Resultats de la cerca
Es mostren 1246 resultats
Santa Coloma de Cabanes (Sant Genís de Fontanes)
Art romànic
Situació Aspecte que ofereix aquesta capella, antic priorat de Sant Andreu de Sureda ECSA - A Roura Aquesta església és situada al nord del poble de Sant Genís de Fontanes, a la riba dreta del Tec Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 34’ 3” N - Long 2° 55’ 32,4” E Per a arribar-hi, cal agafar a Sant Genís la carretera D-2 en direcció a Brullà, i poc abans del pont del Tec, a mà dreta, prendre un camí en direcció a les Garrigues i Palau del Vidre El mas Cabanes i la seva església són a 2 km del trencall Història Cabanes és un antic terme i vila alt-medieval, esmentada des del segle IX Cabanas , 854…
Charles De Gaulle

Charles De Gaulle (1967)
© Bundesregierung / Ludwig Wegmann
Història
Militar
Militar i estadista francès.
Graduat a l’escola de Saint-Cyr, intervingué en la Primera Guerra Mundial, on fou ferit i fet presoner pels alemanys 1916, i posteriorment fou membre del consell superior de guerra del mariscal Pétain 1925 Important teòric de l’exèrcit blindat, en començar la Segona Guerra Mundial manà la quarta divisió cuirassada, fou ascendit provisionalment a general de brigada i més tard a sotssecretari d’estat per a la defensa nacional i la guerra Quan pel juny del 1940, consumada la desfeta de l’exèrcit francès, Pétain demanà l’armistici als alemanys, De Gaulle fugí a Londres, llançà la…
Els valors polítics dels catalans
Interès dels catalans per la política 1995 Des de fa alguns anys, un centre de recerca català, l’Institut de Ciències Polítiques i Socials, elabora i publica anualment un sondeig d’opinió dels ciutadans de Catalunya, amb una mostra força àmplia Entre altres termes, es pregunta als entrevistats la seva opinió sobre qüestions polítiques i ideològiques i també se’ls demana que facin una valoració de les principals institucions polítiques i socials del país A continuació es presenten i es comenten algunes dades significatives extretes de les respostes obtingudes en l’enquesta realitzada el 1995…
plaça de Catalunya
La plaça de Catalunya, a Barcelona
© Fototeca.cat
Plaça de Barcelona, de grans proporcions, que constitueix el punt d’unió entre el nucli vell (per la Rambla i l’avinguda del Portal de l’Àngel) i el nou l’Eixample de Barcelona (pel carrer de Fontanella, les rondes, el passeig de Gràcia, la rambla de Catalunya, els carrers de Bergara i de Pelai).
Té el caràcter alhora de zona d’esplai, de comunicació punt de confluència de línies d’autobús, de metros i de ferrocarrils i de serveis bancs, grans magatzems, cosa que n’ha fet el centre simbòlic de la ciutat Té l’origen en el pla Rovira 1859 malgrat l’aprovació del pla Cerdà per a l’eixample de la ciutat, que no preveia la plaça, el 1862 l’ajuntament en demanà la formació El permís oficial fou concedit el 1889 amb motiu de l’Exposició Universal del 1888 havia estat convocat un concurs, que guanyà Pere Falqués El 1892 foren expropiats els terrenys, les cases, els cafès, els…
Llei Orgànica de Protecció de la Seguretat Ciutadana
Dret
Llei orgànica 4/2015 que regula l’ordre públic i la prevenció de delictes a l’Estat espanyol.
Fou aprovada pel Congrés dels Diputats el 26 de març de 2015 únicament amb els vots del Partido Popular, que disposava de majoria absoluta, i amb els vots en contra de tota l’oposició Entrà en vigor l’1 de juliol del mateix any Substitueix la Llei orgànica 1/1992 sobre protecció de la seguretat ciutadana, del 21 de febrer, en la qual introdueix modificacions substancials en la regulació dels drets de reunió i manifestació, que són objecte d’un règim sancionador molt més estricte en el compliment de la normativa, i en les facultats dels cossos policials, considerablement ampliades Les sancions…
Allò que tal vegada s’esdevingué
Literatura catalana
Comèdia en un acte de Joan Oliver, publicada el 1936.
Desenvolupament enciclopèdic Fou revisada el 1970 i inclosa a Teatre original 1977 La peça ofereix una visió distanciada i molt crítica de la creació segons s’explica al Gènesi , que Oliver obté a partir d’una perspectiva còmica i verbalment enginyosa El conflicte dramàtic prové del triangle format per Nara, personatge sense tradició bíblica, Caïm i Abel La trama gira a l’entorn de la prohibició de Jahvè que els homes entrin al Jardí de l’Edèn, després que Adam i Eva en fossin foragitats Nara, però, filla d’ambdós, demana a Caïm que li dugui una pera de l’Arbre de la Vida, que es troba al…
Les dones i els dies
Literatura catalana
Recull de la poesia completa de Gabriel Ferrater, publicat l’any 1968.
Gabriel Ferrater reflexiona sobre la vida moral de l’home ordinari, i, amb el pretext d’un episodi quotidià vist al carrer o d’un record d’infantesa, en treu una moral particular, l’entusiasme, l’estat de degeneració i decadència, la vergonya i el fàstic davant els paranys del desig i del sentiment amorós Amb distància crítica i riquesa d’imatges, fa l’observació més incisiva i amoïnosa, ensenya la seva experiència de la vida i defuig el to confidencial, la impostura del sentimentalisme L’obra aplega els seus tres únics llibres de poemes amb poques modificacions Da nuces pueris 1960, Menja’t…
anotació preventiva
Dret
Assentament de caràcter provisional que hom practica en els llibres registrats, en especial del registre de la propietat, i que té per objecte d’assegurar els resultats d’un litigi, garantir un dret pendent o preparar una inscripció definitiva.
Així, hom pot fer anotació preventiva d’una demanda judicial sobre un immoble, d’un manament d’embarg, d’una prohibició de vendre, etc El nou Codi català de successions es refereix a l’anotació preventiva de demanda de reclamació de la llegítima o el suplement d’aquesta i a l’anotació de demanda de reclamació de la quarta vidual que es practicaran des d’ara únicament si ho demana l’interessat i ho disposa el jutge, al Registre de la Propietat Després de la Llei del Parlament de Catalunya 8/1990 sobre la modificació de la regulació de la llegítima, no es practicarà pel que fa a les herències…
aeronau

Airbus A330-200
Transports
Vehicle que permet la navegació aèria.
L’evolució de la tècnica ha determinat la importància assolida per cada un dels diferents tipus d’aeronaus Superada l’etapa en què tota aeronau tenia un caire esportiu o experimental, la seva acceptació vingué condicionada pel rendiment econòmic Aquest rendiment és mesurat segons dos patrons diferents, el civil i el militar Ambdós demanen eficiència i economia d’operació, però, atesa llur natura fonamentalment diferent, els resultats han d’ésser valorats segons criteris distints en el camp civil, les principals característiques que hom demana a una aeronau són seguretat, velocitat, confort i…
antifricció
Tecnologia
Dit dels aliatges destinats sobretot a coixinets, que aguanten arbres en rotació, i també a altres peces i òrgans de màquines subjectes a fregament en virtut d’un desplaçament relatiu.
Els aliatges antifricció han d’ésser durs, per a reduir el fregament, i llurs característiques han de minimitzar la possibilitat d’enferritjament del sistema mecànic, és a dir, han d’ésser plàstics a fi d’assegurar l’ajustament automàtic de les peces que freguen, compensar petits defectes d’alienació o irregularitats de superfície i obtenir la incrustació de partícules estranyes i han de tenir bona conductibilitat tèrmica per a evitar escalfaments excessius Segons les aplicacions, hom els demana que no siguin fràgils, que resisteixin al desgast i a la fatiga, que a la temperatura de treball…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina