Resultats de la cerca
Es mostren 941 resultats
La formació dels museus a Catalunya
Interior del Museu Provincial d’Antiguitats, capella de Santa Àgata, Barcelona, sd AF/AHC-JC-RF L’origen de la idea de museu caldria cercar-lo molt enrere en l’època moderna Al segle XIX es feu, però, el pas al sistema de museus modern Dit d’una altra manera, fou el moment en què el colleccionisme divers heretat del passat cedí el lloc a l’espai d’exposició i presentació de materials que avui hom coneix correntment com a museu A grans trets caldria distingir tres tipus de museus, encara que no sempre s’hagin presentat de manera separada els museus històrico-arqueològics, els museus artístics…
Teixits d’època romànica (Barcelona)
Art romànic
Teixit de Santa Anna de Barcelona Fragment de teixit trobat al sepulcre de Sant Daniel d’aquesta església, amb decoració de rengles de cercles que inscriuen figures d’aus ECSA - G Llop El museu Episcopal de Vic conserva un fragment de teixit procedent del sepulcre de Sant Daniel de l’església de Santa Anna de Barcelona És un tipus de teixit decorat per línies horitzontals de cercles, el que s’anomenava en els documents medievals pallia rotata Les rengleres de cercles són de dos tipus, una amb cercles grans i l’altra amb cercles més petits Els cercles grans tenen al seu interior dos ocells…
Les condicions de vida dels artífexs
Art gòtic
A l’època del gòtic, a les persones, el treball els servia per a poder viure amb el mínim indispensable Treballar en un ofici els permetia tenir habitatge, menjar, vestir-se i saber on serien sebollits Fins i tot les classes benestants no s’allunyaven gaire d’aquesta esquemàtica línia de conducta, ja que utilitzaven una bona part de les seves riqueses no pas per a despeses supèrflues, sinó per a millorar els objectes quotidians, des dels més senzills de fusta i ceràmica fins als més sumptuosos de vidre, estany i metalls nobles, i també per a adquirir vestits de teixits més gruixuts i luxosos…
Christoph Willibald Gluck
Música
Compositor alemany.
Vida Era el germà gran dels vuit fills que tingué el matrimoni Alexandre Gluck i Maria Walburga El pare de ChW Gluck treballava a Reichstadt, el 1717, com a guarda forestal de la duquessa de Toscana el 1722 anà a Komotau, on fou nomenat encarregat de les aigües i dels boscos del comte Kinsky i després, cap al 1727, es posà al servei del príncep Lobkowitz ChW Gluck cursà els estudis primaris a l’escola de Reichstadt, on possiblement rebé les primeres lliçons de música cant, violí i violoncel, i sembla que continuà el seu procés d’aprenentatge a l’escola dels jesuïtes de Komotau El fet de no…
La façana de la catedral de Tarragona
Art gòtic
La progressió de les obres de la catedral de Tarragona culmina amb la construcció de la façana de ponent, on l’estil gòtic es manifesta en plenitud La façana és, de fet, l’element que confereix a l’exterior de la seu metropolitana un caràcter més marcadament gòtic i pot arribar-se a considerar una obra autònoma El nostre propòsit aquí és remarcar la significació de la façana de la catedral de Tarragona i les novetats que aporta en tractar-se de la primera de les grans façanes gòtiques realitzades a Catalunya La façana, orientada al sud-oest, domina, des de la part alta de la ciutat, l’espai…
Joan Ainaud i de Lasarte

Joan Ainaud i de Lasarte
© Fototeca.cat
Història
Art
Historiador de l’art.
Fill de l’artista i pedagog Manuel Ainaud i Sànchez i net de l’escriptora Carme Karr Tot i destacar com a medievalista, és considerat el principal erudit de l’art català Estudià història a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona amb Ferran Soldevila, i treballà en la recuperació d’arxius amb Agustí Duran i Sanpere Establí una estreta collaboració amb el seu company Frederic Pau Verrié, i el seu treball quedà reflectit en nombroses publicacions L’any 1941 ja havia iniciat la seva feina com a catalogador de la Junta de Museus al Museu d’Art de Catalunya i el 1942, a l…
,
Acció Catòlica
Inicialment, organització oficial de l’Església catòlica destinada a la incorporació dels laics a l’apostolat de la Jerarquia eclesiàstica.
Fou impulsada i estructurada per Pius XI anomenat, per això, “el papa de l’Acció Catòlica” en l’encíclica Ubi arcano 1922 Responia a un moviment de valoració i enquadrament del laic i de la seva tasca apostòlica i a l’interès de la Jerarquia per mantenir unes organitzacions, sobretot juvenils, pròpies, no sotmeses al control absorbent dels estats totalitaris L’Acció Catòlica seguia l’estructuració diocesana i parroquial, però podia prendre, també, formes interdiocesanes Sense perdre aquest sentit inicial, el concepte ha anat evolucionant, sobretot a Catalunya, Bèlgica, Espanya, França i…
Primats de dues potes
Fa entre set i vuit milions d’anys que una sèrie de fenòmens tectònics enfonsaren la vall del Rift, a l’Àfrica oriental, la qual cosa dividí el continent en dues parts biogeogràficament diferents A la banda oriental, del Rift i fins a l’Índic, la selva plujosa s’anà reduint i l’entorn es transformà en un espai obert, molt més sec Aquest canvi comportà una competència pel territori minvant entre els primats superiors, que fins aleshores havien viscut fonamentalment dalt d’arbres Els perdedors van haver d’aprendre a explotar les noves terres desplaçant-se per terra, un canvi existencial que anà…
Les rutes marítimes de la Mediterrània. 1250-1550
La cultura dels comtats catalans dels Pirineus no vivia d’esquena al mar Tot al contrari, els interessos eren diferents, però l’objectiu era el mateix la formació i el control de la diagonal estratègica de la Mediterrània que fes possible les relacions comercials i culturals amb Orient Més tard, es pensà també en l’Atlàntic es definiren les rutes de Flandes i d’Anglaterra, i començà l’exploració de les illes i les costes africanes L’expansió comercial de la confederació catalanoaragonesa Rutes i dominis comercials El gran dinamisme polític i cultural de la confederació catalanoaragonesa, i…
Santa Eulàlia d’Éller (Bellver de Cerdanya)
Art romànic
Situació Església molt alterada exteriorment, que tanmateix conserva la nau romànica, mutilada de l’absis primitiu ECSA - A Roura El poble d’Éller, on hi ha l’església de Santa Eulàlia, és al vessant dret del riu Duran, més amunt de Cortàs Mapa 35-10 216 Situació 31TDG008970 Per a anar-hi cal agafar una carretera de muntanya que comença a 1, 5 km de Bellver en direcció a Puigcerdà i que passa per Cortàs RMAE Història La parròquia d’Éller apareix esmentada per primera vegada en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell del 819, document redactat segurament al final del segle X El capellà d’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina