Resultats de la cerca

Bé que té amb els parlars occitans veïns notables afinitats lèxiques tampar , ‘tancar’ picaire, 'llenyataire’ araire , ‘arada’ i morfològiques peixis, 'peixos’ porteren , ‘portaren’ naixic, 'nasqué’ miu, miva, 'meu’, ‘meva’ as, 'als’ teni, 'tinc’ aquell -a, 'aquest -a’, els tres més remarcables són la conservació de l’article lo, los, 'el’, ‘els’, i el fonetisme, el qual, bé que sovint l’acosti a l’occità —com la vocalització de la - l - + consonant autre, 'altre’ cauç, 'calç’ i les mutacions qua-, gua-, a ca-, ga- catlla, 'guatlla’ gardar, 'guardar’, i com la conservació del…

La comprensió tardana del seu personal estil interpretatiu i una greu afecció a la columna vertebral marquen l’existència d’aquesta pianista Inicià els estudis a set anys amb R Roberts a Viena i posteriorment, a París, es formà sota la direcció d’A Cortot, Lazare Lévy i G Fauré El 1907, any que alternà l’estudi del piano i del violí, no fou admesa al Conservatori de París Afectada d’escoliosi, passà vuit anys sense actuar, fins que reaparegué l’any 1920 En aquesta època el món musical parisenc li negà el reconeixement i durant molts anys només fou contractada a Suïssa, on es refugià durant la…

Situació El poble d’Estoer és a la riba esquerra del riu Lentillà, en els darrers contraforts nord-orientals del massís del Canigó, on l’alta vall del riu esmentat comença a eixamplar-se Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 36’ 9” N - Long 2° 29’ 12” E Per a arribar-hi, cal seguir la carretera D-25, que s’agafa entre Marquixanes i Vinçà, a la carretera N-116 Al cap de 2,5 km, es troba, a la dreta, la D-55, que fineix el seu recorregut de 3 km al poble d’Estoer JBH Història Plànol de l’antiga cellera, segons el cadastre del 1811 A Catafau El lloc d’Estoer, conjuntament amb la seva església, és…

Situació Les restes de les muralles que envoltaven la vila closa medieval es troben prop de l’església parroquial de Sant Esteve També hi ha vestigis d’altres fortificacions en el punt més alt del nucli urbà, al costat del dipòsit d’aigües Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 37’ 39” N - Long 2° 48’ 51” E S’arriba a Pontellà, partint de Perpinyà, per la carretera D-23, després d’haver fet un recorregut d’uns 11 km JBH Història El topònim Pontellà , evidentment d’origen romà, figura per primera vegada dins una carta del 18 d’abril del 876, per la qual tres monjos, Ermemir, Teodilà i Todemar, donaren…

El primer en la seva extensió del segle IX, coincidint amb la diòcesi d’Elna i que comprenia per tant, a més de la plana costanera del Rosselló, el vescomtat de Castellnou , el Vallespir i el Conflent, i el segon sense el Berguedà, que foren tinguts en feu pel comte Sanç I i pel seu fill Nunó I, a la mort del qual revertiren a la corona el 1242 i que Jaume I cedí al seu fill Jaume com a part integrant del regne de Mallorca Jaume I de Catalunya-Aragó preveié ja el 1261 en el seu testament la partició dels seus estats entre els seus fills Pere i Jaume, a qui adjudicà…

Situació Vista aèria de la vila, capital indiscutible del Conflent modern, amb la muntanya del Canigó al fons ECSA - F Tellosa La vila de Prada, capital del Conflent, és més o menys al centre de la comarca, a la dreta de la Tet, on la vall s’eixampla i es pot dir que s’inicia el curs mitjà d’aquest riu Les restes de les fortificacions de l’antiga vila de Prada es troben entorn de l’església parroquial de Sant Pere Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 37’ 7” N - Long 2° 25’ 29” E Prada és a 43 km de Perpinyà per la carretera N-116, vers Montlluís i Andorra Des de Prada, surten diverses carreteres…

El territori és molt muntanyós Hi ha claps de bosc, i la superfície agrícola 63 ha es localitza bàsicament prop de la vall de la Castellana 35 ha d’arbres fruiters presseguers, pomeres i pereres, 2 ha d’hortalisses, 17 ha de vinya i 14 ha de prats i farratge Els cens ramaders han anat molt de baixa 73 caps de bestiar boví i 15 d’oví Els banys de Molig JoMV És important per a l’economia del municipi l’explotació dels banys de Molig , establiment termal que aprofita les fonts d’aigües sulfuroses situat al fons de la vall bé que les aigües eren conegudes i utilitzades ja al s XVI, la primera…

Aquesta església, avui desapareguda, fou el temple de l’hospital bastit al coll de la Perxa, al límit entre la Cerdanya i el Conflent El pelegrí o el viatger de l’edat mitjana que, pel Conflent, pujava a la Cerdanya, trobava al peu del camí, al final de la penosa ascensió, l’hospital de Santa Maria de la Perxa El coll de la Perxa, que als documents llatins pren el nom de portus de Pertica el port de la Perxa, era d’accés difícil durant l’hivern El nom li venia de les perxes plantades al sòl i que eren destinades a guiar el viatger sobre la neu S’hi arribava per la strata confíentana el camí…

Mineral que cristallitza en el sistema cúbic L’hàbit és generalment en cristalls cúbics, o també octaèdrics o dodecaèdrics De vegades es reuneixen nombrosos cristalls petits en agregats parallels, i d’altres vegades en masses compactes de gra fi a gruixut És freqüent la macla d’interpenetració Té una duresa de 4 i una densitat de 3,18 És incolora i transparent quan és pura, però pot variar extraordinàriament de vegades el color es distribueix en zones paralleles a les cares del cristall És fluorescent sota la llum ultraviolada, i el seu esclat és de vidre Els jaciments són sobretot d’origen…