Resultats de la cerca
Es mostren 1989 resultats
monsó
Meteorologia
Geografia
Sistema de vents que comporta la inversió estacional de llur direcció dominant.
El nom derivat de l’àrab mawsim o del malai monsin significa, justament, estació, i fins a la fi del segle XIX designava els vents de superfície que canvien de direcció d’hivern a estiu La moderna aerologia, però, l’aplicà a la variació estacional dels vents en altitud, relacionada amb l’oscillació de la temperatura Scherhag, 1948 Finalment, les radiosondes descobriren a la baixa estratosfera a uns 21 km alt un gir total de la direcció dominant dels vents també hivern i estiu, però en sentit completament contrari al monsó superficial És un factor independent del monsó tèrmic de les capes…
aerosol

Esquema d’un envàs aerosol
© fototeca.cat
Química
Suspensió col·loidal de partícules líquides o sòlides en un gas.
Les boires i els núvols són exemples d’aerosols de partícules líquides els fums, d’aerosols amb partícules sòlides Per extensió, hom anomena també aerosols, suspensions de partícules de dimensions superiors a un veritable colloide núvols de polseguera molt fina, boires salines de vora mar un dia de vent, etc Una propietat essencial dels aerosols és la concentració que fan de certs constituents del medi de dispersió gasos o vapors, per dissolució o adsorció en les partícules líquides o per adsorció en les sòlides Els aerosols tenen propietats específiques que no…
antisèptic
Farmàcia
Substància química que inhibeix la proliferació de microorganismes i n’impedeix l’acció patògena, sense perjudicar sensiblement els organismes superiors.
Les substàncies amb acció antisèptica són molt nombroses, i algunes són emprades empíricament des de temps remot Llur acció sobre els microorganismes pot ésser deguda a diversos factors Entre els agents que actuen per acció destructora de la membrana dels microorganismes, com és el cas dels modificadors de la permeabilitat, hi ha els detergents catiònics derivats de sals d’amonis quaternaris, hexaclorobenzè, etc, els aniònics sabons i àcids grassos, laurilsulfat sòdic i els fenols i derivats del cresol, que ataquen directament la membrana cellular Entre els que…
auró

Auró negre
© Xevi Varela
Botànica
Gènere d’arbres caducifolis, de la família de les aceràcies, de fulles oposades i lobulades o compostes, de flors generalment unisexuals, verdoses i agrupades en ramells, i de fruits en disàmara; a la tardor, la capçada pren un to vermell viu o daurat.
Són propis de les regions temperades humides de l’hemisferi nord A Europa es fan diverses espècies d’aurons sempre flotes petites, mai en masses forestals considerables, la majoria de les quals hom pot trobar als Països Catalans, principalment a les rouredes i a les fagedes de la muntanya mitjana, i també als alzinars humits blada , erable , plàtan fals , etc Són especialment freqüents en llocs humits l’ auró blanc A campestre , que és un arbre de fulles pentalobades i dentades, fruits amb ales molt separades i branques joves, recobertes d’una capa de suro i, en paisatges de roureda més…
cirerer
cirerers florits
© Fototeca.cat
Fructicultura
Botànica
Arbre caducifoli, de la família de les rosàcies, normalment poc alt, que pot atènyer, però, fins a 15 m d’alçària, de tronc ben definit, amb escorça d’un gris rogenc lluent que es desprèn en bandes primes transversals, fulles ovatooblongues amb una o dues glàndules vermelles al capdamunt del pecíol, acuminades i serrades, amb dents profundes però obtuses, flors blanques, agrupades en nombre de 2 a 6 en umbel·les sèssils, i fruits drupacis, les cireres.
La forma espontània, o cirerer bord , viu a la major part d’Europa, però és rar a la regió mediterrània A Catalunya viu als boscs de la muntanya mitjana i als llocs humits de terra baixa Abunda a Europa com a arbre conreat, i sovint viu naturalitzat Les cues dels fruits són utilitzades popularment per a preparar una decocció amarga, d’efectes diürètics La fusta, de color clar, semidura i compacta, pot ésser tenyida fàcilment per a fer-la semblant a fustes valuoses d’uns altres colors, i singularment a la caoba és emprada, tenyida o no, en la fabricació de mobles És un arbre resistent, que pot…
Josep Ribot i Calpe

Josep Ribot i Calpe
© Família Ribot
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Dibuixant i pintor.
Estudià a Llotja amb Fèlix Mestres, de qui fou deixeble L’any 1914 s’establí com a professional independent Fou illustrador a les revistes Mercurio i D’Ací i d’Allà i a les ripolleses La Veu Comarcal , El Catllar i Scriptorium , de les quals també renovà gràficament la capçalera Soci del Centre Excursionista de Catalunya des del 1919, illustrà moltes de les guies que edità l’entitat com la de Les Guilleries , 1924 També collaborà al llarg de quatre dècades amb el Foment de la Pietat Catalana Igualment, treballà en la illustració de llibres, entre els quals cal destacar La arquitectura naval…
Claude François Bidal d’Asfeld
Història
Conegut també per cavaller d’Asfeld.
Cavaller, més tard marquès d’Asfeld i mariscal de França Combaté a les ordres de Lluís XIV i fou considerat el successor de Vauban en l’atac i la defensa de les places fortes Es distingí en diverses accions bèlliques amb els exèrcits francesos, per la qual cosa fou ascendit a tinent general Amb aquesta graduació es traslladà a la península Ibèrica 1703 per tal de combatre a favor de la causa borbònica Manà un cos d’exèrcit a la batalla d'Almansa , i després s’emparà de Xàtiva, on actuà amb gran crueltat També a les ordres de Berwick intervingué en la fase final del setge i la capitulació de…
Modificacions en l’aparell genital en el climateri
La part de l’organisme que més acusa l’efecte de la reducció dels nivells d’hormones femenines correspon, com és lògic de suposar, a l’esfera genital, ja que el climateri comporta una supressió de l’activitat reproductora en què estan implicats els òrgans genitals D’una part, es produeixen notables modificacions en els genitals interns, ja que els ovaris sofreixen una atròfia progressiva, alhora que l’úter ja no presenta les típiques variacions del cicle menstrual En definitiva, tant els ovaris com l’úter o les trompes de Fallopi disminueixen de volum, per bé que aquestes modificacions són…
Malaltia per esgarrapada de gat
Patologia humana
La malaltia per esgarrapada de gat és una afecció d’origen infecciós, en general benigna, que es manifesta bàsicament per la tumefacció dels ganglis limfàtics d’una determinada zona de l’organisme i que sol produir-se arran d’una esgarrapada de gat, tot i que també pot contreure’s per punxada de cactus, de roser o d’esbarzer, probablement contaminats amb orina o altres secrecions de gats o d’altres animals infectats La malaltia, poc freqüent, incideix sobretot en infants i adults joves Actualment encara no ha estat identificat l’agent etiològic del trastorn, però hom suposa que es tracta d’un…
El que cal saber de l’hallux valgus i el galindó
Patologia humana
L’ hallux valgus és una deformació de l’avantpeu consistent en la desviació del dit gros cap a la vora exterior del peu Sovint, l’ hallux valgus s’acompanya d’una altra deformació, el galindó, una prominència formada a prop de l’arrel del dit gros, i que accentua la desviació que l’ hallux valgus comporta La prevenció de l’ hallux valgus és senzilla, ja que en general és causat per la utilització d’unes sabates que comprimeixen l’avantpeu, per exemple quan el calçat és molt estret, ajustat i de taló alt Convé fer servir sabates de puntera ampla, pell flexible i de taló no superior a 5 cm L’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina