Resultats de la cerca

La vila El repoblament del centre de la conca d’Odena Vista aèria del nucli antic de la ciutat, on s’evidencia la seva formació al llarg d’un antic i històric camí ral parallel al riu Anoia ECSA - J Todó Les primeres notícies sobre el repoblament de la plana central de la conca d’Òdena, en el lloc on posteriorment sorgí Igualada, daten de la segona meitat del segle X, tot i que no pot descartar-se la presència a la zona d’un poblament anterior, de caràcter més o menys inestable El topònim Aqualata apareix citat per primera vegada l’any 976, i sembla fer menció al curs del riu Anoia que servia…

La geografia La part central de la regió àrtica és ocupada per l’oceà Àrtic, mar interior que només comunica àmpliament amb l’Atlàntic Allò que dona unitat a aquesta regió, delimitada per la isoterma de 10° corresponent al mes més càlid, és el clima caracteritzat per la continuïtat del fred Hom pot distingir una zona de clima polar oceànic a la regió on l’Àrtic s’obre a l’oceà Atlàntic, amb un règim de ciclons i de clima humit i fred, però no extrem, i on es registren algunes precipitacions i una zona de clima polar continental on les temperatures del mes més fred poden arribar a -30°C, i hi…

Situació Façana principal de l’església del Pla de Corroncui, bastida amb els elements de la façana de ponent de l’antiga parròquia de Corroncui ECSA - MÀ Font Ruïnes de l’església, alguns elements de la qual s’han aprofitat a l’església del Pla de Corroncui ECSA - MÀ Font Les restes de l’església de Santa Maria són situades a la falda d’un petit turó proper al poble abandonat de Corroncui, situat als vessants del Pla del Mont Mapa 33-10 214 Situació 31TCG233894 Des de la Creu de Perves surt una pista en molt bon estat que mena al Pla de Corroncui, lloc on s’aplegaren els antics habitants del…

És molt difícil postular una definició ajustada, exacta, exhaustiva i totalment comprensiva del terme animal, per tal com hom no sap exactament quin és el seu abast, si més no pel que fa als éssers unicellulars ésser viu El problema arrenca de la tendència a traslladar termes i conceptes populars, útils en certs camps de la vida diària, al terreny científic, les necessitats del qual són diferents En línies generals, però, hom pot dir que els anomenats animals són éssers heterotròfics heterotròfia, incapaços de sintetitzar, a partir de matèria inorgànica, les substàncies que necessiten per a…

Situació Un aspecte de les ruïnes del vilatge i el penyal sobre el qual s’alçava el castell ECSA - F Baltà Les restes del castell són situades al cim d’unes penyes 941 m, a l’extrem de la serra de Sant Miquel Des del castell s’albira, de la banda sud, un petit altiplà conreat i, de la banda nord-oest, la conca de la Noguera Ribagorçana Al peu de les penyes on s’aixecava el castell hi ha les restes del vilatge i de l’església de Santa Maria Mapa 32-13327 Situació 31TCG044444 Des d’Os de Balaguer, cal agafar la carretera d’Alberola A 1 km, s’ha de girar a l’esquerra i seguir la pista que porta…

Situació Conjunt del castell de Brunyola i de l’església parroquial de Sant Fruitós El campanar de l’església aprofita una vella torre del castell F Tur El castell de Brunyola fou construït al cim del turó on ara hi ha el poble, el qual s’edificà al voltant de la fortificació, per tant, en un lloc lleugerament encimbellat Allò que resta del castell de l’alta edat mitjana és inclòs en les restes del castell dels darrers segles medievals Si seguim la carretera que va de Santa Coloma de Farners a Anglès, trobarem a mà dreta una carretera que porta a Brunyola El castell és el centre de la…

Situació Vista exterior de l’església des de migjorn Hom pot notar en els murs d’aquesta construcció els diversos tipus d’aparell F Baltà L’església de Santa Cristina és situada uns 2 km a ponent de la vila de Corçà, dins el seu terme municipal Es troba aïllada enmig de terrenys de conreu, a poca distància de la riba esquerra del riu Rissec Mapa 334M781 Situació 31TEG009479 Per arribar-hi cal agafar la carretera local de Corçà a Bordils L’església és entre les poblacions de Corçà i Monells és visible a l’extrem de migdia d’un camp de conreu que limita, pel costat oposat, amb la carretera…

Situació Conjunt de les restes del castell, edificat sobre una penya allargada en un vessant de la muntanya de Montagut ECSA - EECG Restes d’un castell, anomenat popularment el Castellot, construïdes sobre una penya allargada que s’alça, al sud de Querol, al vessant de la muntanya de Montagut Des del castell s’albira la part mitjana de la vall del riu Gaià Mapa 34-16418 Situació 31TCF656854 Del quilòmetre 33 de la carretera local T-213 que va del Pont d’Armentera a Querol, poc abans d’arribar a aquesta població, ens enfilarem fins a una casa abandonada que hi ha damunt de la carretera, del…

Situació Torre del castell, la part més vistent del que resta d’aquesta fortalesa ECSA - A Roura Els vestigis del castell i vilatge d’època medieval són situats al cim d’un turó de 416 m d’altitud, al SW del poble de Lançac, en una de les estribacions de l’anomenat Ròc de Lançac Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 45′50″ N - Long 2° 33′21″ E Des del poble de Lançac, surt una carretera estreta asfaltada que porta fins al cementiri i, després, fins a una pedrera que hi ha al costat del castell, al qual podem arribar, en pocs minuts, o bé pel dret o bé seguint un camí carreter que fa una mica de ziga…

Carrer de l’estirp hebraica, Palma de Mallorca, 1788 AGS / AC Les tres illes majors de les Balears experimentaren un creixement urbà d’importància i característiques diverses al llarg del set-cents Per a Palma de Mallorca hom calcula un augment d’uns 5 000 habitants, passant dels 28 882 registrats l’any 1715 als 34 073 del 1787 Un curs irregular, amb les màximes taxes a la primera meitat del segle, una predominança del creixement rural per damunt de l’urbà, i una important densitat d’aquest, amb 134 habitants per km 2 , constitueixen alguns dels trets significatius a Mallorca D’altra banda,…