Resultats de la cerca
Es mostren 519 resultats
plom
Química
Tecnologia
Element metàl·lic, de nombre atòmic 82 i símbol Pb, pertanyent al grup IV A de la taula periòdica.
Malgrat trobar-se rarament en estat natiu i ésser relativament escàs constitueix un 10 -4 per cent del pes de l’escorça terrestre, és localitzat en dipòsits extensos, la qual cosa facilita notablement la seva explotació La seva mena més important és la galena PbS Altres menes, menys abundants, són l’ anglesita PbSO₄, la cerussita PbCO₃ i el mini Pb₃O₄ L’obtenció del metall té lloc transformant els minerals en l’òxid PbO i reduint posteriorment aquest amb carbó El refinatge del metall és efectuat mitjançant un procés electrolític El metall té un color blanc blavós característic, amb llustre…
calci
Biologia
Química
Agronomia
Element metàl·lic pertanyent a la família dels alcalinoterris, situat en el grup II A de la taula periòdica, entre el magnesi i l’estronci.
Propietats del calci És de color blanc d’argent, molt dúctil i malleable El primer calci metàllic, impur, fou obtingut el 1808 per Humphry Davy, i, independentment, per Jöns Jakob Berzelius, seguint una tècnica electrolítica semblant a l’emprada pel primer per a isolar el potassi i el sodi El calci natural és constituït per una barreja isotòpica de núclids amb nombres de massa de 40 de molt, el més abundant a 48 És el cinquè dels elements més abundants a l’escorça terrestre un 3,63% és present principalment com a carbonat en roques metamòrfiques, i també en quantitats importants en els…
La pol·linització
La disposició exserta dels estams i els estigmes del margall Lolium fa que, en florir, quedin exposats al vent com a adaptació a l’anemofília L’eficàcia de la pollinització anemòfila es veu així afavorida perquè no hi ha obstacles que frenin el vent que s’ha d’emportar el pollen fins a dipositar-lo en els estigmes Enric Curto La pollinització és el pas dels grans de pollen des de l’antera fins al primordi seminal, en el cas de les gimnospermes, o bé fins a l’estigma en les angiospermes Algunes plantes tenen flors cleistògames , és a dir, tancades permanentment, de manera que el pollen…
La gestió de l'ambient
La diagnosi i la teràpia Per a combatre una malaltia cal, en primer lloc, detectar-la i definir-ne les característiques Només així serà possible estudiar-ne el procés de curació i proposar els remeis més adequats Aquest procediment, que en el camp de la medicina consisteix en la formulació de la diagnosi que permet l’elecció de la teràpia, també es pot aplicar als problemes ambientals No va ser fins fa relativament poc, en el decurs del segle XX i, especialment, a partir dels anys seixanta, que es va prendre consciència que “alguna cosa no rutllava” en la relació entre la humanitat i la…
carboni
Biologia
Química
Element no metàl·lic pertanyent al grup IV de la taula periòdica, de símbol C i nombre atòmic 6.
El carboni terrestre es compon dels núclids 12 98,9% i 13 1,1%, i el gas carbònic atmòsferic CO 2 conté, a més, un percentatge petit, però constant, de carboni 14, isòtop radioactiu hom coneix els núclids artificials 10, 11 i 15 el 14 també ha estat obtingut artificialment La massa atòmica és 12,01115 la massa atòmica del núclid 12 ha estat escollida com a base del sistema internacional de masses atòmiques Constitueix el 0,2% de l’escorça terrestre és rar en les roques eruptives, però abunda en les sedimentàries, en els jaciments de combustibles sòlids i líquids hulla i hidrocarburs i en els…
L’estany de Banyoles
Perspectiva de la part més estreta de l’estany de Banyoles, que uneix les seves dues meitats Al sud-oest, dominant les muntanyes properes a l’estany, la serra de Rocacorba Ernest Costa L’estany de Banyoles 14, entre els principals espais naturals del sistema transversal A la comarca del Pla de l’Estany, al sud dels Pre-pirineus orientals, es localitzen dos conjunts d’estanys corresponents als embuts d’aflorament d’un sistema hidrològic de tipus càrstic El més important es troba molt a prop de Banyoles i està integrat per un gran estany, el de Banyoles, i una desena de petits estanyols i…
Geologia 2011
Geologia
L’any dels terratrèmols L’any 2011 va ser especialment actiu des del punt de vista geològic a conseqüència dels danys provocats per diversos terratrèmols L’11 de març un terratrèmol de magnitud 9,0 M w 1 es va produir davant de la costa oriental del Japó, l’epicentre del qual es va localitzar en la mar, a la costa de Honshu, a 130 km a l’est de Sendai A aquest sisme el van seguir nombroses rèpliques de notable magnitud, i va desencadenar un gran tsunami amb onades superiors als 10 m d’altura Segons el Servei Sismològic Japonès, aquest va ser el pitjor sisme dels darrers 140 anys, que va…
mineralitzador | mineralitzadora
Mineralogia i petrografia
Dit dels gasos magmàtics, tals com l’hidrogen, el vapor d’aigua, els composts de fluor, bor, sofre, carboni, etc, i també d’altres substàncies volàtils que provoquen o afavoreixen la formació de certs minerals en disminuir la viscositat del magma, en engrandir els límits de la temperatura de cristal·lització i actuar com a agents catalítics, en combinar-se amb alguns minerals que no es podrien formar d’una altra manera i en concentrar i extreure composts metàl·lics i d’altres de no metàl·lics del magma.
Els ambients rics en cianofícies
Hom pot trobar cianofícies en molts ambients diferents ara ens fixarem en alguns dels ambients més rics en cianofícies i en descriurem el poblament més típic que hom pot trobar al nostre país Per raons pràctiques, ja que la majoria de les observacions s’han fet directament sobre mostres preses a la natura, sense previ cultiu —i és així com les trobarà qualsevol observador naturalista—, utilitzarem els noms d’espècies de la sistemàtica clàssica, tot i recordant que, en força casos, corresponen més a entitats ecològiques adaptacions a un ambient determinat, que no pas genètiques espècies ben…
Vinaròs
El port de Vinaròs
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca del Baix Maestrat, a la costa, a l’extrem nord-oriental de la comarca.
Se situa entre el riu de la Sénia on hi ha la torre del Sòl-de-riu, límit amb el Montsià i el barranc de Surrac o rambla d’Aiguaoliva, límit amb Benicarló a ponent, el camí de la Ratlla el limita amb el terme de Sant Jordi del Maestrat Els terrenys són formats principalment pel raiguer de l’extrem oriental de les serralades ibèriques, que segueixen línies tectòniques encara dominades pel Montsià de NE a SW es destaquen enmig d’aquesta plana costanera, dita plana de Vinaròs estesa, pel S, fins a Peníscola i la serra Grossa d’Irta, el puig de la Misericòrdia on s’alça el santuari de Sant…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina