Resultats de la cerca

Estudià al Conservatorio di Santa Maria di Loreto de Nàpols i el 1756 estrenà la seva primera òpera Le deluse accortezze a Roma, ciutat on visqué fins el 1763 Es traslladà a Londres, on desenvolupà una intensa activitat com a compositor d’òpera i música instrumental i organitzador de concerts, i també ocupà el càrrec de director del King’s Theatre la temporada 1775-76 Conegué JCh Bach, de qui fou mestre i collaborador Encara que M Vento experimentà un notable èxit de públic per les seves òperes, a Anglaterra foren molt valorades les seves lessons sonates per a clavicèmbal amb…

Rebé la primera formació musical del seu pare, que era organista Entrà al Conservatori de Brusselles el 1839, on estudià piano amb L Godineau, orgue amb C Girschner i composició amb FJ Fétis El 1846, a Breslau, fou alumne d’AF Hesse, el qual li donà a conèixer la música de JS Bach El 1847 obtingué el segon lloc al Premi de Roma amb la seva cantata Le Roi Lear i dos anys després fou nomenat professor d’orgue al Conservatori de Brusselles De l’any 1869 al 1878 visqué a Londres, on treballà com a organista i pianista De tornada a Bèlgica 1878, fundà l’École de Musique Religieuse per…

Es formà musicalment a Berlín i el 1896 es traslladà a Londres per ocupar la plaça de director de l’orquestra del Haymarket Theatre, càrrec que abandonà per conflictes amb la direcció del teatre També en aquesta ciutat, impartí classes privades i a la Royal Academy of Music El 1908 anà a Viena amb motiu de l’estrena d’unes obres seves i del 1910 al 1913 dirigí el Mozarteum de Salzburg Posteriorment treballà a Berlín, Dresden, Leipzig i Munic com a docent i compositor, fins que el 1920 fou nomenat professor del Conservatori de Música de Leipzig En 1930-33 dirigí el Sternsches Konservatorium de…

Era el fill gran de Johann Pachelbel, de qui rebé les primeres lliçons de composició i d’interpretació al teclat Començà la seva carrera organística a Fürth Més tard tornà a Erfurt i el 1706 es traslladà a Nuremberg, on ocupà la plaça d’organista a la Jakobikirche El 1717 fou nomenat organista a la Sebalduskirche de Nuremberg, càrrec que exercí fins a la seva mort Es conserven poques obres de la seva producció musical i totes elles són exclusivament per a instruments de tecla Les seves variacions sobre el coral O Lamm Gottes unschuldig 'O anyell innocent de Déu' reflecteixen la influència…

Realitza investigacions en els camps de la sociologia de la música, de la cultura i dels mitjans de comunicació Enginyer civil i doctor en sociologia per l’EHESS 1991, és director del Centre de Sociologie de l’Innovation École des Mines de París Després d’haver estudiat el món del disc a França Les professionnels du disque , 1981 L’économie du disque en France , 1978, va abordar l’ense nyament de la música Comment la musique vient aux enfants Une anthropologie de l’enseignement musical La seva obra més destacada en l’àmbit musical és La passion musicale Une sociologie de la…

El 1758 anà a París i ingressà en una banda militar com a intèrpret de trompa Més tard tocà el mateix instrument en diverses orquestres parisenques, com ara la de la Comédie-Française, la de l’Òpera i la del Concert Spirituel També fou intèrpret d’arpa i trombó, instruments que tocà com a membre de l’orquestra de l’Òpera de París La primera incursió de Jean-Georges Sieber en el món editorial es produí pels volts del 1770 o el 1771, quan s’associà amb un tal Fischer i comprà l’editorial Huberty L’experiència, però, resultà un fracàs i després d’això s’establí pel seu compte El seu fill Georges…

Inicià els seus estudis musicals amb G Quilici a Londres, i el 1793 entrà a formar part del cor de la capella de l’ambaixada de Sardenya Fou allí on començà a estudiar orgue sota el mestratge de Samuel Webbe El 1798 fou nomenat organista de la capella de l’ambaixada de Portugal, càrrec que exercí fins el 1823 Home polifacètic, prengué part activa en la vida musical londinenca El 1813 entrà a formar part de la llavors recentment creada Societat Filharmònica de Londres La seva tasca com a editor començà el 1811 amb l’aparició d’una obra en dos volums titulada Collection of Sacred Music Entre…

Provinent d’una família amant de la música, rebé les primeres lliçons de música d’una germana més gran, que aconseguí un cert prestigi com a cantant Quan encara era molt jove, tingué l’ocasió d’estudiar amb JC Bach i A Sacchini, i aviat es revelà com a nen prodigi A deu anys es convertí en l’organista de la Capella Portuguesa i quan en tenia dinou aconseguí la plaça de director musical i clavecinista del King’s Theatre Quan abandonà els càrrecs al teatre londinenc, dedicà gran part de la seva vida professional a impartir classes de piano Entre els seus alumnes hi havia la…

Estudià teologia, filosofia i ciències naturals El 1725 esdevingué professor a la Universitat de Leipzig, de la qual fou rector des del 1739 Des d’aquesta posició es convertí en un dels principals portaveus de la illustració germànica Advocà per la renovació de les lletres segons principis racionalistes d’ascendència francesa, tal com exposa en la seva obra principal Versuch einer critische Dichtkunst 'Assaig d’una art poètica crítica', 1730 Probablement conegué JS Bach, el qual li musicà algunes lletres d’encàrrec Trauer-Ode , ’Oda fúnebre', i una cantata, perduda, en honor del…

Rebé formació musical en un monestir franciscà d’Opava, Moràvia, on estudià orgue, violoncel i cantà al cor Posteriorment estudià dret i filosofia a la Universitat de Viena El 1829 fou nomenat membre del Consell de la Societat dels Amics de la Música En el camp de la musicologia destacà com a erudit i colleccionista La seva biblioteca conservava documents musicals de gran valor, entre els quals destaquen alguns manuscrits autògrafs de Bach, Händel, Haydn, Gluck, Mozart i Beethoven, i també d’altres compositors italians i alemanys també contenia edicions impreses del segle XVII,…