Resultats de la cerca
Es mostren 928 resultats
Humphrey Bogart
Cinematografia
Actor cinematogràfic nord-americà.
Els seus inicis professionals se centraren en el teatre de Broadway, on la seva actuació de més èxit fou com a protagonista del drama The Petrified Forest 1935, la versió cinematogràfica de la qual, dirigida per A Mayo, també interpretà 1936 Casat amb l’actriu Laureen Bacall 1945, amb la qual interpretà algunes de les seves pellícules de més èxit, esdevingué un nou tipus de “dur” i de gàngster del cinema americà, amb una personalitat rica i de dimensió tràgica Treballà, entre d’altres, sota la direcció de W Wyler Dead end , 1937, R Walsh High Sierra , 1941, J Huston The Maltese Falcon ,…
Akira Kurosawa
Cinematografia
Director cinematogràfic japonès.
Inicià la seva carrera cinematogràfica el 1943 Considerat el més occidentalitzat dels cineastes japonesos, el seu cinema combina les referències al món feudal japonès, una posada en escena acurada i de gran espectacularitat i la recreació d’alguns clàssics europeus, com ara FDostojevskij i W Shakespeare El seu reconeixement internacional s’inicià amb Rashō-mon 1950, premi al festival de Venècia, al qual seguiren Hakuchi ‘L’idiota’, 1951, Ikiru ‘Viure’, 1952, Shichinin no samurai ‘Els set samurais’, 1954, premiat també a Venècia, Donzoko ‘Els baixos fons’, 1958, Kakushi Toride no san Akunin ‘…
Elisabeth Grümmer
Música
Soprano alemanya.
Estudià a Aquisgrà, on el 1940 debutà com a primera Flor a Parsifal i poc després interpretà el paper d’Octavian a El cavaller de la rosa , de R Strauss En 1942-44 treballà a Duisburg i més tard, des del 1946 fins al 1972, formà part de la companyia de l’Òpera de Berlín Allí intervingué en l’estrena alemanya de Peter Grimes , de B Britten, i hi representà diversos papers d’òperes de CM von Weber, G Verdi, WA Mozart i R Wagner Cantà successivament a Bayreuth, Londres, Hamburg, Viena i Salzburg, ciutat aquesta darrera on es presentà el 1952 El 1957, a la Metropolitan Opera House de Nova York…
José Nieto
Música
Compositor, pedagog i director madrileny.
Iniciat en la música com a bateria del conjunt Los Pekenikes al final dels anys cinquanta, la seva formació fou essencialment autodidàctica El 1962 inicià les seves activitats professionals com a membre d’una orquestra de ball i feu els primers arranjaments i adaptacions de diferents peces de H Mancini i L Bernstein El 1969 compongué la seva primera banda sonora, la de La Lola dicen que no duerme sola , de J de Armiñán Aquest fou el punt de partida d’una carrera que el convertí en un popular compositor de música per a pellícules Ha treballat per a directors com Vicente Aranda, Juan Antonio…
Selica Pérez Carpio
Música
Soprano valenciana.
Rebé les primeres lliçons de música en l’àmbit familiar i quan tenia catorze anys substituí la soprano protagonista de Maruxa A Vives a Elda V Lleó la contractà poc després per a cantar al Teatre Ruzafa de València, on interpretà el gran repertori operístic El 1923 debutà al Teatro de la Zarzuela de Madrid i l’any següent estrenà al Teatre Alcázar d’aquesta ciutat El collar de Afrodita , de J Guerrero Posteriorment actuà amb èxit al madrileny Teatre Apolo i més tard passà al Teatre Calderón El 1932 participà en l’estrena de Luisa Fernanda , de F Moreno Torroba, de qui després cantà altres…
Editorial Lletres Valencianes
Historiografia catalana
Editorial fundada per Ricard Sanmartín (1889 – 1974), que dirigí en col·laboració amb Carles Salvador, i que publicà entre el 1948 i el 1956.
Desenvolupament enciclopèdic L’anagrama era el mateix de la publicació Pensat i Fet , revista fallera de prestigi i molt popular Edità una trentena de títols –de temàtica literària, filològica, folklòrica i de divulgació històrica– centrats en el País Valencià, d’entre els quals destaquen Gramàtica valenciana 1952, de Carles Salvador Diccionari de la rima 1956, de Francesc Ferrer i Pastor, amb la collaboració de Josep Giner, i Breu compendi de la història del regne de València 1953, de Frederic Moscardó Bona part de les edicions foren autofinançades i, en casos especials, com un tiratge…
André Pernet
Música
Baix francès.
La seva família s’oposà a la seva vocació musical i l’obligà a fer la carrera de dret Seguí els estudis de lleis a la universitat i parallelament -i d’amagat- estudià al Conservatori de París Finalment, abandonà la carrera de dret i el 1921 debutà a Niça Després de diverses actuacions en teatres d’arreu de França, el 1928 fou contractat per l’Òpera de París, on es presentà amb Faust A partir del 1931 alternà les seves actuacions a l’Òpera i a l’Òpera Còmica Assolí notables èxits amb produccions en què representà els grans papers del repertori, i tingué actuacions estelars com el Don Giovanni…
Julia Migenes Johnson
Música
Soprano nord-americana.
Inicià la seva carrera interpretant diversos papers infantils al Metropolitan de Nova York Posteriorment estudià a la High School of Music and Art de la mateixa ciutat i el 1965 debutà a la New York City Opera Al principi dels anys setanta es traslladà a Europa, on amplià la seva formació Entre el 1973 i el 1978 actuà a la Volksoper de Viena El 1983 interpretà el paper titular de Lulu a la Staatsoper de la capital austríaca, paper que tornà a interpretar el 1985 en una nova producció al Metropolitan de Nova York El seu salt a la fama s’esdevingué el 1984, arran de protagonitzar la versió…
Teresa Stratas
Música
Nom amb què és coneguda la soprano canadenca d’origen grec Anastasia Strataki.
Estudià cant amb I Jessner i debutà amb el paper de Mimì La bohème a Toronto amb la companyia de l’Òpera del Canadà 1958 Un any després guanyà el premi del Metropolitan de Nova York, fet que li permeté debutar en aquest teatre, on aparegué en temporades successives Ha estat convidada a cantar a Atenes, Munic, Hamburg, París, Salzburg i Moscou El 1979 protagonitzà l’estrena a París de la versió acabada per F Cerha de Lulu , d’A Berg, sota la direcció de P Boulez L’any 1983 protagonitzà la versió cinematogràfica de La Traviata dirigida per F Zeffirelli També ha intervingut en musicals de…
Film de Arte Español
Cinematografia
Productora creada a Barcelona el 1913 com a filial sucursal de la casa Cines de Roma amb Bernardo Munzi com a director gerent, Giovanni Doria com a operador i el conegut actor Godofredo Mateldi.
Els títols que produí foren principalment documentals, curses de braus, cintes curtes o còmiques, com la sèrie del personatge Kri-Kri També feu melodrames ambientats a l’alta societat, dirigits per Doria el 1913, com La luz que vuelve , El collar de diamantes i Los solitarios del bosque i films d’aventures com El crimen del otro i El hijo del mar Igualment volgué introduir-se amb drames típicament espanyols com Carmen i Sangre gitana , també realitzats per Doria el 1913 La vida cinematogràfica de la productora fou molt intensa, ja que en cinc mesos edità deu llargs que…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina
