Resultats de la cerca
Es mostren 801 resultats
Antoni Téllez i Solà
Historiografia catalana
Historiador dels grups d’acció antifranquista.
Fill de ferroviari, visqué la joventut a Tarragona, a Soto del Rey Astúries, on rebé l’impacte de l’experiència revolucionària, i a Lleida El 1936 començà a militar a la Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries Mobilitzat per l’exèrcit republicà quan acabava de fer divuit anys, s’exilià el 1939 i passà pels camps de concentració de Setfons i d’Argelers Després fou enrolat en una companyia de treballadors estrangers i s’afegí al maquis francès Participà en l’alliberament de Rodès i en els fets de la Vall d’Aran 1944 Collaborà en les revistes llibertàries Ruta , CNT i Solidaridad Obrera ,a…
Jaume Roures i Llop

Jaume Roures i Llop
© Mediapro
Ràdio i televisió
Empresari de mitjans de comunicació.
Durant la seva joventut fou un actiu militant trotskista, afiliat els primers anys setanta a la Lliga Comunista Revolucionària , i fou empresonat diverses vegades Exercí com a periodista per a l’agència de notícies britànica Visnews Incorporat a la naixent Televisió de Catalunya , des del 1983 en fou cap del departament de notícies i des del 1986 de produccions esportives Ha estat també responsable d’operacions especials de la FORTA Federació d’Organismes de Ràdio i Televisió Autonòmiques El 1991 passà a ocupar el càrrec de cap del departament de televisió de Dorna Sports,…
Margarita Rivière i Martí
Periodisme
Periodista i escriptora.
Cursà periodisme a l’Escola de l’Església de Barcelona, es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona i més tard estudià disseny a París Fou corresponsal de la revista francesa de moda Marie Claire 1965-68, redactora en cap del setmanari Dossier Mundo 1971-74, cap de la secció de Cultura del Diari de Barcelona 1974-78 i d' El Periódico 1978-88 i directora de l’agència EFE a Catalunya 1988-92 Collaborà també durant molts anys a La Vanguardia i El País , i destacà especialment en articles de fons i entrevistes Fundà també la revista cultural Qué Leer ,…
Vaticà 2013
Estat
El 13 de març l’arquebisbe jesuïta de Buenos Aires, Jorge Mario Bergoglio, va ser escollit per succeeir el papa Benet XVI El nou pontífex, en endavant papa Francesc, va substituir així Joseph Ratzinger al capdavant del Vaticà, el qual va renunciar al febrer al tron de l’Església catòlica a 85 anys i amb un notable desgast físic i polític arran dels escàndols de corrupció i les lluites de poder a la cúria romana Escollit el segon dia del conclave i en la cinquena votació, el papa Francesc va anunciar l’inici d’un període de gestos d’obertura i profundes reformes en la cúria, les finances i en…
Josep Maria Cadena i Catalán

Josep Maria Cadena i Catalán
© Arxiu J.M. Cadena
Periodisme
Periodista i crític d’art.
Es titulà el 1958 a Madrid Redactor de l’Agència EFE 1960-67, el 1962 s’incorporà al Diari de Barcelona , on fou cap d’informació municipal i columnista diari, a més de cap del dominical Gentes de pluma y lápiz 1969-75 Cofundador el 1976 del diari Avui , en fou subdirector fins el 1979, any que passà a dirigir l’ Hoja del Lunes fins al seu tancament 1983 L’any següent s’incorporà a El Periódico de Catalunya , en el qual, fins el 2010, fou redactor en cap i columnista També ha collaborat en programes de ràdio i, més esporàdicament, de televisió Periodista de proximitat i…
,
David Escamilla i Imparato

David Escamilla i Imparato
© Arxiu D. Escamilla
Literatura catalana
Música
Comunicador, escriptor i músic.
Llicenciat en ciències polítiques i en sociologia 1994 per la Universitat Autònoma de Barcelona, és autor dels reculls de poesia La casa del temps 1993, Jardí de silencis 1994, El somni del colleccionista 1999, Les edats del fred 2005, La casa del tiempo 2007, Elogi de la veritat 2011, Solo la verdad es sexy Poesía completa 1993-2020 2020 i Barcelonàutiques 2024 Ha dedicat treballs biogràfics a figures de la cultura catalana com Joan Capri 1998, Tísner 2001, el seu pare Salvador Escamilla 2003, Raimon 2004, Joan Manuel Serrat 2005, La Trinca 2006, 2007 i 2010 i Pepe Rubianes 1999 i 2009…
Txad 2017
Estat
El president Idriss Déby, enfrontat a una greu crisi financera, causada pels compromisos del deute i la reducció dels ingressos per la venda de petroli –el principal producte d’exportació–, va obtenir el suport del Fons Monetari Internacional FMI, que al juny li va atorgar un préstec de 300 milions de dòlars La crisi ha provocat una retallada del 50% en les despeses públiques, retards en els pagaments dels funcionaris i malestar entre la població Malgrat les denúncies de les organitzacions de drets humans, el president Idriss Déby manté el suport de França i els Estats Units, que el tenen com…
Iran 2014
Estat
L’acord de Ginebra sobre el programa nuclear iranià va entrar en vigor a mitjan gener Aquest text preveu la congelació d’una part de les activitats nuclears del país durant sis mesos, sota la supervisió de l’Agència Internacional de l’Energia Atòmica, a canvi de l’aixecament parcial de les sancions internacionals, tal com es va preveure al pla d’acció firmat al final del 2013 amb el grup 5+1 Xina, Estats Units, França, Regne Unit, Federació Russa i Alemanya La Unió Europea, per la seva part, també va aixecar les sancions contra l’Iran que prohibien l’adquisició i el transport de productes…
SMART-1
Astronomia
Missió de l’Agència Espacial Europea (ESA) destinada a l’exploració de la Lluna i l’experimentació de noves tecnologies necessàries per a futures missions planetàries.
La sonda fou llançada a l’espai el 27 de setembre de 2003 amb un coet Ariane-5 Després de 332 òrbites al voltant de la Terra, l’SMART-1 entrà en òrbita lunar quasi polar el 15 de novembre de 2004 Un dels seus objectius científics és la cerca de gel a l’interior dels cràters del pol sud de la Lluna, on, a causa de la inclinació de l’eix de rotació lunar, la llum del Sol mai no arribaria de forma directa i el gel hi podria haver quedat atrapat A més, la missió ha provat amb èxit un nou sistema de propulsió anomenat Solar Electric Propulsion , que s’emprarà en futures missions interplanetàries,…
Joan Martínez i Alier
Economia
Economista.
Llicenciat en economia per la Universitat de Barcelona, fou investigador del St Anthony’s College de la Universitat d’Oxford 1966-73 i 1984-85 i professor visitant a la Universidade Estadual de Campinas Brasil el 1974 Doctorat per la Universitat Autònoma de Barcelona, de la qual l’any 1975 fou nomenat catedràtic del Departament d’Economia i d’Història Econòmica, ha estat també professor visitant a les universitats Lliure de Berlín 1980-81, Stanford i Califòrnia Davis 1988-89, Yale 1999-2000 i a la Facultad Latinoamericana de Ciencias Sociales FLACSO, a l’Equador 1994-95 i 2007 Membre des del…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina