Resultats de la cerca
Es mostren 3065 resultats
fill | filla
Dret
Descendent més directe d’una persona que, respecte aquesta, ocupa el primer grau de parentiu en línia recta.
La legislació civil equipara totalment els fills no matrimonials als fills matrimonials Les definicions de fill adulterí, illegítim, incestuós, legítim, natural i sacríleg no tenen actualment transcendència jurídica En el dret successori català, és admesa també una accepció àmplia de la paraula fill , per tal de fer referència a tota la descendència d’una persona descendents de primer grau o de grau ulterior Aquesta accepció àmplia té efecte principalment quan una persona crida per hereus, legataris o llurs substituts diverses persones, però sense designar-les pels noms, sinó mitjançant l’…
contribució de ‘cientos’
Economia
Història
Dret fiscal
Impost indirecte castellà nascut a les corts del 1626 per les necessitats financeres de la monarquia dels Àustria.
Consistí, al principi, en un recàrrec de l’1% sobre l’alcabala, és a dir, sobre l’impost 10% que gravava les transaccions Els cientos augmentaren 1639, 1656, 1633 fins a un recàrrec del 4% i formaren part del conjunt d’ingressos que servien per a pagar el servei de millones al rei El 1686 foren rebaixats al 2% i augmentaren de nou el 1705 Ensenada, en el seu fracassat projecte d' única contribució 1749 a Castella, abolí els cientos , però, llevat dels períodes constitucionals de 1812-14, 1820-23 i el projecte fiscal de Martín de Garay 1817, encara es mantingueren, juntament amb…
perfet
Gramàtica
Aspecte de les formes verbals que, dins un paradigma, expressen acció acabada, en oposició a les formes d’imperfet, que expressen l’acció en el seu desenvolupament.
Són perfets el pretèrit perfet d’indicatiu i tots els temps composts, que reben del participi llur aspecte perfectiu El català forma el perfet afegint en els verbs regulars al radical verbal les desinències següents 1a conjugació -í, -ares, -à, -àrem, -àreu, -aren 2a conjugació -í, -eres, -é, -érem, -éreu, -eren 3a conjugació -í, -ires, -í, -írem, -íreu, -iren Però molts verbs irregulars sofreixen alteracions del radical abans d’aquestes terminacions o presenten altres irregularitats especials Al costat del perfet simple dels verbs, el català té la peculiaritat de l’anomenat perfet…
Acord entre els militars i l’oposició al Sudan
L’oposició i els militars signen un acord per a la formació d’un govern de transició de 39 mesos al Sudan El govern, compost de civils llevat dels ministres de Defensa i de l’Interior, té per sobre un consell sobirà format per 6 civils i 5 militars Amb aquest acord es vol tancar l’etapa de violència iniciada amb l’enderrocament del dictador Omar al-Bashir el mes d’abril, durant la qual el refús dels militars a cedir el poder va causar prop d’un centenar de víctimes civils El dia 8 de setembre pren possessió el primer govern amb participació civil del Sudan des del 1989 El primer…
llengües abkhazoadigués
Lingüística i sociolingüística
Grup occidental de les llengües caucàsiques septentrionals.
Comprèn l’adigué, el kabardí i el txerkès, que poden agrupar-se sota l’antic nom de circassià i l’abkhaz amb la variant abazí i l’ubikh Es caracteritzen per la pobresa del sistema vocàlic dos o tres fonemes i la riquesa del consonantisme Gramaticalment, es distingeixen de les altres llengües caucàsiques septentrionals per l’absència d’un sistema de classes llevat en l’abkhaz i la pobresa o la inexistència de declinació, l’abundància de posposicions i per l’estructura del verb, que incorpora, mitjançant afixos, les nocions de subjecte, transitivitat o intransitivitat, règim, temps…
acroleïna
Química
Aldehid acrílic.
Líquid volàtil, inflamable, d’olor desagradable, lacrimogen i molt irritant, que bull a 52,7°C És molt soluble en aigua, alcohol i èter, i té una gran tendència a polimeritzar-se, llevat que contingui un inhibidor hidroquinona Es forma quan els greixos es cremen i és causa de l’acritud de llurs fums, per piròlisi del glicerol, i era obtingut industrialment fent passar els vapors d’aquest sobre sulfat de magnesi a alta temperatura Actualment és, al contrari, un intermediari en la fabricació de l’alcohol allílic i del glicerol a partir del propilè, i és obtingut oxidant aquest…
àcid lipoic
Química
Derivat organosofrat de l’àcid octanoic, també denominat àcid α-lipoic, àcid alfa-lipoic i àcid tiòctic.
El carboni 6 és quiral, la qual cosa fa que hi pugui haver dos enantiòmers l’àcid R-+-lipoic i l’àcid S---lipoic A la natura només existeix l’enantiòmer R-+ A l’organisme es troba lliure en forma d’àcid lipoic i àcid dihidrolipoic, la forma reduïda, però una part significativa està unida a complexos enzimàtics mitocondrials, com ara el complex enzimàtic de la piruvat deshidrogenasa, el complex enzimàtic de l’alfa-cetoglutarat deshidrogenasa i tres complexos enzimàtics que intervenen en el catabolisme dels aminoàcids ramificats L’organisme el sintetitza i a la natura es troba a la carn…
antinatalisme
Sociologia
Denominació aplicada a diverses doctrines partidàries de la restricció de la natalitat, perquè consideren que l’excés de reproducció és responsable de la misèria i de la fam.
La doctrina antinatalista més notable és el maltusianisme L’antinatalisme és característic de classes mitjanes i, per tant, més fort a la ciutat i als països industrialitzats, on provoca un envelliment demogràfic La política antinatalista mitjançant l’avortament, els mètodes contraceptius o l’esterilització, limita els naixements per tal de reduir la misèria o augmentar el benestar dels ciutadans Als països asiàtics, amb excés de població i de natalitat, els governs són obertament antinatalistes i adopten mesures per tal d’aturar els naixements en els matrimonis que tenen molts fills Aquests…
Raskol
En l’Església russa, cisma que es produí amb motiu de la reforma litúrgica del patriarca Nikon (1652-67).
Hom el coneix també amb el nom de Staroobrjadčestvo ‘Vell ritualisme’ i els seus membres són anomenats raskol’niki ‘cismàtics’ o també starovercy ‘vells creients’ La dura repressió —els seus capdavanters Avvakum , Lazar’ Romanovskij i el diaca F'odor moriren a la foguera 1682— no eliminà l’oposició, la qual, mancada d’una base teològica i dogmàtica, s’anà disgregant en múltiples sectes, entre les quals destaquen els popovcy 'presbiterians' —amb una jerarquia i un sacerdoci— i els bezpopovcy ‘sense preveres’, subdividits al seu torn en nombrosos grups, que coincideixen en llur refús del…
Enric VI d’Anglaterra
Història
Rei d’Anglaterra (1422-61 i 1470-71).
Fill d’Enric V i de Caterina de França, durant la seva minoritat fins el 1442 el consell privat encarregà la regència als seus oncles Humfred, duc de Gloucester, i Joan, duc de Bedford Enric VI fou coronat rei de França 1431 després d’alguns èxits militars a la guerra dels Cent Anys, malgrat que Joana d’Arc havia fet fracassar el setge d’Orleans 1428 Un seguit de circumstàncies adverses, però, feren perdre a Anglaterra totes les possessions de França, llevat de la de Calais El 1455 esclatà la guerra de les Dues Roses , que li féu perdre el regne en favor d’Eduard IV 1461…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina