Resultats de la cerca

També utilitzà el nom Dreta de Catalunya Era un partit dinàstic, extremosament conservador, defensor de la propietat i d’un marcat anticatalanisme Assumí el programa de RE, que s’autodefinia en aquests termes “En lo religioso, somos católicos en lo político, monárquicos en lo jurídico, constitucionales y legalistas, y en lo social, demócratas” Els seus antecedents es troben en la Unió Monàrquica Nacional UMN del bienni 1930-1931 i, des del desembre d’aquest dar-rer any, en l’entitat Peña Blanca Aquest collectiu fou el primer refugi dels alfonsins barcelonins després de la proclamació de la…

El tapís és un tipus de teixit destinat a la decoració d’interiors Difereix del teixit a la plana per la tècnica de realització, que s’anomena treball o tècnica de tapisseria El tapís es pot fer en dos tipus de teler vertical i horitzontal Un cop acabada la peça no és possible saber en quin tipus de teler ha estat fabricada Independentment de la classe de teler, el treball del tapís s’ha fet sempre manualment i es continua fent així El tapís, com a teixit, consta d’ordit i trama, i s’obté per l’encreuament d’ambdós L’ordit és el conjunt de fils parallels que es preparen en el teler Ha de…

Format a l’ Escolania de Montserrat , estudià direcció amb Antoni Ros Marbà i composició amb Josep Soler Director de la coral Càrmina 1988-90, des del 1985 es dedicà fonamentalment a la direcció orquestral després d’haver cofundat l’ Orquestra de Cambra del Teatre Lliure , de la qual fou director titular fins el 1997 Fou també director de la Jove Orquestra Nacional de Catalunya 1993-2001, de l’Orquesta Ciudad de Granada 1994-2004 i de l’Orquesta Nacional de España 2003-12 El 1998 fou nomenat director principal associat del Gran Teatre del Liceu , n’inaugurà la temporada 2000-01…

El lloc de Llavorsí és documentat des de l’any 1149, tot i que la força no ho és fins al segle XIII Segurament Llavorsí havia format part en el seu origen del terme del castell de Gilareny, molt properal poble Llavorsí fou un terme de jurisdicció comtal La primera referència de la força de Llavorsí és produeix en el context de les guerres del Pallars al final del segle XIII L’any 1298 Roger Bernat III, comte de Foix i vescomte de Castellbò, és negà a lliurar els llocs i els castells de Tírvia, Glorieta, Biuse i Arestui, empenyorats per la comtessa vídua Blanca de Bellera, quan aquesta li…

Vida Estudià oboè, piano i composició a l’Escola de Música de Barcelona, on obtingué diferents guardons Posteriorment es traslladà a França per ampliar els estudis d’oboè amb P Pierlot i els de composició amb T Aubin De retorn a Catalunya, treballà la direcció orquestral amb A Ros Marbà Ingressà en l’Orquestra Ciutat de Barcelona i actuà amb aquesta formació durant tretze temporades Director de diversos grups instrumentals, el 1978 es presentà al capdavant del Grup Instrumental Català i de la Coral Càrmina amb Les noces , d’I Stravinsky Del 1985 al 1992 dirigí la Cobla Ciutat de…

La temporada de l’orquestra comença al mes de setembre amb un cicle de concerts a la seva seu de l’Auditori de Granada, que es complementa amb el cicle Música y Poesía -iniciat el 1998-, els Concerts Simfònics, el Festival Monogràfic -dedicat cada any a l’obra d’un compositor- i un cicle dedicat a la música de M de Falla, que es duu a terme des del 1995 Els darrers anys també realitza una sèrie de concerts familiars i una altra de concerts didàctics, dirigits a les famílies i a les escoles respectivament, que tenen com a objectiu despertar l’interès dels infants per la música i fer-los…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Barcinógrafo Barcelona ARGUMENT I GUIÓ Julio López de Castilla FOTOGRAFIA FGelabert blanc i negre i virats, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Antoni Ros i Güell INTERPRETACIÓ Margarida Xirgu marquesa de Valle-Verde i Violeta, Ricard Puga marquès de Valle-Verde, Celia Ortiz, Josefina Santolària, José Rivero, Miguel Ortín, Alexandre Nolla, Intervenció de la comparseria de la companyia Xirgu-Puga Teatre Novetats de Barcelona ESTRENA Barcelona, 09101915, Madrid, 15121916 Sinopsi El marquès de Valle-Verde expulsa la seva dona de casa per una infidelitat Aquesta es…

Pretenia incorporar sectors conservadors al republicanisme El signants del manifest fundacional foren Felip de Solà i Cañizares, Andreu Sanahuja, Gonçal de Reparaz, J Martorell i Josep de Ros En les eleccions municipals de 1931 Solà fou escollit regidor per Barcelona i Francesc Costa per Lleida en coalicions republicanosocialistes Al mes següent, una Junta General Extraordinària 11/V/1931 del Consell central aplegà G de Reparaz, Salvador Lluc Sobiranas, Josep M Marquès, A Sanahuja, F de Solà, Josep M Portes, Antoni Jaumeandreu, Josep M Catasús, Rafael García Fando, Marià Heuras, Joan B Viver…

Centra el petit nucli l’església parroquial de Sant Andreu

Fou fundada amb el nom d’Unió Catalana de Federacions Esportives el 3 de juliol de 1933, i hi pertanyien les divuit federacions esportives existents fins en aquell moment El seu primer consell directiu fou presidit per Pompeu Fabra i Poch, i l’any 1934 fou declarada corporació oficial de la Generalitat de Catalunya La primavera del 1935 organitzà la primera Setmana de l’Esport, en què tingueren lloc diverses activitats esportives Desaparegué durant la Guerra Civil Espanyola i no fou reconstituïda per la Generalitat fins l’any 1985 Té com a objectiu promocionar l’esport federat a Catalunya,…