Resultats de la cerca
Es mostren 10636 resultats
Cristòfor Fiol
Cristianisme
Eclesiàstic, escriptor religiós i cronista.
Es doctorà en teologia el 1644 i fou ordenat sacerdot l'any següent Fou beneficiat i vicari general de la seu Mallorca Publicà obres religioses amb la finalitat expressa d’igualar la llengua catalana a les altres En català publicà els opuscles Cerimònies que deu observar el sacerdot en la celebració de la Missa resada conforme les Rubricas del Missal Roma, y explicació de graves Autors Palma 1684 i 1697, que inclou un poema en llatí i Breu però vertadera explicació de una qüestió necesaria para quietud de las conciencias de los habitadors de esta isla y Regne de Mallorca Palma…
Conrad Vilanou Torrano
Esport general
Educació
Pedagog.
Catedràtic del Departament de Teoria i Història de l’Educació de la Universitat de Barcelona, s’especialitzà en l’anàlisi dels conceptes, els discursos i les narratives pedagògiques i aprofundí en la història de l’educació física i de l’esport També s’ocupà de la contribució del Dr Emili Mira a la psicologia de l’esport i d’aspectes relacionats amb la pedagogia olímpica Dirigeix la revista Temps d’Educació i és autor de llibres relacionats amb la pedagogia i l’esport, com L’esport a Sants-Montjuïc 1994, Historia de la educación física y el deporte a través de los textos 1995 i…
Juan Antonio Fernández Abajo
Periodisme
Esport general
Periodista esportiu.
Format a l’escola de Radiodifusió, el 1957 s’incorporà a Ràdio Joventut de Barcelona i el 1960 entrà a Ràdio Nacional d’Espanya El 1966 retransmeté el Campionat Mundial de futbol Als anys seixanta i setanta presentà a Televisió Espanyola nombrosos programes d’entreteniment i esportius, com Más lejos 1971 i Polideportivo 1973 Retornà a la ràdio esportiva amb programes com Radiogaceta de los deportes , de Ràdio Nacional d’Espanya 1973-76, i Catalunya Ahora 1981 Obtingué molts reconeixements, com els premis Ondas 1969, 1973, Antena de Oro 1972 i TP de Oro 1972, la medalla de plata…
Beatriu Giró Godó
Esgrima
Tiradora, tècnica, àrbitra i directiva.
Membre de la Sala d’Armes Montjuïc, del Club d’Esgrima La Salle de Barcelona i del Centro Cultural de los Ejércitos, s’especialitzà en la modalitat de floret, en la qual es proclamà cinc vegades campiona d’Espanya per equips 1977, 1978, 1979, 1989, 1990 i quatre vegades campiona de Catalunya individual, tres en categoria sènior 1976, 1985, 1987 i una en categoria júnior 1973 Fou internacional amb la selecció espanyola al Mundial de Barcelona 1985 Fou una de les primeres llicenciades en educació física que s’incorporà com a tècnica a l’esgrima catalana, funció que desenvolupà…
Ángel Valentín Heras Lázaro
Atletisme
Atleta especialitzat en curses de velocitat.
Assolí els títols estatals de 200 m 1979, 1982 i 400 m a l’aire lliure 1983-88, i de 400 m en pista coberta 1983, 1984, 1986 Pertanyé al FC Barcelona 1984-87, període en el qual aconseguí els títols catalans de 100 i 200 m 1987 i establí un rècord de clubs en 4 × 400 m 1984 Competí en els Jocs Olímpics de Los Angeles 1984 i Barcelona 1992 i en diversos mundials i europeus El 1983 guanyà la medalla de bronze en els 400 m del Campionat d’Europa en pista coberta i quatre medalles al Campionat Iberoamericà disputat a Barcelona or en 4 × 100 m, argent en 200 m i bronze en 100 i 4 ×…
Ricard Cabot Durán
Hoquei sobre herba
Jugador d’hoquei sobre herba.
Es formà al Futbol Club Barcelona i l’any 1965 fitxà pel Reial Club de Polo de Barcelona Es retirà l’any 1984 havent guanyat el Campionat de Catalunya en nou ocasions 1972, 1974, 1975, 1977, 1978, 1979, 1981, 1983, 1984, la Copa del Rei en vuit ocasions 1970, 1974, 1976, 1979-83, la Lliga en sis ocasions 1970, 1977, 1978, 1980, 1981, 1982 i obtingué un subcampionat de la Copa d’Europa 1979 Participà amb la selecció espanyola en els Jocs Olímpics de Mont-real 1976, de Moscou 1980, en els quals aconseguiren la medalla d’argent, i també als Jocs Olímpics de Los Angeles 1984 És fill…
Bibliografia
Caixes A continuació es presenta la llista de bibliografia utilitzada en la redacció d'aquesta obra o que pot servir com a material de consulta Al marge dels llibres publicats que s'hi relacionen, cal subratllar que la primera font d'investigació han estat les memòries de les caixes i els llibres d'actes de la Junta de Govern o del Consell d'Administració de cada entitat, i la premsa econòmica o general de l'època Alcolea i Gil, S Els edificis de la Caixa d’ Estalvis de Sabadell Una mostra del modernisme català , Fundació Caixa de Sabadell, 1994 Boix i Raspall, JM La Caixa de Pensions per a…
Frederic Rahola i Trèmols

Frederic Rahola i Trèmols
© Fototeca.cat
Economia
Historiografia catalana
Política
Economista i polític.
Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona l’any 1878 i doctor per la Universitat de Madrid el 1879 amb un treball sobre l’emigració europea als Estats Units 1879 L’any 1881 participà en el I Congrés de Jurisconsults Catalans celebrat a Barcelona per Valentí Almirall Fou secretari del Congreso Nacional Mercantil, celebrat amb motiu del Quart Centenari de Colón, i secretari general del Foment del Treball Nacional 1890, càrrec que ocupà fins el 1902 i des del qual elaborà els trets generals de les reivindicacions econòmiques dels industrials catalans, fonamentalment proteccionistes…
, ,
Substància espermicida
Definició Les substàncies espermicides són productes sintètics capaços d’immobilitzar o destruir els espermatozoides, que s’empren com a mètode anticonceptiu introduint-les a la vagina per tal que impedeixin l’accés d’espermatozoides viables capaços de fecundar un òvul Fonaments, tipus i utilització Les substàncies espermicides actuals presenten fonamentalment dos tipus d’accions Els productes pròpiament espermicides contenen una substància activa, com el nonoxinol-9, que, en entrar en contacte amb l’espermatozoide, n’esquinça la membrana i el fa esclatar D’altres productes contenen…
solfeig
Música
Terme derivat de les síl·labes sol i fa (solfa) i per tant, en un origen, equivalent a solmització (derivat de les síl·labes sol i mi).
L’ús que se n’ha fet, però, l’ha separat del seu antic sinònim D’una banda, el terme es refereix al conjunt de mètodes o principis elementals de la música que donen nom a l’assignatura en la qual s’ensenyen aquests principis, nom que modernament s’està substituint per l’expressió llenguatge musical De l’altra, té un sentit més concret referit a l’exercici de la pràctica musical, que consisteix en la lectura cantada de les notes tenint en compte l’entonació, el seu valor, la intensitat i el fraseig Antigament també s’anomenava solfeig determinats exercicis de vocalització i impostació de la…