Des de fa alguns anys, un centre de recerca català, l’Institut de Ciències Polítiques i Socials, elabora i publica anualment un sondeig d’opinió dels ciutadans de Catalunya, amb una mostra força àmplia. Entre altres termes, es pregunta als entrevistats la seva opinió sobre qüestions polítiques i ideològiques i també se’ls demana que facin una valoració de les principals institucions polítiques i socials del país.
A continuació es presenten i es comenten algunes dades significatives extretes de les respostes obtingudes en l’enquesta realitzada el 1995.
AVUI
El gràfic adjunt mostra de manera clara que l’interès per la política és força limitat a Catalunya. Gairebé tres quartes parts de la població catalana manifesten tenir poc o gens d’interès per la política. Alguns aspectes de la distribució d’aquesta opinió són interessants d’esmentar. Així, destaca el fet que en augmentar la dimensió del municipi augmenta també l’interès dels seus ciutadans per la política; sobresurt el cas de Barcelona, on el 8% dels seus ciutadans manifesten tenir-hi molt d’interès. Sens dubte, el nivell d’estudis és un factor que també hi influeix: el 52% dels qui tenen estudis universitaris manifesten tenir bastant o molt d’interès per la política.
Una relació digna d’esment és la que s’estableix entre l’edat i l’interès per la política. Hi ha una generació, la que va néixer entre el 1945 i el 1960 aproximadament, que és la que s’interessa més per la vida política (representa el 33% del total, i mostra entre molt i bastant interès). És la generació que va viure intensament la transició i que es va socialitzar políticament en aquells anys. Tant la generació anterior —més afectada pel franquisme— com la posterior —socialitzada políticament els anys vuitanta— mostren nivells d’interès inferiors. Solament en la darrera generació, la dels nascuts a partir del 1970, torna a augmentar lleugerament l’interès per la política.
L’enquesta també demana als entrevistats que valorin del 0 al 10 un conjunt d’institucions presents en la vida política i social de Catalunya. Seleccionant algunes de les institucions clau, es vol mostrar alguns elements indicatius de l’estructura de valors de la societat catalana.
AVUI
Així, pel que fa a l’Església Catòlica, destaquen tres grups: el 21% del total agrupa les posicions de mínima valoració; el 37% correspon a unes posicions intermèdies majoritàries que mostren nivells mitjans d’acceptació (entre el 4 i el 6) sense vincular-s’hi, i el 27% de la població li dóna un fort suport, molt concentrat entre les generacions d’edat avançada (entre el 8 i el 10). Amb relació a l’administració de justícia, destaquen solament dos grups: un d’oposició radical (el 16% en el 0), i un de centrat en els nivells intermedis, que mostra una acceptació no gaire intensa.
La Generalitat de Catalunya és valorada força positivament per una gran part de la població. Solament el 21% li concedeix una puntuació inferior al 5, i el 57% dels entrevistats li atorga una puntuació entre el 5 i el 7. Un petit sector de la població que no aprova la tasca de la Generalitat mostra un sentiment de pertinença espanyol, però fins i tot dins aquest grup només el 32% li dona una puntuació inferior al 5. En contrast amb l’excel·lent puntuació que obté la Generalitat com a institució, els partits polítics obtenen uns resultats força negatius. Així, el 24% dels entrevistats els atorga un 0, destacant l’existència d’una correlació entre un menor nivell d’estudis i un major rebuig a la tasca dels partits polítics. Una altra relació interessant que s’observa és l’existència d’una major insatisfacció —no radicalitzada— pel que fa als partits polítics catalans entre aquelles persones que se senten únicament espanyoles, o bé més espanyoles que catalanes. En general, els partits polítics reben una puntuació molt baixa (el 54% els dona menys de 5 punts i el 31%, entre el 5 i el 6).
Finalment, cal referir-se a dues institucions simbòliques del poder polític i econòmic: l’Exèrcit i la Banca. L’Exèrcit és una institució que a Catalunya genera posicions força polaritzades: d’una banda, la d’aquells que hi manifesten un fort rebuig (30%, entre el 0 i el 2), més fort entre les joves generacions i els habitants de les grans ciutats; de l’altra, la d’aquells que accepten la institució, sense un gran entusiasme, i li donen una valoració positiva però no gaire elevada. Sobre l’actuació de la Banca, la valoració de la població catalana també es troba relativament polaritzada, encara que en menor mesura que en el cas de l’Exèrcit. Hi ha un primer nucli de rebuig radical, força centrat en la població de mitjana edat, i una gran majoria dels entrevistats que atorga a la Banca una puntuació baixa, però positiva (35%, entre el 5 i el 6). En qualsevol cas, també cal destacar que aquesta institució no recull gairebé cap puntuació elevada.