Resultats de la cerca

Es formà a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, amb Concepció Callao, i posteriorment al Conservatori, on guanyà el Premi Extraordinari de Música 1953 Prosseguí els seus estudis musicals a Siena i Roma —es formà en  lied  amb el mestre Giorgio Favaretto—, Stuttgart 1956 —on estudià amb Martha Haas moltes de les grans peces de Mozart— i Londres Guanyà el premi Ciutat de Barcelona en la modalitat de cant Actuà a les principals sales de concert d’Europa i interpretà també diverses òperes amb un gran èxit de públic i crítica Enregistrà la Missa de Stravinsky per a Harmonia…

Començà els estudis musicals al Hurstpierpoint College i els continuà a la Royal Academy of Music de Londres Emigrà als Estats Units el 1930 i el 1937 obtingué la nacionalitat nord-americana Fou un dels grans difusors de la música barroca als EUA Obtingué el càrrec d’organista de la Christ Church de Cambridge Massachusetts, i feu nombroses aparicions en concert per tot el país El New England Conservatory el distingí amb al títol de doctor honoris causa El 1947 publicà Treasury of Early Organ Music , una selecció de música per a orgue des del segle XV fins al segle XVIII Benjamin Britten i…

Estudià a l’Escolania de Montserrat sota el mestratge d’Ireneu Segarra, i piano i orgue amb Gregori Estrada Posteriorment amplià els estudis de piano amb Àngel Soler, Alberto Giménez Atenelle i Josep Colom Gràcies a una beca de la Fundació Humboldt, entre el 1981 i el 1984 estudià a la Hochschule für Musik de Munic amb Ludwig Hoffmann S’ha dedicat a recuperar repertori pianístic català poc conegut, que inclou obres de Joaquim Serra i Juli Garreta, entre d’altres Enregistrà un CD dedicat a JS Bach i, amb el tenor Joan Cabero, un altre de lieder catalans sobre textos d’Àngel Guimerà amb música…

La seva mare la inicià al piano i a quatre anys oferí el primer concert Més tard fou deixebla d’A Casella i G Agosti El 1949 guanyà el primer premi del Concurs Internacional de Ginebra, i el 1952, el Concurs Reina Elisabet de Bèlgica Des del 1949 es dedicà al concertisme amb actuacions arreu del món El seu repertori anava de M Clementi a D Scarlatti, passant per L van Beethoven, WA Mozart, R Schumann, M Ravel, C Debussy, F Chopin i J Brahms Actuà amb les principals orquestres europees, com la Filharmònica de Berlín, la de Viena i la Txeca i la Simfònica de Boston, i interpretà música de…

Inicià els estudis de piano amb la seva mare, Charlotte Freifrau, i posteriorment ingressà a l’Acadèmia de Música de Viena i al Mozarteum de Salzburg, on es formà amb Steniz Scholz Fou deixebla de Nikita Magaloff a Ginebra, i de Marguerite Long a París L’any 1952 guanyà el primer premi del Concurs de Ginebra, i el 1954 el de Munic Molt vinculada al món de Salzburg, fou professora del Mozarteum i actuà nombroses vegades al festival que se celebra en aquesta ciutat, essent considerada una de les més grans especialistes de la seva generació en l’obra mozartiana Enregistrà la…

El 1943 debutà com a cantant amb Earl Hines, i el 1944 amb l’orquestra de Billy Eckstine El 1946 inicià la seva carrera com a solista Vinculada a l’estil bop , es distingí pel seu virtuosisme vocal, l’amplitud de registre i la facilitat per a improvisar, qualitats que acostaren les seves interpretacions a les de trompetes i saxofonistes Actuà acompanyada tant de petits conjunts com d’orquestres i big bands A partir dels anys seixanta s’acostà al pop Actuà per tot el món i enregistrà nombrosos discs El 1982 fou guardonada amb un Grammy pel disc Gershwin Live Altres…

D’una gran precocitat, rebé lliçons de piano del seu pare, intèrpret de cimbalom, i després les amplià a l’Acadèmia Franz Liszt de Budapest, on des del 1930 fou deixeble d’Ernö Dohnányi Del 1933 al 1941 feu gires de concerts Mobilitzat, la guerra interrompé la seva carrera pianística, que el 1947 reprengué tocant en locals de Budapest, mentre rebia lliçons de György Ferenczy Condemnat a treballs forçats del 1950 al 1953 per la seva oposició al règim comunista, s’exilià definitivament el 1956 arran de la revolta hongaresa A l’Europa occidental i als Estats Units causaren sensació les seves…

Format en el món teatral londinenc, estudià a la London Academy El seu debut en cinema fou l’any 1958 amb Alive and Kicking Intervingué en una cinquantena de films, com ara The Guns of Navarone 1961, Mutiny on the Bounty 1962, This Sporting Life paper pel qual fou candidat a l’Oscar, Il deserto rosso 1964, Major Dundee 1965, Camelot 1967, Cromwell 1970 i Man in the Wilderness 1971 La pellícula, però, per la qual fou més conegut és A Man Called Horse 1970, un film sobre la població índia dels EUA que tingué un gran impacte i que generà dues seqüeles, també protagonitzades per ell Escriví…

D'origen jueu, en aliar-se Bulgària amb els països de l’Eix, el 1943 fugí del país del país amb la seva mare i el mateix any ingressà al Conservatori de Jerusalem i després de la Segona Guerra Mundial a la Juilliard School de Nova York, on el 1947 guanyà el prestigiós premi Leventritt per a joves pianistes L’any següent debutà al Carnegie Hall sota la direcció de Georg Szell A mitjan anys cinquanta fixà la seva residència a França La seva anomenada començà el 1968, quan actuà al Festival de Salzburg seleccionat per Herbert von Karajan , amb el qual enregistrà una famosa edició…

A sis anys ingressà a la capella de música de Sant Agustí, a Maó Traslladat a Barcelona, fou membre del cor del Gran Teatre del Liceu 1945-48 L’any 1948 començà a interpretar papers secundaris, com a tenor còmic o de caràcter, amb el nom artístic de Diego Monjo El 1953 participà en l’estrena de Canigó , d’A Massana Durant la dècada de 1950, formà part de la companyia de Maria Espinals amb la qual enregistrà una bona quantitat de sarsueles A partir dels anys seixanta alternà el cant i la tasca d’assistència escènica Al cap de poc temps, passà a exercir les funcions de director d’…