Resultats de la cerca
Es mostren 651 resultats
Cactus de boca
Hi ha cactus que es mengen O que es beuen Se’n menja alguna part que, naturalment, mai no són les espines, i se’n beu alguna beguda procedent dels seus abundosos líquids orgànics més o menys fermentats Això val sobretot per a les atzavares, per a les iuques i per als nopals, totes plantes suculentes i cactiformes, bé que, en rigor, de cactus pròpiament dits només en siguin els darrers A Mesoamèrica, diferents espècies d’atzavara o maguei Agave són consumides des de fa com a mínim 9 000 anys La font principal d’aliment de l’atzavara és el meristema blanc, tou i feculent de la…
kèntia
Botànica
Palmera de la família de les arecàcies o palmes, de fins a 12 m d’alçària, de tronc inerme, llis i prim, i fulles pinnatisectes de fins a 3 m, de color verd fosc i amb segments linears dístics.
És autòctona de l’illa de Lord Howe, a Austràlia, d’on deriva el seu nom genèric Sensible a les gelades, és una de les palmeres més elegants cultivada com a planta d’interior als Països Catalans, mentre a les zones litorals més càlides pot viure a l’exterior No li cal una temperatura gaire alta ni regs abundants
estrobilació
Zoologia
Fenomen de segmentació en cadena que es dóna en l’escifòstoma, primer estat larvari dels escifozous, que desemboca en l’alliberament dels segments superiors en què ha estat dividit l’escifòstoma, els quals es transformen en efírules i èfires.
teorema de la circumferència dels nou punts
Teorema de la circumferència dels nou punts
Matemàtiques
Propietat segons la qual els peus de les altures, els peus de les mitjanes i els tres punts mitjans dels segments que van de l’ortocentre als vèrtexs del triangle són en una circumferència, anomenada circumferència dels nou punts.
Els sifonàpters: puces
Característiques de grup Les dimensions de les puces oscillen generalment entre 1 i 6 mm, dimensions extremes que poden ésser illustrades en el cas d’aquestes dues espècies, Echidnophaga murina a l’esquerra, un mascle i Hystrichopsylla talpae subespècie talpae a la dreta, un mascle Les femelles són sempre més grosses que els mascles Jean Claude Beaucournu / Henri Launay Els sifonàpters, anomenats genèricament puces, són insectes petits d’1 a 6 mm, generalment, aplatats lateralment, i mancats d’ales àpters La característica que els ha fet més coneguts és la seva capacitat de saltar i el seu…
cinerària
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes, molt tomentosa, de tiges erectes, subllenyoses a la base, que fan de 30 a 60 cm d’alçària, fulles pinnatipartides de segments obtusos i lobulats, i capítols grocs agrupats en corimbes composts.
Es fa en arenys i rocalls del litoral És molt conreada en jardineria
nais
Zoologia
Gènere d’oligoquets de l’ordre dels naidomorfs, de la família dels naídids, que es caracteritzen pel fet de tenir el protostoma ciliat i quetes; els segments genitals són el 5 i el 6, amb el receptacle seminal al 5.
Són gairebé microscòpics, i habiten enmig de la vegetació aquàtica de les basses
sabel·lària
Helmintologia
Gènere d’anèl·lids poliquets sedentaris, de la família dels sabel·làrids, amb el cos dividit en tres regions, amb brànquies cirriformes nombroses, i amb un gran nombre de segments, sense plomall branquial terminal i amb opercle format per dos grossos peduncles.
Llurs dimensions oscillen entre 2040 mm de llargada i 2-4 mm de diàmetre Constitueixen tubs arenacis, sovint reunits en nombrosos grups
cànem
Assecament de cànem al Perú
© Corel / Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les cannabàcies, de tija erecta, fistulosa, d’1 a 3 m d’alçada i fulles grosses, aspres, de color verd fosc i olor penetrant, palmatisectes, de 5 a 7 segments llargs i profundament dentats.
Dioica, les plantes masculines produeixen raïms laxos de flors verdoses, i les femenines tenen les flors en forma d’ampolla, reunides a les summitats de les branques o a les axilles de les fulles Vora el pericicle la tija té llargues fibres liberianes, blanques, de 90 a 250 cm de longitud, resistents i duradores És originària de les estepes d’Àsia, entre el llac Baikal i la mar Càspia, i s’estengué en forma conreada a Xina on és documentada ja vers el 2800 aC, Índia, Pèrsia, nord d’Àfrica i Europa meridional on fou introduïda pels escites vers el 1500 aC, i difosa pels grecs i especialment…
Els trilobits
Característiques generals Exemplar de trilobit, complet i ben conservat, al qual s’arriben a apreciar força bé els detalls de la morfologia Pertany a l’espècie Phacops potieri × 4, un facòpid del Devonià inferior que ha estat trobat als jaciments paleozoics de Gerri de la Sal Pallars Sobirà Noteu que els ulls esquizocroals, són reniformes i de notable grandària en aquesta espècie Jordi Vidal / MGB Els trilobits, considerats inicialment com a avantpassats dels crustacis, i encara per alguns, de tots els artròpodes perquè són els primers a aparèixer en el registre fòssil, s’interpreten avui com…