Resultats de la cerca

Nasqué a Luxemburg en el si d’una família francesa que es traslladà a París quan era ben petit Cursà estudis a l’Escola Normal Superior de París i quan els acabà viatjà a Alemanya on estigué tres anys ampliant la seva formació L’any 1875 retornà a París per defensar la seva tesi doctoral El 1878 fou nomenat professor de la facultat de Ciències de París i el 1886 ingressà a l’Acadèmia de Ciències Centrà els seus estudis en la física molecular i la fotografia en color L’any 1908 rebé el premi Nobel de física pel desenvolupament de mètodes de reproducció fotogràfics en color…

Llicenciat en psicologia el 1951 i doctor en filosofia per la Universitat de Cornell el 1957, és professor de sociologia a la Universitat de Santa Bárbara Califòrnia Considerat —juntament amb HGarfinkel— el principal representant de l’etnometodologia, la seva contribució comprèn aspectes de la lingüística, l’antropologia i la psicologia social i es basa en el principi de reflexivitat que estudia les condicions socials del mateix coneixement sociològic En els seus estudis posa èmfasi en la vida quotidiana, amb mètodes d’observació sobre el terreny entrevistes en profunditat,…

La sinèresi ocorre amb contracció del volum del gel, però sense variació neta del volum del sistema, i és un procés reversible sempre que les partícules colloidals no s’hagin coagulat excessivament després de llur formació La sinèresi pot ésser explicada com l’exsudació de líquid mantingut per forces de capillaritat entre les partícules altament solvatades que constitueixen la xarxa del gel És, possiblement, una de les propietats més característiques dels gels, i llur estudi ha permès d’aprofundir el coneixement del mecanisme de diverses secrecions glandulars, així com de diversos fenòmens…

Fou professor a Berna 1891, a Halle 1904 i, des del 1906, a Viena, on collaborà amb Albrecht Penck S'especialitzà en climatologia general i glacial i el 1909 fou elegit vicepresident de l’Associació Austríaca de Meteorologia Establí la teoria de l’existència d’uns cicles climàtics de 35 anys cicle de Brückner , la qual era conseqüència no pas de la realitat, sinó dels mètodes matemàtics emprats en establir-la Entre les seves obres cal esmentar Klimaschwankungen seit 1700 ‘Oscillacions climàtiques des del 1700’, 1890, Die feste Erdrinde und ihre Formen ‘La crosta ferma de la…

Estudià amb W Croft, B Gates i JCh Pepusch a Oxford i formà part del cor de la capella reial El 1753 esdevingué organista a York Minster i l’any següent en fou nomenat director del cor El 1756 Jordi III el nomenà organista i compositor a la capella reial, institució que dirigí des del 1757 fins al 1780 El 1757 obtingué el doctorat en música a Cambridge Gran part de la seva producció fou música religiosa, però també compongué nombroses obres per a orgue i clavicèmbal dinterès contrapuntístic Escriví així mateix un tractat de cant i el que es pot considerar un dels primers mètodes…

Es doctorà el 1890 a la Universitat d’Estrasburg amb una tesi sobre GP da Palestrina com a compositor de música profana i després continuà els estudis a Berlín, amb JAPh Spitta El 1893 fou nomenat professor adjunt de la Universitat de Friburg, centre on restà durant trenta-vuit anys Sota el patronatge del papa Lleó XIII hi fundà l’Académie Gregorienne El 1927 fou elegit primer president de la Societat Internacional de Musicologia La seva gran obra és Einführung in die gregorianischen Melodien 'Introducció a la melodia gregoriana', el primer estudi sobre cant medieval basat en mètodes…

Deixeble de JCh Bach, treballà els primers anys de la seva carrera com a flautista, pianista, organista i director d’orquestra El 1794 fou nomenat organista de l’església de Sant Nicolau i flautista de l’orquestra de la Gewandhaus de Leipzig, ciutat on l’any 1804 succeí a JA Hiller com a cantor a l’església de Sant Tomàs Dimití aquest càrrec l’any 1810 i esdevingué mestre de capella a la cort de Weimar La seva producció inclou obres per a piano sonates, variacions, concerts etc, per a flauta, per a orgue, música de cambra i música vocal Fou també autor de diversos mètodes…

Nascut en una família de músics, després de completar els estudis fou nomenat organista a Lüneburg 1781, càrrec que abandonà per una ocupació com a organista i docent a la Royal German Chapel of St James Londres, tasca des de la qual realitzà una aportació bàsica en la tradició musical anglesa Autor d’un gran nombre de mètodes didàctics, que illustrà amb composicions escrites a propòsit, presentà una rigorosa teoria musical en què es mostrà un entusiasta defensor de l’obra de Johann Sebastian Bach, com quedà reflectit en diverses obres An Essay on Musical Harmony 1796, An Essay…

A poc més de 100°C comencen a produir-se descomposicions, la natura de les quals va canviant amb la temperatura fins que, al voltant dels 270°C, les reaccions exotèrmiques predominen i permeten d’arribar a la carbonització completa, sense que calgui cap forniment posterior d’energia El procediment més antic per a carbonitzar la fusta és el de la carbonera Uns altres mètodes d’obtenció són els dels forns de carbonització contínua i la destillació seca de la fusta, on són aprofitats també els gasos despresos, els quals donen àcid pirolignós, quitrà de fusta i gasos no condensables…

Gairebé tots els models suposen relacions lineals entre ambdues classes variables Hom acostuma a fer l’anàlisi partint d’un nombre molt gran d’observacions per tal d’obtenir estimacions d’una gran precisió, per a cadascuna de les quals hom tindrà un conjunt de resultats que formen la matriu de les dades Mitjançant aquesta matriu hom calcula els coeficients d’intercorrelació entre les variables i després, mitjançant els mètodes del model factorial emprat, les saturacions de les variables en els factors comuns i les comunitats de cada variable, equivalents a la correlació de cada…