Resultats de la cerca

La primera, amb el nom de “ Caràcters Revista d’informació literària ” s’estengué fins al mes de desembre del 1994 i, en aquests dos anys, la revista publicà deu números, sota la direcció i edició d’un equip que actuava de forma collegiada amb el nom de “Jordi de Sant Jordi” i era integrat per Vicent Alonso, Vicent Berenguer, Josep Iborra i Vicent Raga En aquesta primera etapa, el disseny de la revista era d’Enric Satué La segona etapa, ara amb el nom de “ Caràcters Revista de llibres ”, s’inicià a l’octubre del 1997, té com a editor l’Institut Interuniversitari de Filologia…

Membre d’una família de músics, estudià a Viena amb S Sechter i fou membre del cor de la Hofkapelle Des del 1862 fou intèrpret de trompa al Kärntnertor Theater de Viena Quan deixà aquest lloc, el 1866, començà a collaborar amb R Wagner com a copista d’ Els mestres cantaires de Nuremberg entre el 1866 i el 1867 Wagner, content del seu treball, el recomanà a H von Bülow per a dirigir el cor de l’òpera de Munic Allí debutà com a director d’orquestra la temporada 1868-69 amb Guillaume Tell El 1870 tornà a treballar amb Wagner per enllestir els materials de L’anell del Nibelung El…

El conseller de sanitat, JDencàs, presentà al Parlament un projecte de llei de bases per a organitzar aquests serveis a Catalunya La llei, aprovada per l’abril del 1934, feia dependre les funcions sanitàries i d’assistència de la Generalitat, que controlaria i coordinaria les activitats privades i crearia centres públics Hom establí la divisió sanitària de Catalunya en vint centres sanitaris, a les principals ciutats del Principat, cadascuna de les quals disposaria d’un laboratori, un hospital comarcal i una casa d’assistència A cada municipi funcionà una Junta Local de Sanitat i Assistència…

Es dedicà a la docència a diferents centres de Das Baixa Cerdanya, Roses i Figueres Fou fundador de l’Acadèmia Monturiol 1913, prestigiosa entitat, on estudiaren, entre d’altres, Alexandre Deulofeu, Jaume Terrades i Anna Maria Dalí Afeccionat al periodisme, collaborà, des de molt jove, a La Veu de L’Emporda El 1928 emigrà a Amèrica i s’establí a Costa Rica Hi residí en una propietat que anomenava Mon Clos Conegué el català Lluís Quer i Boule, ambaixador d’Espanya en aquest país, amb el qual hi creà I'Instituto Hispánico Fou autor de poesia en català i en castellà, redactà articles per a…

Feu estudis, inacabats, de perit mercantil Participà en la campanya de Rússia amb la División Azul El 1951 guanyà el premi Eugenio Nadal amb La noria 1952, que inicià un cicle de temes realistes i lligats amb un món de baixos fons o popular Ha pasado una sombra 1953, Carta de ayer 1953, Las viejas voces 1955, La noche buena 1960, La corriente 1962 i El cacique 1963, premi Planeta Publicà també reportatges i guies Libro de las tabernas de España 1956, Barcelona 1954 i Costa Brava 1958 i obra històrica centrada en la Segona República i la Guerra Civil Espanyola Tres días de julio 1967, Desastre…

D’aparició irregular, sortí del 23 d’agost al 20 de setembre de 1812 i del 7 al 30 d’abril de 1813, que fou prohibit Durant aquesta interrupció, l’únic redactor feu aparèixer la Lluna Patriòtica Mallorquina  28 de març i 1 d’abril de 1813 i més tard, del 6 de juny al 22 de juliol, el Nou Diari de Buja Es tracta, doncs, d’una sola collecció, impresa per Sebastià Garcia i en tres casos per Antoni Brusi i Felip Guasp, d’un total de 34 números i 153 pàgines Escrit en llengua colloquial i dialectal, defensà l’absolutisme i atacà el focus liberal, concretat en l’ Aurora Patriótica…

Joan Pibernat obrí la seva fàbrica d’objectes de ferro el 1868, al carrer de la Cadena de Barcelona Feia principalment llits de ferro i també bàscules i caixes fortes El 1877 tenia fàbrica i botiga als números 8 i 10 del carrer d’Avinyó Portada d'un catàleg de productes fabricats per Joan Pibernat, 1886 Dels llits de ferro, un article fàcil de venda i que no exigia cap tècnica especial, passà a la fabricació de grans caixes de cabals i bàscules Va obtenir el privilegi de fabricació a Espanya de les bàscules model Chameroy, que es distingien per imprimir automàticament el pes en…

N'era director i editor Joan J Senent i Anaya Redactada en català, tingué les seccions habituals d’una revista d’informació general Deixà de sortir per imposició governativa

Continuadora dels dos números d’ IDEA Cuadernos del Instituto de Estudios Alicantinos , la revista publicà 40 volums L’accés, l’any 1968, de Pedro Zaragoza Orts a la presidència de la Diputació Provincial impulsà les activitats de l’Institut i l’obertura del Centro de Estudios Universitarios en el curs 1968-69 permeté que la revista comencés a publicar treballs d’investigació de professors d’aquella institució, germen de la Universitat d’Alacant, alguns dels quals becats pel mateix Institut El primer consell de redacció l’integraren Juan Ors Serrano com a director també de l’…

L’editava la família López, propietària de la Llibreria Espanyola i de La Campana de Gràcia Primer en sortiren quatre números solts, el 1872 i el 1874, per suplir La Campana de Gràcia , suspesa governativament El 16 de gener de 1879 reaparegué pel mateix motiu, però mantingué ja la continuïtat Escarnia la vida municipal i agradava a la classe mitjana L’Esquella , segona publicació de més llarga durada en català, arribà fins al número 3 097, del 6 de gener de 1939 Hi collaboraren gairebé tots els caricaturistes, illustradors i humoristes catalans de quatre generacions Aconseguits, el 1931,…