Resultats de la cerca
Es mostren 805 resultats
Castell de Montagut (Montagut de Fluvià)
Art romànic
Situació Torre de planta circular de l’antic castell de Montagut de Fluvià, única resta que amb seguretat pertany a aquest edifici medieval Només s’ha conservat, però, fins al nivell de la porta primitiva J Bolòs El Castell de Montagut o Castell del Cós és una torre de planta circular, construïda al cim de la muntanya del Cós, des d’on es domina visualment tota la plana de Montagut i el camí del Fluvià Mapa 257M781 Situació 31TDG649759 Venint d’Olot anant cap a Besalú i Banyoles, havent passat Castellfollit de la Roca, cal agafar la carretera d’Oix Pocs centenars de metres després del…
Mare de Déu dels Àngels del castell d’Ulldecona
Art romànic
Situació Vista aèria del conjunt del castell i l’església de la Mare de Déu dels Àngels en primer terme ECSA - J Todó L’església de la Mare de Déu dels Àngels és situada dins el recinte del castell d’Ulldecona JAA Mapa 31-21 546 Situació 31TBE827972 Història Aquesta església fou la capella de la comanda hospitalera d’Ulldecona Dedicada en un inici simplement a Santa Maria, les primeres referències daten dels anys 1281 i 1282 es tracta de dos documents que informen del problema que suposà el trasllat de la població al pla a partir de l’any 1274 El primer dona notícia d’una concòrdia efectuada…
Santa Maria de Llinars o del Prat (Llinars del Vallès)
Art romànic
Situació L’església parroquial de Santa Maria és situada al nucli urbà del poble de Llinars S’hi celebra culte regularment Mapa L37-15393 Situació 31TDG525106 La població de Llinars del Vallès s’ubica al quilòmetre 10,2 de la carretera C-251 de Granollers a Sant Celoni Història La parròquia de Santa Maria de Llinars és coneguda des de l’any 919 31 d’agost, en un document recollit en els Libri Antiquitatum de la seu de Barcelona Es tracta d’una donació que un tal Fortuny fa de tot el que té i de si mateix a la casa de Santa Maria, situada al Vallès, a la vila de Santa Maria de Llinars L’any…
Desideri Erasme
Erasme, retrat que realitzà el pintor Hans Holbein, el Jove, de l’humanista holandès
© Corel Professional Photos
Filosofia
Humanista, conegut també com a Erasme de Rotterdam.
Estudià a Gouda 1473-76, a Utrecht 1476-78 i a Deventer 1478-84, on conegué l’humanista Rudolf Agricola Orfe, passà a les escoles dels Germans de la Vida Comuna de ‘s-Hertogenbosch, on rebé l’influx pietístic de la devotio moderna Canonge regular de sant Agustí a Stein 1487, hi escriví De contemptu mundi epistola 1521, elogi de la vida monàstica, i hi degué començar l' Antibarbarorum liber 1518 contra el ròssec medieval que l’havia envoltat Ordenat sacerdot el 1492, el 1493 esdevingué secretari del bisbe de Cambrai Era ja un perfecte llatinista, bon coneixedor dels poetes i prosistes de l’…
Sant Pere del Soler (Llanera de Solsonès)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església de Sant Pere, tal com és actualment Precisament el mur frontal, de ponent, que mostra la fotografia, és el que retallà la nau de l’església L Prat L’església de Sant Pere és damunt un turó, a pocs metres del mas Soler, situat a l’extrem sud-occidental del municipi de Llanera, prop del torrent de Cabirolls, en una zona de matolls Mapa 329M781 Situació 31TCG703329 S’hi va per la carretera de Solsona a Torà Una vegada passat el punt quilomètric 24, cal desviar-se, a mà dreta, per tal de seguir un camí que uns 2,500 km endins arriba al mas Soler prop d’aquest…
Solidaridad Obrera

Capçalera de Solidaridad Obrera (segona època)
Setmanari
Òrgan de premsa de la federació de societats obreres del mateix nom que aparegué a Barcelona com a setmanari el 19 d’octubre de 1907.
Havia d’ésser fins el 1939 el més important periòdic del sindicalisme del Principat Pogué aparèixer gràcies al suport financer de Francesc Ferrer i Guàrdia , i en la seva primera època, fins el 9 de juliol de 1909, hi collaboraren anarquistes, sindicalistes i socialistes Fou dirigit inicialment per c, i actuaren com a redactors Josep Cassasola, Antoni Colomé, Enric Ferrer, Tomàs Herreros, Miguel V Moreno, Grau i Anselmo Lorenzo Antoni Badia i Matamala n’era l’administrador A partir del setembre del 1908 passà de fet a ésser l’òrgan de la Confederació Regional de Solidaritat Obrera de…
Casa forta de sa Masó (les Preses)
Art romànic
Situació Façana de tramuntana de l’antiga casa torre dels batlles del monestir de Sant Benet de Bages J Bolòs El mas la Torre, antigament anomenat sa Masó la Masó, és situat una mica més amunt de la població de les Preses, en un replà, a la falda de la muntanya de Murrià La part més antiga de l’actual masia de la Torre és al darrere, a la banda de tramuntana Actualment serveix com a magatzem de llenya De la casa estant, hom pot veure, a sota, els seus camps i més avall el poble de les Preses i una bona part de la plana d’en Bas Mapa 294M781 Situació 31TDG557651 Des de l’església parroquial de…
La parròquia: territori, homes i drets
“Fou mogut un plet entre Pere, clergue de Santa Maria de Vallvidrera, i Pere d’Olorda sobre tots els drets parroquials dels masos de Caminella que el primer demanava per raó de l’església esmentada Ambdues parts, havent pledejat des de feia temps, es comprometeren fermament a sotmetre’s a l’arbitri de Ramon de Sarrià, capellà de l’església de Santa Creu d’Olorda i de Santa Maria de Vallvidrera Ramon de Sarrià, un cop rebudes les penyores d’una i altra part, arbitra que mentre Pere d’Olorda visqui, l’església de Vallvidrera i el seu rector prenguin la primícia en els masos de Buscales, Calopa…
La guerra civil catalana
La guerra civil catalana 1462-1472 L’època “de les torbacions” 1462-72, tal com la denominaren els contemporanis, va ser el procés final d’una crisi ben complexa i d’enfrontaments politico-socials, latents des de feia temps, que s’agreujaren al Principat a mitjan segle XV En el conflicte es dirimia el concepte de pactisme, que havia regulat la relació entre el sobirà i les institucions al llarg del darrer segle, i s’hi afegiren les bandositats entre la noblesa, l’oposició entre els remences i els senyors feudals, i a les ciutats, les lluites pel poder com, en el cas de Barcelona, entre la…
Francesc Eiximenis
Primer de Lo Crestià , FEiximenis, segle XV RBMSLE © Patrimonio Nacional, Archivo Fotográfico Al llarg del segle XIII s’havien perfilat a la Corona d’Aragó els grans trets d’una fórmula institucional que permetia de regular i ajustar de manera equilibrada les relacions de poder entre les tres forces polítiques de la societat La conjugació de les tesis romanistes i prosobiranes de la monarquia amb la concepció desintegradora de l’aristocràcia feudal, i amb el model polític contractual argüit per les ciutats —expressat a les corts— acabaren de dibuixar la singularitat pactista del precoç estat…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina