de l’Àfrica musulmana
Música
Música desenvolupada a l’Àfrica musulmana, terme que identifica la zona de tradició panislàmica situada al nord del continent africà, aproximadament per damunt del paral·lel 10 graus latitud nord i que comprèn el desert del Sàhara i els països del Magrib més Egipte.
A diferència de la música de l’Àfrica negra, la cultura musical de l’Àfrica musulmana ha de ser analitzada en els plans tradicional folklòric i culte, i també religiós i popular originada per l’aculturació urbana i la influència d’altres cultures musicals D’aquests factors es desprèn que la configuració musical de l’Àfrica musulmana actual és fruit de la simbiosi de les cultures berber, àrab s’inclouen les aportacions perses, andalusina, turca i sefardita A tot això cal afegir la influència occidental, sobretot des del segle XIX Marc històric i antropològic L’any 1000 aC, després d’un període…