Resultats de la cerca

Travessen la ciutat el riu Dîmboviţa, que la divideix en dues parts gairebé iguals, i el seu afluent, el Colentina El clima és continental temperatura mitjana anual, 11,3°C amplitud mitjana anual, 25,7°C precipitacions anuals, 532 mm El nucli antic de la ciutat és a la vora esquerra del Dîmboviţa, però a la vora dreta hi ha els edificis més típics, que permeten de veure els límits de la població al segle XVI la ciutat té més de vint parcs i jardins públics, com el Herǎstrǎu 107 ha, a les vores del llac del mateix nom El riu Colentina forma al nord nombroses llacs Bǎneasa, Herǎstrǎu, Floreasca…

És el resultat del desenvolupament natural del llatí vulgar tal com era parlat a la regió de la Toscana i, en particular, a Florència Els primers documents en “vulgar” italià daten dels segles IX i X, bé que hom pot dir que la literatura en “vulgar” no comença fins al segle XIII La impressió rítmica i musical que produeix l’italià parlat és deguda, en part, al final vocàlic de gairebé totes les paraules i al doble fenomen d’apòcope i de paragoge un dels múltiples exemples pot ésser la formació de dice dicono a partir del llatí dicit dicunt El sistema vocàlic consta de set fonemes vocàlics…

Signava sempre les seves obres Antoni Puigblanch Estudià als escolapis de Mataró i ingressà a la cartoixa de Montalegre, de la qual sortí per seguir la carrera eclesiàstica a Girona, encara que sembla que no arribà a ordenar-se El 1799 es traslladà a Madrid, on estudià llengües grec i hebreu i diverses matèries de filosofia i, amb tota probabilitat, dret a la Universitat d’Alcalá de Henares, de la qual el 1807 fou nomenat professor d’hebreu Publicà uns Elementos de la lengua hebrea 1808 En entrar les tropes franceses a Madrid, tornà a la seva vila natal El 1811, per raons familiars, feu un…

Situació El poble de Sispony es troba a 1 315 m d’altitud, a mà dreta de la ribera, en un contrafort del Pla de la Costa La seva església és a l’entrada del poble, en un extrem del reduït nucli que forma la població, de cases velles i plenes de regust Per a arribar-hi, cal agafar el trencall que hi ha a mà esquerra de la carretera general que va d’Andorra la Vella a la Maçana, molt poc després d’haver passat els túnels de Sant Antoni Situació x 1°31′00” — y 42°32′50” JVV Història Al poble de Sispony hi ha una església del segle XVII, segons les pedres que hi ha a la façana Possiblement el seu…

Erigida probablement en el segle X, la capella de Santa Cecília era situada a Pedralbes, si bé hi ha documents que la situen als Terrers Blancs entre Sants i Pedralbes i altres a Bederrida entre Sarrià i les Corts Se’n tenen notícies per primera vegada en un document a l’Arxiu de la Catedral de Barcelona, datat el 1026 Es tracta de la venda d’un terreny entre Alvar i Guifred, prevere, i es parla d’un “ oratoríum honore Sancte Cecilie ”, bé que en un altre document del mateix any consta com a “església” Tres anys més tard, el 1029, Alvar va vendre a Seniofred, prevere, el mateix terreny on es…

Situació Ruïnes del sector ponentí d’aquesta capella, en bona part modificada al segle XVII Arxiu Gavín Les ruïnes de Sant Miquel de l’Arn són a l’extrem de llevant del terme de Sentmenat, gairebé a la divisòria amb el de Caldes de Montbui Són emplaçades al vessant sud-est de la serra de Corró, en un replà flanquejat per dos torrents, a sota del turó de la Torre Roja A tocar hi ha una estratègica cruïlla de camins, el que unia Ègara Terrassa i Sentmenat amb Caldes —hom creu que és de tradició romana— i el de Sant Llorenç Savall a Barcelona Mapa L37-15393 Situació 31TDG294096 El camí de menys…

Situació Castell roquer situat prop de l’ermita de Sant Blai, al sud-oest de la vila de Tivissa ECSA - J Bolòs Les restes de la fortificació són situades al sud-oest del poble de Tivissa, al cim d’una de les penyes que formen una cresta rocosa La roca allargassada on s’alça la fortificació és situada a l’est de la gran creu que hi ha damunt de l’ermita de Sant Blai Mapa 32-18 471 Situació 31TCF084451 Des del carrer que passa per la part alta i meridional de Tivissa surt una pista que va cap a l’oest A menys d’1 km, surt a mà esquerra una pista dreta, però en part encimentada, que porta a l’…

Situació Capitells esculpits amb elements de tipus vegetal estilitzats J Pahissa A la serra de Collserola, a mig camí entre Molins de Rei i Santa Creu d’Olorda Mapa 36-16420 Situació 31TDF196867 Per arribar-hi cal agafar la carretera que partint de Molins de Rei es dirigeix a Santa Creu d’Olorda i a l’alçada del quilòmetre 2 l’església és visible des de la carretera Història Segons un document de l’any 1143 l’església de Sant Bartomeu de la Quadra, dita d’Olorda en els documents antics, era sufragània de la parròquia de Santa Creu d’Olorda Pocs anys després, en el testament sacramental de…

Les primeres referències del funcionament d’aquest arxiu daten de mitjan s XIV, quan en temps de l’arquebisbe Pere Clasquerí 1358-80 es dictaren unes normes d’ordenació Tanmateix, no fou fins al s XVI que se n’establí l’organització així, se sap que el 1519 hi havia un secretari de l’arxiu, un notari civil de la ciutat El 1527 s’acordà la construcció d’un habitacle per a situar-lo damunt del claustre, al lloc on hi havia l’antiga llibreria A través dels llibres d’acords hi ha notícia de la confecció d’un inventari el 1548, mentre que l’any 1552 s’ordenà l’arxiu i es construí un armari de…

Vida i obra Estudià filosofia i lletres, en l’especialitat d’història a València, i el 1942 ingressà en el cos facultatiu d’arxivers, bibliotecaris i arqueòlegs El primer destí fou a l’Arxiu de la Delegació d’Hisenda de Palma, i el 1947 fou nomenat director de la Biblioteca Provincial, situada a l’edifici del convent de Monti-sion Aleshores redactà el catàleg d’incunables de la biblioteca i el de manuscrits Durant la seva gestió es traslladà aquest fons a la Casa de Cultura de Palma 1955, al carrer de Ramon Llull A partir del 1967, la Biblioteca Pública de Mallorca experimentà un augment d’…