Resultats de la cerca
Es mostren 2105 resultats
trànsit planetari
Astronomia
Fenomen astronòmic consistent en el pas d’un planeta pel davant de l’estel que orbita.
En el cas del sistema solar tan sols Venus i Mercuri poden transitar, segons un observador a la Terra, pel davant del Sol Mentre que els trànsits de Mercuri són fenòmens que es donen en mitjana 14 vegades per segle, els de Venus són molt poc freqüents, ja que només se'n produeixen dos cada 120 anys aproximadament El 8 de juny de 2004 hi hagué un d’aquests rars trànsits de Venus, que fou observat per milers d’astrònoms i per nombrós públic arreu del món El proper es produirà el 5 de juny de 2012, però no serà visible des de Catalunya Als s XVII i XIX els trànsits de Venus serviren per a…
new-age
Música
Estil musical de caire bàsicament instrumental aparegut als EUA a la meitat dels anys vuitanta.
El terme té un valor més aviat comercial, per tal com es tracta d’un moviment poc definible en termes estrictament musicals Nogensmenys, la seva vinculació al moviment filosòfico-religiós del mateix nom permet extreure'n algunes analogies per a una caracterització sumària Així, hom busca la creació d’una atmosfera d’introversió i placidesa a través de cadències pausades, el cromatisme dels sons i la senzillesa de la melodia Pel que fa als seus origens, hom pot identificar en les peces elements del minimalisme, del jazz blanc, del folk , del rock més melòdic, de la música…
El beso de la muerte
Cinematografia
Pel·lícula del 1916; ficció de 66 min., dirigida per Magí Murià i Torner.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Barcinógrafo Barcelona GUIÓ MMurià FOTOGRAFIA Salvador Castelló blanc i negre, normal INTERPRETACIÓ Margarida Xirgu Margarita, Ricard Puga, Celia Ortiz, José Rivero ESTRENA Barcelona, 26121916, Madrid, 17021917 Sinopsi La duquessa Clara –que és vídua– organitza un ball per presentar en societat la seva filla Margarita, durant el qual aquesta és festejada pel llibertí Luis de Castro Aquest personatge es marca un repte de la mateixa manera que ha estat l’amant de la mare, ho serà també de la filla, i aconseguirà que Margarita li faci un petó en públic Quan la…
mitjana

Mitjanes dels nombres a i b: harmònica, geomètrica, aritmètica i quadràtica
© fototeca.cat
Matemàtiques
Donats n valors o observacions x1, x2, ..., xn, valor x definit com la suma de tots ells dividida per llur nombre, és a dir, .
La mitjana x així definida és anomenada també mitjana aritmètica i valor mitjà Si les observacions constitueixen el conjunt de la població, x serà la mitjana de la població , mentre que si les observacions són d’una mostra aleatòria de la població mostreig, x és la mitjana de la mostra A la pràctica, la mitjana de la població és normalment desconeguda, i hom utilitza com a estimació la mitjana d’una mostra Quan les observacions poden ésser agrupades en k classes, amb efectius respectius n 1 , n 2 , , n k i freqüències respectives f 1 , f 2 , , f k , la fórmula per al càlcul de la mitjana és…
termoquímica
Química
Denominació clàssica de la part de la termodinàmica que tracta de la mesura i de la interpretació dels canvis calorífics que acompanyen canvis d’estat o reaccions químiques.
Essencialment, consisteix en l’aplicació als sistemes químics del principi de la conservació de l’energia primer principi de la termodinàmica Des del punt de vista termoquímic, una reacció és exotèrmica quan té lloc amb alliberament de calor, i endotèrmica quan cal fornir-li calor perquè evolucioni Atès que l’energia interna d’un sistema és una funció d’estat, la mesura de les calors de reacció serà, sempre que no s’exerceixi cap treball positiu o negatiu, una mesura de la variació energètica del procés considerat Aquesta condició s’acompleix en els processos desenvolupats a volum constant,…
cavalcada de Reis

Cavalcada de Reis
© C.I.C. Moià
Folklore
Escenificació de l’arribada de Ses Majestats els Reis Mags d’Orient i dels seus servents, els patges, que té lloc cada 5 de gener, vigília de la Diada de Reis.
Es tracta d’una desfilada mitjançant la qual hom pretén simbolitzar l’adoració que Melcior, Gaspar i Baltasar feren al nen Jesús, i transmetre als infants la illusió que les joguines que han demanat a Ses Majestats estan desfilant en aquells moments per davant dels seus ulls Per bé que originàriament s’havien fet a cavall, actualment la gran majoria se serveixen de vehicles i carrosses motoritzades En algunes poblacions costaneres, reis i patges arriben per mar en d’altres indrets de l’interior, arriben fins al municipi en tren, o fins i tot en globus, i a partir d’allí comencen la cavalcada…
Santa Maria de Vidreres
Art romànic
Aquesta església parroquial del municipi de Vidreres havia estat en possessió del monestir de Sant Salvador de Breda, i depenia eclesiàsticament de l’arxiprestat de Santa Coloma de Farners Així mateix, la parròquia de Santa Maria tenia com a sufragània l’església de Sant Esteve actualment de Santa Susanna de Caulès L’any 1115 ja tenim alguna notícia d’aquesta parròquia, però el document més antic conservat que en fa referència és un de l’any 1143, en el qual es parla d’una sèrie de fundacions, i on apareix com a “ Santa Maria de Vitrariis ” El mot itrariis ve del llatí vitrarium , que vol dir…
Castell de Castelló d’Encús (Talarn)
Art romànic
A mitjan segle XI el castell de Castelló era domini eminent del comte Bernat I de Pallars Sobirà, el qual establí una convinença amb el seu feudatari Pere Josbert El seu successor, Artau I, el commutà l’any 1064 i el definí els anys 1066 i 1072 al comte Ramon V de Pallars Jussà L’any 1079 era el comte Ramon V qui definia el castell a Artau I, exceptuant-ne, però, el terme de Berenguer Miró, personatge referit ja en l’escriptura del 1066 Finalment, l’any 1094 Artau II, la seva muller Eslonça i Odó commutaren a Ramon V el castell de Castelló de “ipso rivo de Jordia usque ad Talard ” i reberen,…
Maria Dolors Laffitte
Música
Cantautora, coneguda també com Dolors Laffitte i Maria Laffitte.
Els anys seixanta s’uní a la Nova Cançó i el 1968 enregistrà el seu primer disc, el recull Cançons Occitanes Aquest mateix any guanyà el segon premi del Festival del Mediterrani, per la interpretació, juntament amb Lluís Llach, de A cara o creu Els anys següents enregistrà alguns discs en el gènere de les varietats Varietat de varietats , 1973 Hello, Dolors 1975, amb aportacions de diversos cantants catalans, però el seu interès principal fou el gènere tradicional i la cançó medieval, que la portà a formar diversos grups com ara La Corranda i, especialment, Els Trobadors, amb Alfons…
Luigi Malerba
Política
Nom amb el qual és conegut l’escriptor italià Luigi Bonardi.
Es llicencià en dret, però es dedicà a la literatura, el periodisme i als guions televisius i cinematogràfics Els anys cinquanta dirigí la revista de crítica cinematogràfica Sequenze Resident a Roma des del 1950, se situà com un representant destacat de l’avantguarda literària dins del Gruppo 63, del qual fou un dels fundadors La seva obra, majoritàriament en prosa, posa en relleu l’absurd de l’existència humana a través de faules iròniques i un acusat sentit del grotesc Les seves obres més importants són el recull de narracions La scoperta dell’alfabeto 1963, que el donà a conèixer, i les…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina