Resultats de la cerca
Es mostren 3755 resultats
incentiu
Economia
Qualsevol de les retribucions afegides al salari amb l’objectiu de motivar una persona, que normalment tenen relació amb els resultats de l’empresa, ja sigui els seus beneficis, la seva qualitat o la seva productivitat, sobre la base d’un acord col·lectiu.
Els incentius es classifiquen en directes, directament lligats a l’eficiència, i indirectes, lligats a aspectes més globals de l’acompliment, per exemple, la qualitat, la responsabilitat, la destinació a l’estranger expatriats, els viatges freqüents, etc Ambdós poden ser monetaris i no monetaris Els monetaris poden ser de grup, basats en els resultats d’un grup i no en els resultats individuals d’organització, que retribueixen tots els treballadors de l’organització segons els seus resultats, i de producció d’unitats, consistents en una compensació addicional concedida en relació…
Miscel·lània d’Estudis Bagencs
Historiografia catalana
Revista editada pel Centre d’Estudis del Bages.
Es fundà el 1981 amb un “Homenatge al farmacèutic Dr Antoni Esteve i Subirana”, com a conseqüència del buit editorial que existia i gràcies al suport de l’Ajuntament de Manresa De periodicitat irregular, a la dècada del 1990 rebé l’ajut de la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Manresa i el Consell Comarcal del Bages Hi participen estudiosos del Bages, principalment, amb la voluntat de difondre i fer conèixer les recerques sobre aquesta comarca catalana Inclou temes referits al món industrial i farmacèutic, la salut pública i l’arqueologia Hi destaquen estudis com “La crisi de l’Edat…
Joan Vich i Salom
Historiografia catalana
Historiador i prevere.
Des del 1948 fou bibliotecari i cronista de la diòcesi de Mallorca Centrà la seva tasca investigadora en els aspectes històrics de la casa reial de Mallorca i elaborà diferents reculls documentals Deixà inèdits diversos treballs sobre la història de l’Església a Mallorca Publicà articles en Lluc , Documenta i Bolletí de la Societat Arqueològica Lulliana Entre la seva bibliografia sobresurten Documenta Regni Majoricarum 1945, Miscelánea Tridentina Maioricense 1945-46, Aspectos históricos de la Casa Real de Mallorca 1948, el pròleg al Catálogo de la sección histórica del Archivo…
Charles Louis Seeger
Música
Musicòleg nord-americà.
Després de graduar-se a Harvard 1908 s’interessà inicialment per la composició i direcció orquestral Seeger és, però, especialment conegut per la seva tasca com a musicòleg i docent Ensenyà en diverses universitats Berkeley, Yale, Los Angeles, Harvard, etc i estudià principalment aspectes teòrics propis de la musicologia, com també músiques tradicionals D’una gran originalitat en el seu pensament sobre la música, exercí una considerable influència tant en la musicologia en general com en l’etnomusicologia en particular, i realitzà valuoses contribucions a la institucionalització…
Zdenek Nejedlý
Música
Musicòleg, polític i escriptor txec.
Fill del professor de música i compositor Roman Nejedlý 1844-1920, rebé una formació musical molt àmplia, al mateix temps que estudiava filosofia a la Universitat de Praga 1896-1900 El 1905 obtingué el doctorat en musicologia a la mateixa universitat, on des del 1909 impartí aquesta matèria Fou un dels màxims representants de la musicologia txeca d’abans de la Segona Guerra Mundial Després del conflicte bèllic, s’introduí en la política, fou ministre des del 1945 i exercí diversos càrrecs oficials Feu nombrosos estudis biogràfics, tant de músics com de literats i figures nacionals txeques En…
Alexander John Ellis
Música
Musicòleg, filòleg i matemàtic anglès.
El seu cognom era Sharpe, però se’l canvià com a agraïment a un familiar que es deia Ellis, del qual rebé una important herència Estudià matemàtiques i filologia clàssica Com a filòleg, els seus escrits significaren un gran pas endavant en l’estudi de la pronunciació de la llengua anglesa Fou aquesta orientació la que el dugué a investigar l’afinació dels sons de les vocals de la seva llengua, i així esdevingué escriptor sobre aspectes científics de la música Destacà amb l’assaig History of Musical Pitch 1880 La seva visió de l’harmonia i el temprament fou controvertida, ja que…
Alfredo Sáenz-Rico Urbina
Historiografia
Historiador castellà.
L’any 1944 arribà a Catalunya com a mestre nacional i exercí primer a Cervera i posteriorment a Barcelona, on estudià filosofia i lletres Vinculat a la docència de la Universitat de Barcelona des del 1953, el 1973 n’esdevingué professor adjunt numerari d’història moderna i, del 1974 al 1987, fou secretari de la Facultat de Geografia i Història La seva tesi doctoral, El virrey Amat Precisiones sobre don Manuel de Amat y de Junyent , publicada el 1967, és una referència en l’estudi d’aquest personatge És autor, també, de La educación general en Cataluña durante el Trienio Constitucional 1973, a…
John Galsworthy
Literatura anglesa
Teatre
Novel·lista, dramaturg i assagista anglès.
Amic de Joseph Conrad, començà a escriure influït per Rudyard Kipling, i publicà un volum de contes From the Four Winds, 'Des dels quatre vents’, 1897 i una novella Jocelyn, 1898 Més tard publicà Villa Rubein 1900, novella S'interessà pels problemes de caràcter social i moral A Man of Devon 1901, que inclou The Salvation of Swithin Forsyte , primera aparició de la família Forsyte, que el féu famós Criticà la societat moderna i els aspectes incongruents de la vida burgesa The Island Pharisees ‘Els fariseus de l’illa’, 1904 i sobretot Forsyte Saga 1906, 1920 i 1921, considerada…
Lluís Casassas i Simó
Geografia
Geògraf.
Llicenciat en geografia a la Universitat de Barcelona 1972 Professor de la Universitat de Barcelona des del 1972, s’hi doctorà el 1976 amb la tesi El paper de Barcelona en la formació i en l’ordenació del territori de Catalunya Collaborà amb Pau Vila en un estudi sobre Barcelona Barcelona i la seva rodalia al llarg del temps 1974 S’interessà en nombrosos aspectes de la geografia de Catalunya Fires i mercats a Catalunya 1978 El Lluçanès, evolució entre 1950 i 1970 1975, i especialment en l’organització del territori, camp en què publicà, en collaboració amb J Clusa, L’…
Gustav Gröber
Lingüística i sociolingüística
Romanista alemany.
Professor de la Universitat d’Estrasburg i fundador de la “Zeitschrift für romanische Philologie” a partir del 1877 Dirigí la publicació del Grundriss der romanischen Philologie Estrasburg 1888-1902 2a ed 1904-06, l’enciclopèdia que recull l’estat dels estudis de filologia romànica de l’època, una veritable summa de ciència positivista, encara vàlida en molts aspectes, on collaboraren una trentena d’especialistes d’arreu del món De formació neogramàtica, Gröber també estudià la història de la disciplina i s’interessà particularment pel fenomen de la diferenciació del llatí en…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina