Resultats de la cerca
Es mostren 2918 resultats
el Castellet de Banyoles
Antic llogaret
Important poblat ibèric a l’indret de l’antic lloc de Banyoles, dins el terme de Tivissa (Ribera d’Ebre), dominant l’Ebre.
Entre el 1912 i el 1927 hi aparegueren per atzar diversos lots d’orfebreria ibèrica i dracmes, sobretot d’Empúries i d’Iltirta Excavacions posteriors, dirigides per Josep de C Serra i Ràfols i Salvador Vilaseca, permeteren de conèixer part de la muralla, amb una porta i cases Sembla que fou habitat pels ilercavons durant la primera època ibèrica segles IV-III aC i la seva considerable extensió unes 4,5 hectàrees fa suposar que hauria tingut importància geoestratègica durant la segona guerra Púnica Els objectes d’orfebreria, gerros i plates d’argent, com també les monedes, són citats, a…
La sepultura
Literatura catalana
Composició de trenta versos estramps, organitzats en tres dècimes, escrita per Joan Roís de Corella i conservada al Cançoner de Maians.
Desenvolupament enciclopèdic La intertextualitat dels epitafis ha provocat problemes d’edició crítica i, en conseqüència, d’interpretació del text, derivats d’un tret peculiar d’aquesta poesia l’encavalcament interestròfic del mot confessió de l’amada El tema de la composició és bastant renovador, ja que matisa el tòpic poètic de la dona cruel que no correspon l’amor del seu enamorat, ni tan sols quan aquest desitja acabar el seu patiment amb la mort A través de la descripció de la sepultura de l’enamorada, s’estableix un intens desdoblament de veus i perspectives, que arriben a transmetre…
analogia
Lingüística i sociolingüística
Per als gramàtics grecs, tipus de paradigma de flexió a què un mot pertanyia.
Actualment, l' analogia designa el procés històric que fa que certs mots passin d’un paradigma a un altre generalment més regular, o sigui que canviïn d’analogia El procés es produeix constantment, i és molt fàcil d’observar, si hom es fixa en les formes que encara no són considerades correctes el plural llàpissos en comptes de llapis , el participi imprimit en comptes d' imprès , la tendència a passar tots els verbs que fan l’infitiniu en -ir al tipus de parteixo en detriment del tipus de moro , etc Hom acostuma a descriure aquest procés com una mena de resolució d’un càlcul de…
cop d’ariet

Valor del cop d’ariet per a un tancament lineal ( H : salt net; Δ H : sobrepressió; V sub0: velocitat a la canonada, corresponent al cabal màxim; t sub0: temps de tancament des de l’obertura màxima; V i t : valors corresponents a una obertura intermèdia; L : llargada de la canonada; a : velocitat de propagació de les ones; g : acceleració del camp gravitatori
© fototeca.cat
Física
Fenomen que es produeix en les conduccions on circula un fluid (especialment un líquid), quan hom fa variar l’estat d’obertura d’un òrgan que hi és intercalat (una vàlvula, el distribuïdor d’una turbina, etc).
Si aquesta variació és un tancament, es produeix, vora l’òrgan de comandament, una sobrepressió si és una obertura, s’hi produeix una depressió Físicament, aquestes variacions de pressió són directament relacionades amb la compressibilitat del fluid i amb la capacitat de dilatació de les parets que el condueixen Aquesta sobrepressió, localitzada en una zona del conducte, crea un estat de desequilibri que origina la propagació de la mateixa sobrepressió al llarg de la canonada, acompanyada d’una disminució de la pressió allà on la sobrepressió s’havia produït es produeix, per tant, una…
ribagorçà
Lingüística i sociolingüística
Subdialecte del català nord-occidental.
S'estén des de la Vall d’Aran on fa frontera amb el gascó fins al sud de Tamarit i des de la Noguera Ribagorçana fins a la frontera amb l’aragonès que corre entre l’Éssera i l’Isàvena i, més avall, va parallela al Cinca, deixant dins domini català les localitats de Castanesa, Espés, les Paüls, Serradui, la Pobla de Roda, Lasquarri, Benavarri, Aguinaliu, Assanui, Sant Esteve de Llitera, Tamarit Aquest límit, basat fonamentalment en el tret de la diftongació o no diftongació de la O i E obertes llatinovulgars porta > porta , puerta martellu > martell , martiello , no és condicionat pel…
Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana
Societat constituïda el 1986 a partir de la transferència a la Generalitat Valenciana dels serveis explotats per Ferrocarrils de Via Estreta (FEVE), dependent fins aleshores de l’administració central de l’Estat.
Començà a prestar servei comercial l’1 de gener de 1987 a València i Alacant És dividida en dues xarxes Metrovalència i Tram Metropolità d’Alacant Metrovalència comprèn la xarxa de metro i tramvia que cobreix la ciutat i àrea metropolitana de València i zones d’influència El 2016 disposava de 9 línies 3 de metro i 2 de tramvia i sumava 227 km distribuïts en 209 estacions El Tram Metropolità d’Alacant dóna servei a la ciutat d’Alacant, la seva àrea metropolitana i l’eix de la costa fins a Dénia al llarg de 110 km, amb 71 estacions i 5 línies que recorren l’Alacantí, la Marina Baixa i la Marina…
Comunitat Econòmica Africana
Economia
Organització econòmica internacional que depèn de la Unió Africana.
El seu objectiu és assolir un mercat comú que hauria de conduir en el futur a la unió política S’estructura en blocs regionals i hi ha països que formen part de més d’un bloc Per tal d’arribar a la unió econòmica, s’ha establert un pla en diverses fases que ha de seguir cadascun dels blocs En les primeres fases es pretén aconseguir el desenvolupament econòmic del continent mitjançant l’establiment de zones de lliure comerç i tractats d’ajuda mútua Els blocs són els següents la Comunitat d’Estats del Sahel, creada el 1998 i formada per 25 països que envolten el Sàhara el Mercat…
Archivo General de la Administración
Arxiu intermedi de l’administració central creat pel decret 914/1969 i continuador de l’Archivo General Central d’Alcalá de Henares, destruït el 1939.
Les obres de l’edifici —situat també a Alcalá de Henares i dissenyat per Juan Segura de Lugo— finalitzaren el 1973 els primers fons ingressaren un any abans i fou inaugurat oficialment el 1976 María del Carmen Pescador del Hoyo dirigí l’arxiu durant els deu primers anys La primera etapa 1972-85 es caracteritzà per la salvaguarda del patrimoni documental als seus dipòsits arribaren gran quantitat de fons i les transferències administratives que no s’havien efectuat des de la desaparició de l’Archivo General Central La segona etapa, a partir del 1985, es…
Els segadors
Música
Cançó popular catalana, sorgida pels volts del 1640 com a romanç històric referit a la guerra dels Segadors.
Conservada popularment i amb moltes variants melòdiques i textuals a través dels segles, anà adquirint caràcter d’himne nacional català a partir de la Renaixença Els dos textos més difosos han estat l’històric publicat ja per Milà i Fontanals el 1882 en el seu Romancerillo Catalán i —en la primera edició musical— per Francesc Alió el 1892 en el seu recull de Cançons populars catalanes i l’actual d' Emili Guanyavents , el més polític i reivindicatiu, vencedor en un concurs convocat amb aquesta finalitat per la Unió Catalanista el 1899 i que provocà una apassionada polèmica pública i…
Sant Cebrià de Calassanç (Peralta i Calassanç)
Art romànic
La vila de Calassanç és situada a 736 m d’altitud, prop la riba dreta de la Sosa de Peralta D’antic, l’església parroquial “ Sancti Cipriani, infra terminos kastro Calasancio ”, fou una possessió de la canònica de Santa Maria de Solsona en terres del bisbat de Roda-Lleida Així que el comte Ermengol IV d’Urgell conquerí als musulmans la vila de Calassanç l’any 1090, donà a l’esmentada canònica l’església de Sant Cebrià “ cum sua parrochia et cum suis cunctis directis, tam decimis quam primiciis, oblacionibus, terris et vineis, domibus, ortis, salinaribus ”, les mesquites amb els…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina