Resultats de la cerca

Situació El poble d’Espirà de Conflent es troba a l’extrem d’un serrat dels darrers contraforts del massís del Canigó, a la dreta de la vall de la Tet, al Baix Conflent És emplaçat sobre el curs de la riera de Llec, que en aquesta contrada conflueix a l’esquerra del riu de Lentillà Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 37’ 6” N - Long 2° 29’ 59” E Per a arribar-hi cal desviar-se per la carretera D-25, que parteix de la N-116 entre Vinçà i Marquixanes un cop fets 2,5 km es troba a la dreta la carretera D-55 en direcció a Estoer, per la qual, després d’haver fet 1,5 km, s’arriba a Espirà de Conflent…

Grup en un dia de pícnic, c 1900 Coll Ribas-AHAFR-OCCT Els canvis econòmics, polítics i de relació social incidiren en els costums Menestrals i burgesos, i en molta menor mesura els treballadors assalariats als quals les llargues jornades laborals i el salari escàs deixaven poques oportunitats, consolidaren noves formes d’oci, compartides i públiques Fins als anys cinquanta, només els components dels sectors més benestants de la societat podien gaudir d’un estiueig disfressat d’activitat mèdica, anant a prendre les aigües a llocs luxosos de França com ara Vichy, on, malgrat l’aparença,…

La majoria dels autors catalans dels segles XVI i XVII presentaven el Principat com un país que excellia en recursos naturals, produccions agrícoles i industrials, població, etc I era raríssim, encara que es tractés de descripcions tan breus com la de Dionís Jeroni de Jorba 1589, que deixessin d’esmentar la sal de Cardona, l’abundor i la bona qualitat de la qual servia per a exemplificar aquestes visions sovint massa falagueres Aquests autors remarcaven que el Principat gaudia d’una situació privilegiada pel que feia a la sal A més de Cardona, se’n produïa sobretot al territori de Tortosa i…

El fenomen dels mancusos constitueix una de les proves més clares de la influència exercida pel món andalusí sobre l’economia i la societat catalanes dels voltants de l’any 1000 L’origen del mot mancusus ha estat objecte de nombrosos estudis per part d’historiadors i numismàtics Avui s’admet, seguint els treballs de Claude Cahen, que el terme deriva del participi passat àrab manqūš , del verb naqaša gravar Segons aquest autor, el verb i el seu participi passat haurien estat aplicats als dinars encunyats a partir de la reforma monetària feta pel califa ʿAbd al-Malik, l’any 694, per tal de…

Situació i presentació Limita al N amb els municipis de Torroella de Montgrí i Fontanilles, a l’W amb Palau-sator i Torrent, i al S amb Regencós i Begur L’origen del topònim prové precisament del llatí palus , llacuna, terreny pantanós, estany, que descriu el seu marc geogràfic Aquestes terres formen un tram de costa baixa i sorrenca, la platja de Pals, on abundaven maresmes i aiguamolls que foren en part dessecats i aprofitats per al conreu de l’arròs al segle XIX també fou dessecat i convertit en terra de conreu l’estany de Pals, que era situat entre la vila de Pals i els llocs de Sant…

Vida Durant molt de temps se’l feia natural de Pollença Fill de pagesos, rebé la seva primera formació a Palma i cap al 1560 es traslladà a València, on es doctorà en medicina a l’Estudi General, lloc al qual anaren a estudiar la major part dels metges mallorquins del segle XVI Membre de la confraria d’estudiants pobres, fou deixeble de l’anatomista Lluís Collado, i es relacionà amb els intellectuals Marc Aldana i Cosme Climent Cap al 1570 anà a Roma per cursar estudis sobre monuments i esglésies i de teologia Hi fou deixeble de Gerolamo Jeroni , que molt probablement l’influí En tornar a…

Situació Un dibuix fet per JM Pericas al començament del segle XX de l’aspecte que oferia la fortificació A Pladevall Malauradament és ben poc el que ens ha previngut d’aquesta antiga domus , de la qual en treballs hom podrà endevinar-ne alguns elements Aquest domus figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781 x 42,2 —y 39,5 31 tdg 422395 L’accés s’hi efectua per una pista en molt bon estat, que surt de la carretera de Vic a Taradell, poc abans d’arribar a Santa Eugènia de Berga, uns 700 m i a mà esquerra hi ha el trencall…

Situació Capçalera de l’església, en què la volta de la nau i la de l’absis arrenquen d’una original imposta de quart de bordó F Tur L’església de Santa Eulàlia és la parròquia del poble de Pujals dels Pagesos, situat igual com Pujals dels Cavallers, en un dels turons entre els vessants de la riera del Garrumbert i la de la Farga Mapa L39-12296 Situació 31TDG852624 L’accés és idèntic al que ha estat descrit per a Pujals dels Cavallers Un cop arribats a aquest nucli cal seguir per la carretera de Banyoles a Camallera i a 1 km aproximadament prendre un camí a mà dreta, sense asfaltar, que porta…

Gerra d’aiguamans de cos globular, envernissada de color verd La decoració és formada per rosetes estampades i segells de roses i casetes en relleu Les nanses tenen forma d’animal És una obra barcelonina del segle XV Collecció privada – JACerdà La terrissa baixmedieval catalana, entesa com a tal la realitzada a partir del segle XIII fins al XVI, no fou motiu d’interès per la investigació arqueològica fins la darrera dècada del segle XX, ja que fins aleshores només s’havien dut a terme estudis de la ceràmica grisa d’època altmedieval De fet, la primera taula tipològica de formes de terrissa…

Situació Vista de l’indret de les Sogues, amb el perímetre reconstruït del basament de l’antic temple i les tombes excavades en el seu interior, que es poden datar d’època medieval i barroca ECSA-JI Rodríguez Els vestigis d’aquest antic santuari són en un petit tossal, a poc més de 2 km al nord de Bellvís Mapa 33-16 360 Situació 31TCG187177 S’hi va per un camí que surt de Bellvís i porta a Vallfogona de Balaguer Història Els orígens d’aquest santuari són desconeguts, malgrat la llegenda tradicional que n’explica la fundació Amb tot, el lloc ja és documentat l’any 1147, en què les turres de…