Resultats de la cerca
Es mostren 2935 resultats
Eugeniusz Morawski-Dabrowa
Música
Compositor polonès.
Estudià al Conservatori de Varsòvia amb Z Noskowski mentre assistia a classes de belles arts El 1905 es veié obligat a deixar Polònia per motius polítics, i es traslladà a París, on continuà els estudis al conservatori, sense abandonar, però, el conreu de l’art El 1929 pogué tornar a la seva terra i l’any següent assumí la direcció del Conservatori de Poznan posteriorment fou director i professor al Conservatori de Varsòvia 1932-39 Del seu catàleg destaquen les òperes Lilla Weneda i Pan Tadeusz , uns quants ballets notables, les sis simfonies i els poemes simfònics, alguns…
Andrej Ocenaš
Música
Compositor eslovac.
Estudià direcció i composició amb A Moyzes i E Suchon a l’Acadèmia de Bratislava 1932-37, i després amb V Novák al Conservatori de Praga Exercí com a director del departament de música de la Ràdio de Bratislava 1939-50 i fou professor al conservatori de la ciutat 1943-73, del qual arribà a ser el director 1950-54 També impartí classes a l’Escola Superior d’Arts Musicals des del 1962 Les seves composicions assimilen la música popular eslovaca dins un estil nacional típicament centreeuropeu La tendència a la monumentalitat caracteritzà també la seva obra, i les cantates i les peces orquestrals…
Francesco Antonio Rosetti
Música
Compositor i contrabaixista bohemi.
Estudià teologia, però no arribà a ser ordenat de sacerdot Italianitzà el seu nom per motius professionals, fet que ha provocat la seva confusió amb diversos compositors italians homònims L’any 1773 s’establí a Wallerstein, on es distingí com a contrabaixista de l’orquestra de la cort Anà a París el 1781, viatge que li permeté conèixer ChW Gluck i N Piccinni i escoltar la música de J Haydn El 1785 el príncep de Wallerstein el nomenà mestre de capella, càrrec que a partir del 1789 també ocupà a Ludwigslust al servei del duc de Mecklenburg-Schwerin Compongué simfonies, algunes de concertants,…
Pere Costa Amigó

Pere Costa Amigó
Museu Colet
Basquetbol
Jugador, entrenador i directiu de basquetbol.
Fou un dels fundadors de la secció de bàsquet del Círcol Catòlic de Badalona 1941, on jugà durant tretze temporades Compaginà la seva carrera de jugador amb la d’entrenador de les categories inferiors de l’entitat L’any 1954 es convertí en entrenador del primer equip, càrrec que ocupà durant vuit anys seguits Traslladat per motius laborals a Llinars del Vallès, fundà el CB Llinars —primer com a secció del Centre d’Esports Llinars i a partir de 1983 com a club independent—, que presidí durant set anys, a la vegada que n’entrenava equips de formació Retornà al Círcol Catòlic de…
Prometeu
Mitologia
Personatge de la mitologia grega, de la raça dels titans
.
Fill de Jàpet i de Clímenes, una de les oceànides, afavorí els homes donant-los el foc sostret, per venjança, a Zeus Aquest el castigà lligant-lo en una columna i enviant-li una àguila per devorar-li el fetge, que sempre es reprodueix Els homes foren castigats, a llur torn, amb la creació de Pandora Constitueix la figura central de la tragèdia d’Èsquil Prometeu encadenat traduïda al català per CRiba, 1933, que formava part d’una trilogia sobre el mateix personatge Considerat el creador dels humans, portador del foc i de la saviesa, la seva figura, enriquida amb motius filosòfics…
Jaume Vila i Pascual
Literatura catalana
Escriptor.
Poeta de motius camperols, entre el 1925 i el 1964 desenvolupà un extens poemari, bona part del qual restà inèdit Introduït per Octavi Saltor en els cercles literaris, l’any 1931 publicà el seu únic llibre, Hores rurals Obtingué la clavellina d’argent en els Jocs Florals de Perpinyà amb l’obra Les quatre clarors de la vida i la flor natural, en els de Barcelona 1933, per La claror de l’Horta La barraca , El pou i el poema Cireres d’arboç També conreà el teatre amb obres com Esparvers de camí ral 1953, El fill pròdig , La filla del rei o La princesa està trista Fou director…
,
Stephan Hermlin
Literatura alemanya
Escriptor alemany.
Emigrat el 1936 a causa de la seva militància comunista, el 1945 retornà a la RFA, i dos anys més tard passà a la RDA Influït en un principi pel surrealisme Zwölf Balladen von den grossen Städten , ‘Dotze balades de les gran ciutats’, 1945, posteriorment adoptà un estil més tradicional i els seus motius derivaren vers la lluita contra el nazisme i, finalment, sobre la construcció del socialisme cal esmentar els poemes Die Strassen der Furcht ‘Els camins de la por’, 1946, així com la narració Der Leutnant Yorck von Wartenburg ‘El tinent Yorck von Wartenburg’, 1946 i d’altres, publicades sota…
Walter Gustav Wild
Futbol
Dirigent esportiu i futbolista.
Primer president del Futbol Club Barcelona, fou elegit en la reunió fundacional del club, el 29 de novembre de 1899, i ratificat en el càrrec en tres assemblees fins que el 25 d’abril de 1901 presentà la dimissió per motius laborals Durant un període, el seu pis del carrer de la Princesa fou utilitzat com a lloc social del club Durant el seu mandat aconseguí que el club tingués per primera vegada camp propi, el camp de l’Hotel Casanovas, inaugurat el 18 de novembre de 1900 Com a jugador, jugava de defensa lateral i disputà el primer partit de la història del Barcelona, el 8 de…
Alfons Almasqué Domènech
Futbol
Periodisme
Futbolista, directiu i periodista esportiu.
Formà part d’un dels primers equips del Futbol Club Barcelona al principi del segle XX, on jugava de davanter Romangué a les files del FC Barcelona a excepció d’una temporada, que jugà amb l’Universitari Sport Club D’altra banda, fou un dels membres fundadors del diari esportiu Mundo Deportivo 1906, on escriví cròniques esportives durant els primers anys Entre el 1908 i el 1909 combinà el periodisme amb la presidència del Club Espanyol de Jiu-Jitsu i la vicepresidència de la Federació Catalana de Futbol Per motius professionals visqué molts anys a l’estranger Els anys trenta…
Ceràmica andalusina de Lleida
Art romànic
Introducció Conjunt de vaixella d’època andalusina dels segles X-XI trobada a la ciutat de Lleida ECSA-X Goñi El 711 s’inicia el procés d’expansió del món àrab a la Península Ibèrica La integració de Lleida en aquest món fou ràpida la ciutat fou conquerida l’any 714 Amb les dades de què es disposa fins ara, des d’aquesta data fins a la primera meitat del segle X, no se n’ha trobat cap resta de caràcter estructural ni ceràmic No se sap, per tant, quina devia ser la morfologia urbana, ni com devia ser l’utillatge emprat Sembla que els conjunts ceràmics apareguts a Lleida es relacionen amb el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina