Resultats de la cerca

Arribat a Barcelona al final del segle XV, fou catedràtic de gramàtica llatina a l’Estudi General des del 1508 exercí també de preceptor particular de fills de juristes i de metges Fou també mestre de grec Vinculat al món editorial barceloní, s’implicà en la difusió dels nous mètodes pedagògics de Nebrija en l’edició del Dictionarium que Gabriel Busa adaptà al català sota el títol de Vocabularius  1507, hi figura un poema seu en honor del gramàtic castellà el 1522 Ivarra dugué a terme una nova edició de l’obra, que dedicà a l’erasmista Miquel Mai tingué cura de l’edició del…

La ciutat es desenvolupà al voltant del monestir benedictí de San Vicente, del 761 Aquest monestir i els que es construïren més tard -San Pelayo i Santa María de la Vega- foren centres de música sacra i profana Alfons II d’Astúries 791-842 hi establí la cort i així passà a ser la capital del regne asturià Al segle XII, el bisbe Pelagi introduí a la ciutat l’ofici de Santa Eulàlia -d’orígens francesos-, que es mantingué fins el 1636 Durant els segles XVI i XVII, la catedral fou un centre important de música litúrgica El 1508 foren encarregats dos orgues que substituïren el del…

Galindo, P 1923 Las Bellas Artes en Zaragoza siglo XV , “Estudios históricos”, pàg 463-468 García, Pierre 1990 Le métier du peintre , Dessain et Tolra, París Garcia Espuche, Albert – Guàrdia, Manuel 1992 “La consolidació d’una estructura urbana 1300-1516”, Història de Barcelona, vol 3, La ciutat consolidada segles XIV i XV , Enciclopèdia Catalana, Barcelona, pàg 37-72 García Marsilla, Juan Vicente 2001 La cort d’Alfons el Magnànim i l’univers artístic de la primera meitat del quatre-cents , “Seu Vella Anuari d’història i cultura”, 3, Lleida, pàg 13-54 2005 “Maestros de ultramar artistas…

Anglaterra La romanització hi fou escassa i irregular i l’Església celta, que data d’aquest període, fou destruïda per la invasió anglosaxona El cristianisme no tornà a implantar-se fins al final del segle VI i el començament del VII, i no fou fins al segle VIII que s’imposà la litúrgia romana No han quedat rastres de la música sacra que es practicava en època celta Els exemples més antics de música religiosa daten del segle XI i es tracta d’una sèrie de cants polifònics trobats a la catedral de Winchester, que fou un important centre musical També se sap de l’existència, al final del segle…

Comprèn, entre altres, les famílies dels bufònids i dels hílids

Vida No s’ha trobat cap document que acrediti la data de naixement de Charpentier Tampoc no es conserven documents sobre la seva formació musical, però amb molta probabilitat es traslladà a Roma entre el 1662 i el 1667 per a estudiar composició amb Giacomo Carissimi al Collegio Germanico Es desconeix amb exactitud quin fou el primer càrrec que exercí, però sembla que fou contractat com a maître de musique per la duquessa de Guisa, càrrec que degué conservar fins el 1688, any de la mort de la duquessa Durant aquests anys compongué la cantata Orphée descendant aux enfers i, com a mínim, set…

En 1584-88 estigué al taller del manierista Simone Peterzano, a Milà, contra l’estètica del qual aviat reaccionà Es traslladà a Roma, on treballà inicialment amb Il Cavalier d’Arpino 1592-93 El 1606, acusat d’homicidi, fugí a Nàpols, i després a Malta 1607, on fou rebut dins l’orde de Sant Joan empresonat el 1608 per ofenses a un cavaller de l’orde, aconseguí de fugir a Sícilia i, d’allà, a Messina 1609 Tornà a Nàpols, on fou malferit per sicaris maltesos Amnistiat per Roma, embarcà cap a Port'Ercole, on fou detingut per error i on, ja alliberat, morí d’un accés de febre Els crítics del sis-…

Vida Inicià els estudis musicals de forma autodidàctica i després els aprofundí al Conservatori de Madrid amb C del Campo, B Gaviola, J Cubiles i A Saco del Valle, entre d’altres Durant els anys vint començà a compondre música sacra, que s’estrenà en diverses esglésies de Madrid, i també s’inicià en altres gèneres, com ara l’opereta -amb Quereres primeros 1921-, en la música simfònica i en la música de cambra El 1939 s’encarregà de la direcció musical del Teatro Español, de Madrid Una beca concedida el 1941 per la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando li permeté d’estudiar cant…

Vida Fill d’una família benestant dedicada a la mineria, es formà en escoles llatines de Mansfeld, Magdeburg i Eisenach L’any 1501 ingressà a la Universitat d’Erfurt, on obtingué el títol de magister en arts Seguint els designis paterns, començà a estudiar lleis, però l’any 1505 ingressà al convent dels agustins observants i s’ordenà al cap de dos anys Es doctorà en teologia l’any 1512 i fou cridat a ocupar un lloc de professor de Sagrada Escriptura a la Universitat de Wittenberg Ocupà diversos càrrecs dins l’orde i es dedicà fonamentalment a la docència Reflexionà profundament sobre el…

Fou un centre musical de gran importància dins de l’Amèrica llatina El primer músic europeu a installar-se a Colòmbia durant el període colonial fou el compositor i organista Juan Pérez Materano, mort el 1561, que desenvolupà la seva tasca a la ciutat de Cartagena de Indias L’activitat compositiva més intensa del país, però, tingué lloc a la catedral de Bogotà , on es troba el repertori més ampli i ric de música renaixentista i barroca de tot el nou món L’arquebisbe Bartolomé Lobo Guerrero, al final del segle XVI, organitzà la capella de la catedral i li donà un impuls que es mantingué ben bé…