Resultats de la cerca
Es mostren 1414 resultats
lletra reial
Diplomàtica i altres branques
Document, menys solemne que els preceptes i els diplomes, que, a semblança de les lletres apostòliques, usaren les cancelleries dels regnes occidentals.
De forma epistolar, anaven proveïdes d’adreça, personal o collectiva, i de salutació, i llur funció era molt variada comprenia ordres, disposicions, nomenaments, llicències, correspondència diplomàtica, notícies o comandes diverses Els seus caràcters diplomàtics són molt variats, així com la matèria i la posició del segell, que pot ésser penjant o de plaça Les cancelleries anglesa i francesa usaren exclusivament el pergamí, mentre que les dels regnes hispànics admeteren el paper A la corona catalanoaragonesa, ja des de Jaume I, aparegué el mandat , en paper i segellat al dors Durant el s XIV…
il·luminació
Electrònica i informàtica
Acció d’il·luminar un local, un edifici, un carrer, etc, amb llum artificial.
La tècnica que tracta dels aspectes tèoric i pràctic de la illuminació en general és anomenada luminotècnia El nivell d’illuminació necessari en un lloc depèn de la classe de treball o de les característiques de l’ambient Per a l’establiment d’un sistema d’illuminació cal tenir en compte les característiques dels focus lluminosos, llur distribució, el nivell d’illuminació desitjat, etc La illuminació produïda per un focus d’intensitat I en una superfície puntual, situada a una distància r , i que forma un angle α respecte a la direcció del flux, val E = I/r 2 cos α llei del cosinus Segons…
companyia
Teatre
Grup d’artistes i tècnics teatrals units per a la representació continuada d’espectacles.
El terme data del Renaixement italià i designava originàriament els grups teatrals ambulants La presència d’aquest tipus de companyies als Països Catalans és documentada des de l’edat mitjana A Barcelona, el monopoli de la Casa de les Comèdies des del 1587 assegurà a l’Hospital de la Santa Creu la facultat de contractar companyies, generalment forasteres, que representaven obres en castellà Al s XVIII hi coincidiren sovint les companyies italianes d’òpera amb les castellanes de teatre Abolit el monopoli 1833, aparegueren diverses companyies, com la de Josep Robrenyo 1833-38, que…
música de Basilea
Música
Música desenvolupada a Basilea (Suïssa).
De la música a Basilea durant l’època romana i els segles immediatament posteriors, no se’n sap gairebé res Ja al segle XIII es documenten els noms d’alguns mestres, com ara Rudolf i Heinrich von Wyhlen, i al segle XIV hi ha notícia de l’existència d’un orgue a la catedral Basilea adoptà el protestantisme el 1529 però, en comparació amb altres llocs, no tingué un caràcter tan sever, de manera que l’orgue, en un primer temps prohibit durant els oficis religiosos, fou reintroduït de nou Les primeres dades sobre música profana són força tardanes no n’hi ha cap notícia fins al segle XVII L’…
música de Tolosa
Música
Música desenvolupada a la ciutat occitana de Tolosa.
Durant l’Alta Edat Mitjana, Tolosa fou un gran centre de la poesia i el cant trobadorescos, i al segle XIII hi foren actius Aimeric de Peghilhan, Pèire Vidal i Ramon de Miraval, entre d’altres Simultàniament, a la universitat, l’estudi de la música era inclòs en el quadrivi, al costat de l’aritmètica, la geometria i l’astronomia Un dels millors exemples de la música religiosa medieval tolosana és l’anomenada Missa de Tolosa , del segle XIV i autor anònim La forta influència de la tradició trobadoresca explica la preeminència de la música vocal respecte de la sacra fins ben bé al final del…
billar
Jugador de billar iniciant una jugada de carambola
© Fototeca.cat
Billar
Joc d’habilitat i de saló que hom practica amb tres boles, generalment de vori, impulsades per pals anomenats tacs
sobre una taula rectangular proveïda de bandes elàstiques, recoberta amb un feltre verd ben tibant.
Atenyé una gran difusió entre els medis aristocràtics i burgesos dels s XVII i XVIII i es popularitzà posteriorment El tac recte i les bandes elàstiques aparegueren al s XIX La taula és dues vegades més llarga que ampla, i els tacs, que generalment fan 1,40 m de llargada i 600 g de pes, són prims i lleugerament cònics Tenen la punta protegida per un disc de goma o cuir anomenat soleta , fixat per una virolla La varietat de billar més practicada és la de les caramboles o partida lliure Hom hi juga amb tres boles blanca, mingo i marcada, entre dos equips o dos jugadors, els quals…
bibliotecari | bibliotecària
Arxivística i biblioteconomia
Persona que té al seu càrrec la formació, la conservació, la catalogació i el funcionament d’una biblioteca.
Des de Zenodot d’Efes, bibliotecari d’Alexandria, fins al s XIX, la cura de biblioteques solia ésser encomanada a persones que sobresortien en algun aspecte científic o literari Amb les grans biblioteques públiques hom reconegué el bibliotecari com un professional, però fins el 1885 la Library Association no establí un sistema de proves per a obtenir-ne el títol Arreu del món hi ha escoles de bibliotecaris L’Escola Universitària de Biblioteconomia i Documentació de Barcelona fou creada el 1915 per la Mancomunitat de Catalunya amb el nom d’Escola de Bibliotecàries Escola Universitària Jordi…
Rotary Club
Sociologia
Associació mundial i apolítica de persones representatives (professionals, alts funcionaris, etc. ) sota l’ideal de servei (He profits most who serves best, ‘en treu més profit el qui millor serveix’) per al millorament de la humanitat.
Fomenta una moral elevada en les professions i els negocis cerca de millorar l’entesa internacional i la pau a través de la solidaritat entre les persones de les diverses categories El primer Rotary Club fou fundat a Chicago per l’advocat Paul P Harrys 1905 Des del 1922 els diversos clubs constitueixen la Rotary International, amb seu central a Evanston Illinois, EUA El nom i l’emblema de la roda dentada alludeixen a la celebració rotativa de les convencions Pot ésser-ne membre tothom qui representi una categoria de treball i l’ingrés és fet per cooptació Fins el 1989 no hi foren…
François Rabelais
Literatura francesa
Escriptor i metge francès.
Rebé una educació erudita al monestir de Fontenay-le-Comte i amb els benedictins de Maillezais El 1527 abandonà la vida monàstica i com un goliard recorregué totes les universitats importants de França Estudià medicina a Montpeller i exercí a Lió, on publicà 1523 les Horribles et épouvantables faicts et prouesses du très renommé Pantagruel Pantagruel Acompanyà el bisbe Jean du Bellay a Itàlia i de tornada publicà el segon volum Vie inestimable du grand Gargantua, père de Pantagruel 1534 Ambdues obres tingueren molt d’èxit, però foren condemnades per la Sorbona Es doctorà a Montpeller 1537 i…
Les primofílices
Les falgueres o filicates del Paleozoic mostren una gran diversificació de les frondes des de les més primitives, pràcticament reduïdes al raquis ramificat, fins a formes d’amples «limbes foliars» Aparegudes al Devonià, tingueren un gran desenvolupament durant el Carbonífer i el Permià i començaren a decaure en iniciar-se el Mesozoic És comuna la troballa en jaciments paleozoics de restes fòssils com la de la fotografia procedent d’Ogassa, on es reuneixen fragments de diverses falgueres × 0,3 Jordi Vidal / MGB Es caracteritzen perquè són totes isospòries, amb la paret de l’esporangi…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina