Resultats de la cerca
Es mostren 1763 resultats
temperatura de l’aire
Meteorologia
Física
Temperatura que té, en un moment donat, l’aire de l’atmosfera terrestre.
De tots els elements meteorològics, la temperatura de l’aire és, potser, el que més intensament afecta l’organisme Hom la mesura mitjançant termòmetres adequats La temperatura de l’aire prové exclusivament de la calor irradiada pel Sol, mentre que és quasi nulla la influència de la calor interna de la Terra No obstant això, l’aire amb prou feines s’escalfa per l’acció directa dels raigs del Sol ho fa per contacte amb el sòl, puix que aquest absorbeix una gran part de la radiació solar Així hom explica el decreixement de la temperatura amb l’altura en la troposfera Aquest decreixement és…
Altiplano
Vista de l’Altiplano bolivià
© X. Pintanel
Altiplà
Regió de terres altes que s’estén des del S del Perú fins al N de l’Argentina, i inclou Bolívia.
D’una altitud mitjana de 3 400 m i una longitud superior als 900 km, és flanquejat per dues serralades d’elevacions sovint superiors als 6 000 m l’Occidental, que s’estén al llarg del límit amb Xile, i la Real o Oriental, que pel centre de Bolívia arriba fins a l’Argentina L’Altiplano coincideix amb el fons d’un antic i extens llac És drenat per conques endorreiques el llac Titicaca i el llac salat Poopó són els més importants És una immensa regió de vegetació escassa, on constantment bufen vents freds, amb pluges reduïdes La temperatura mitjana és de 8°C, amb grans variacions pot baixar fins…
Artur Malawski
Música
Compositor i director polonès.
Estudià violí al Conservatori de Cracòvia, on ben aviat impartí classes de violí i teoria El 1936 anà a Varsòvia per perfeccionar-se amb K Sikorski composició i W Bierdiajiew direcció d’orquestra Des del 1945, i fins a la seva mort, feu classes de composició i direcció d’orquestra a Cracòvia, on tingué com a alumnes K Penderecki i B Schäffer Fou president de la secció polonesa de l’ISCM El 1952 obtingué el Premi Estatal pel ballet Wierchy 'Cims', 1942 rev 1950-52 La seva producció mostra diverses etapes des d’unes primeres obres lligades a l’impressionisme, força incompreses i…
Josef Antonín Štepán
Música
Compositor i pianista bohemi.
Fill d’un kantor que li forní els primers coneixements musicals, a Viena fou alumne de GCh Wagenseil, gràcies al qual després ensenyà clavicèmbal a Maria Antonieta reina de França i Maria Carolina reina de Nàpols Obtingué fama d’excellent clavicembalista, i també de pianista quan aparegué el fortepiano Malgrat que es tornà cec i hagué de retirar-se 1755, continuà component peces per a piano i lieder La seva música per a teclat inclou divertiments, sonates, cadències, variacions i preludis, a part dels Sis concerts , opus 3 1773 Bona part de la seva producció orquestral…
música indonèsia
Música
Art musical conreat a Indonèsia.
Té un parentiu estret amb el de Cambodja, Tailàndia i Laos Els seus focus principals són l’illa de Java i la de Bali música balinesa, de formes més complexes S'ha mantingut remarcablement pura, no solament en el camp religiós, sinó en la dansa i en la música per a teatre o titelles Aquesta música tradicional, d’origen hindú, data almenys del segle VIII i no fou torbada per la penetració musulmana del segle XVI Es basa en dos sistemes, el slendro , pentatònic, i el pelog , heptatònic els instruments són adaptats a l’un o l’altre i formen una orquestra gamelan en la qual un grup de quatre…
declinació
Gramàtica
Flexió nominal d’una llengua.
La declinació flexiva presenta les diverses possibilitats de flexió d’un article, substantiu, adjectiu o pronom mitjançant les desinències corresponents En llatí i en grec la declinació flexiva defineix totes les possibles variacions de forma i funció dels noms mitjançant els morfemes indicadors del gènere, del nombre i del cas En la majoria de les llengües indoeuropees modernes la declinació flexiva es conserva només fragmentàriament per a indicar el nombre i, de vegades, el gènere o el cas, aquest últim sobretot en els pronoms És conservada en alemany i en les llengües eslaves…
gavota
Música
Dansa popular francesa estesa sobretot a la Bretanya, la Provença i en algunes àrees del País Basc.
A partir del segle XVI -i fins al segle XVIII-, dansa cortesana francesa generalment escrita en compàs partit 2/2, de tempo viu o moderat, formada generalment per frases repetides de quatre o vuit compassos amb anacrusi de mig compàs i motius rítmics senzills Coreogràficament derivava de l’antiga branle del segle XVI Especialment popular a la cort de Lluís XIV, s’introduí als ballets i les òperes de GB Lulli i JP Rameau, com una mena de contradansa Esdevingué una forma instrumental d’importància per a grups de cambra i de manera especial per a clavicèmbal, sense perdre, però, la textura…
gallarda
Música
Dansa cortesana d’origen italià, de caràcter vigorós, tempo més aviat ràpid i metre binari compost, molt estesa a Europa durant el segle XVI i ben entrat el XVII, especialment a França, Espanya i Anglaterra.
Tot i que és probable que ja es conegués al final del segle XV -probablement sorgida a la Llombardia amb el nom de gagliarda -, els primers exemples impresos es troben a Six gaillardes et six pavanes 1530 i Quatorze gaillardes neuf pavennes 1531, de P Attaingnant Molt sovint, se l’aparellava a una pavana, a la qual seguia, contrastant en el tempo -més ràpid el de la gallarda que el de la pavana-, i sovint relacionant-s’hi temàticament A A plaine and easie introduction to practicall musicke 1597, T Morley descriví un mètode de derivació de la gallarda a partir de la pavana Tot i que menys…
benzina
Química
Conjunt de fraccions obtingudes en la destil·lació del petroli.
Aquestes fraccions són composts molt difícils de caracteritzar, pel fet d’ésser susceptibles de moltes variacions en la composició, la corba de destillació i el punt d’inflamació, bé que hom considera com a tals els que tenen un punt de destillació màxim equivalent al dels gasoils lleugers Així, són benzines les diverses menes de gasolina, el petroli de cremar tant per a fogons com per a motors de reacció, la ligroïna, l’èter de petroli, etc Alhora, hom distingeix entre benzines lleugeres , o de baix punt de destillació, i benzines pesants , o de punt mitjà de destillació, segons…
fluorescència
Física
Emissió de radiació per part d’àtoms o de molècules que han estat excitats per absorció de fotons (usualment, de l’ultraviolat), originada per una transició entre dos estats electrònics d’igual spin
.
El temps transcorregut entre l’acte de l’excitació i el de l’emissió és de 10 - 9 a 10 - 6 segons la qual cosa la distingeix de la fosforescència En els composts moleculars, tant l’excitació electrònica com la dissipació d’energia poden anar acompanyades de variacions de les energies de vibració i de rotació, i en els sòlids, a més, de fenòmens de relaxació del reticle Tots aquests processos fan que la radiació fluorescent sigui sempre d’una longitud d’ona més gran que la radiació excitadora llei de Stokes Entre els composts orgànics són fluorescents, per exemple, les ftaleïnes…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina