Resultats de la cerca
Es mostren 851 resultats
Otto Mayer i Serra
Música
Musicòleg català d’origen alemany.
Vida Estudià musicologia a la Universitat de Berlín amb H Abert, C Sachs, J Wolf i EM von Hornbostel Es doctorà el 1929 a la Universitat de Greifswald, amb una dissertació sobre la sonata romàntica per a piano Entre el 1929 i el 1931 treballà com a assistent del director Hermann Scherchen a la ràdio de Berlín i el 1933 tornà a Barcelona, on esdevingué assessor de l’editorial Labor i crític musical El 1939, després de la Guerra Civil Espanyola, emigrà a Mèxic Allà fou crític musical d'"Últimas noticias" i membre fundador i collaborador de les revistes "Tiempo" i "Audio y Música",…
José López-Calo
Música
Musicòleg gallec.
Vida Ingressà a la Companyia de Jesús, on estudià filosofia i teologia i el 1955 fou ordenat de sacerdot Més tard, el 1962, es doctorà en musicologia a l’Institut Pontifici de Música Sacra a Roma En aquest centre fou deixeble i assistent d’Higini Anglès, a qui posteriorment succeí en la càtedra de musicologia 1965-70 Al mateix temps fou secretari general de la Societat Internacional de Música Sacra 1964-70 i assessor musical de la Ràdio del Vaticà 1962-70 El 1970 tornà a l’Estat espanyol i començà una important tasca de recerca en els arxius de nombroses catedrals Feu estudis i…
Xavier Melgarejo i Draper
Educació
Pedagog.
Llicenciat en psicologia per la Universitat Autònoma de Barcelona 1985, cursà un postgrau en direcció de centres escolars 2003 Doctor en pedagogia per la Universitat Ramon Llull URLL, la seva tesi El sistema educativo finlandés la formación del profesorado de educación primaria y secundaria obligatoria 2005, tingué un gran impacte en el món de l’educació i fou determinant a l’hora de convertir el sistema finlandès en un model a seguir a Catalunya Professionalment exercí al Collegi Claret de Barcelona, on fou cap d’Orientació Psicopedagògica del 1987 al 2003, i director des d’aquest any fins…
Josep Maria Jarque i Jutglar
Educació
Pedagog.
Germà de Joan E Jarque i Jutglar Quan tenia un any, el seu pare fou detingut i assassinat per les anomenades patrulles de control Formà part, a la postguerra, dels clandestins Minyons de Muntanya de mossèn Batlle Els anys seixanta estudià magisteri com a alumne lliure Al final dels anys setanta es diplomà com a professor de pedagogia terapèutica Cofundador de les Escoles Laietanes 1953, durant els anys cinquanta treballà en diversos centres docents Dedicat a les necessitats educatives específiques dels discapacitats , el 1958 fundà l’experiència pionera dels Tallers Educatius a Barcelona i a…
Josep Fugarolas i Arquer
Cinematografia
Empresari.
Vida Home inquiet i culte, s’inicià en el món del cinema a través de la creació d’Exclusivas Eca cap a l’any 1924 L’any següent ja obtingué un èxit remarcable amb La ballarina del Nil The Dancer of the Nile , 1923, D P S Earle i amb l’estrena d’un film "en relleu", la gran novetat de la temporada El 1927 participà en la creació de la firma Cinematográfica Astrea, SA, de la qual fou gerent Aquesta tenia l’exclusiva per a la venda dels equips sonors de la casa Orpheo Sincronic, SA OSSA Posteriorment intentà conrear també l’edició de films mitjançant una productora que obrí amb el nom d’Ibérica…
l’Oratori
Societat clerical de dret pontifici, sense vots, fundada a Roma el 1564 per sant Felip Neri.
Erigida en congregació per Gregori XIII 1575, les seves constitucions foren confirmades el 1612 per Pau V El fundador no volgué fundar cap congregació jeràrquica i centralitzada, de tipus clàssic, sinó una congregació de sacerdots seculars, units entorn del fundador sense cap altre vincle que la caritat i l’apostolat de cara al poble cristià, basat en obres de misericòrdia, predicació, confessió, música sagrada i el foment de la pietat popular Les fundacions posteriors no tenen cap dependència jurídica de la de Roma, sinó que són regides independentment per un prepòsit, sense superiors…
Miquel Gaietà Soler i Rabassa
Miquel Gaietà Soler i Rabassa
© Fototeca.cat
Història
Polític.
Es doctorà en ambdós drets i es destacà com a advocat fou catedràtic de cànons de la universitat i advocat perpetu de Palma Fou nomenat fiscal de la intendència de Mallorca 1775 i participà en la fundació del Collegi d’Advocats de Palma Destinat com a assessor del tribunal civil d’Eivissa i Formentera 1784-98, fou alhora comissionat pel secretari de finances per a fomentar la vida econòmica de les Pitiüses El 1798 passà a Madrid, on fou membre del Consejo de Hacienda i del Supremo de Castilla, i el mateix any esdevingué secretari de finances del govern de Carles IV Hom en…
Agustí Jolis i Felisart

Agustí Jolis i Felisart
© MUSEU COLET
Excursionisme
Excursionista.
Soci del Centre Excursionista de Catalunya des del 1934, en fou president de la secció de muntanya 1946-52 i membre d’honor del Centre Acadèmic d’Escalada CADE Practicà l’alpinisme als Pirineus, els Alps, l’Atles i l’Himàlaia Director de la revista Montaña, durant 14 anys, i director del servei de publicacions del CEC fins el 1987, també fou assessor de la collecció “Llibre de Motxilla” de Publicacions de l’Abadia de Montserrat Juntament amb la seva esposa, Maria Antònia Simó, escriví diverses guies excursionistes que publicà el CEC, entre d’altres Alt Berguedà i Cardener 1965…
,
Jaume Desfar
Història
Història del dret
Jurista i cavaller.
Auditor de la cúria reial, almenys des del 1343, i conseller del rei, actuà en el procés menat per Pere el Cerimoniós contra Jaume III de Mallorca per desposseir-lo dels seus estats Fou assessor del governador del Rosselló 1344, procurador dels feus reials de Catalunya 1347-50 i advocat fiscal, tractador del rei a les corts de Perpinyà en 1350-51 per resoldre greuges de nobles i ciutats, membre del consell de regència deixat pel rei a Catalunya en partir cap a Sardenya el 1354, canceller de l’infant Joan des del 1365, i almenys fins al 1374, que el rei li encomanà d’investigar…
Congregació per a la Doctrina de la Fe
Religió
Congregació romana encarregada de vetllar per la puresa de la doctrina de l'Església catòlica.
La més important i antiga de les congregacions romanes fou fundada per Pau III 1542 per combatre el protestantisme, amb el nom de Congregació de la Suprema Inquisició inquisició N’és president el papa, el qual nomena directament el prefecte que encapçala l’organisme que fins el 1965 rebé el nom de cardenal secretari, un assessor des del 1965 anomenat secretari, un comissari amb dos inquisidors o instructors —de l’orde dominicà— i un cert nombre de qualificadors La seva competència s’estén a totes les qüestions de fe i costums, privilegi paulí, examen de llibres, etc, i té…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina