Resultats de la cerca
Es mostren 37365 resultats
literatura portuguesa
Literatura
Literatura conreada en portuguès a Portugal, al Brasil (literatura brasilera) o a les colònies.
Les seves primeres manifestacions es troben en els cançoners d' Ajuda , de la Biblioteca Vaticana i de Colocci-Brancutti avui a la Biblioteca Nacional de Lisboa Recullen tres gèneres principals de poesia cantigas d’amigo, d’amor i d’escarnho e maldizer , a part alguns subgèneres, com albas i pastorelas La influència provençal és notable en les d’amor , mentre que les d’amigo responen a la vella tradició peninsular de poesia femenina amb estructura parallelística El poema més antic es pot datar cap al 1189 Els poetes més remarcables molts d’origen gallec són Bernal de Bonaval, Airas Nunes,…
Els jaciments oligocens
Als Països Catalans s’han trobat jaciments importants de la flora oligocena Es destaquen sobretot els que s’han trobat a la conca sannoisiano-estampiana dels voltants de Cervera Segarra, conjunt de jaciments que es poden comparar amb els més rellevants del continent pel que fa a aquest període Jaciments de Son Fe i de Selva Mallorca En alguns dipòsits lacustres que contenen lignits pertanyents al complex Eocè superior-Oligocè a les zones de Son Fe i de Selva, s’hi han recollit, principalment a la mina de lignit de Son Fe Alcúdia, restes de vegetals, en general en estat de conservació…
literatura brasilera
Literatura
Literatura conreada al Brasil en llengua portuguesa.
El primer escriptor conegut fou el jesuïta canari José de Anchieta 1533-97, però la literatura del Brasil colonial no adquirí relleu fins al s XVIII, que aparegueren, amb el neoclassicisme, poetes com Claudio Manoel da Costa 1729-89 i Tomás António Gonzaga 1744-1810, autors d’èglogues a la manera de Virgili José Basílio da Gama 1741-95 atacà les missions jesuítiques en el poema èpic O Uruguai 1769, i José de Santa Rita Durao 1722-84 exalçà la colonització en l’epopeia O Caramuru 1781 El 1808 el trasllat de la cort portuguesa al Brasil fugint dels francesos influí decisivament en el…
cardenal
Cristianisme
Títol de cadascun dels alts dignitaris eclesiàstics assistents del papa.
Escollits per aquest, que comunica llur nomenament en un consistori, tenen a llur càrrec l’elecció de successor a la mort del pontífex conclave Molts càrrecs eclesiàstics certes diòcesis i seus primades, ambaixadors, presidències de congregacions romanes, etc comporten l’atorgament del cardenalat Unes altres vegades el títol és concedit com a reconeixement personal per mèrits i treball dins l’església Canònicament i teològicament, el collegi cardenalici té una categoria molt inferior a la del collegi episcopal, però de fet ha gaudit, en la història de l’església catòlica, d’una influència…
Castell de Peguera (Fígols Vell)
Art romànic
Situació El Roc de Peguera damunt el qual hi hagué installat el castell, avui esfondrat J Pagans-TAVISA Peguera és un petit llogarret d’una dotzena de cases, avui deshabitades, que s’escampen als peus de l’anomenat “Roc de Peguera” I és en el “Roc” on es pot veure encara un pany de paret de pedra que segurament constitueix l’únic testimoni visible del castell de Peguera Segons comenta Manuel Riu, és molt possible que aquest castell fos una simple torre forta i que fos abandonat ja en una data molt antiga Aquest castell figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel…
Sant Romà de la Clusa (Castell de l’Areny)
Art romànic
Situació L’església de Sant Romà de la Clusa, tinènça de la parròquia de Castell de l’Areny, es troba situada a 1 400 m d’altitud, al bell mig de la vall principal de les quatre que formen aquest esplèndid paratge de l’Alt Berguedà Al costat hi ha la casa pairal del mateix nom ben a prop passa el rierol de la Clusa Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 255-M781 x 12,2 — y 71,3 31 TDG 122713 Vista de l’església des del costat de llevant, amb la capçalera a primer terme J Pons Una vista de l’església des del…
Sant Feliu de Canovelles
Art romànic
Situació Vista del sector sud-est d’aquesta església molt restaurada M Anglada L’església de Sant Feliu de Canovelles queda dins el nucli antic del poble, a 175 m d’altitud És situat al costat del camí antic de l’Ametlla a Granollers, actual carretera que enllaça amb l’autovia de l’Ametlla Mapa L37-15393 Situació 31TDG399086 En arribar al poble venint de Granollers cal prendre un trencall a l’esquerra, on hi ha una plaça que dóna a la rectoria i a les façanes sud i llevant de l’església MAB Història El terme de Canovelles és documentat, per primera vegada, l’any 1008 en una permuta de terres…
Santa Maria de Veciana
Art romànic
Situació Vista general d’aquesta esgléia parroquial, recentrnent restaurada F Junyent i A Mazcuñán L’església és situada dalt d’un turó vora la carretera, poc abans d’arribar al nucli de Veciana, població enfilada a l’altra riba de la riera, a poca distància del temple parroquial Mapa 35-15391 Situació 31TCG738133 La carretera de Veciana comença a Copons, població que s’estén al llarg de la carretera de Calaf a Igualada per Jorba, entre els quilòmetres 51 i 52 FJM-AMB Història Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Veciana Inicialment tingué funcions parroquials, que…
Santa Maria del Priorat de Banyeres del Penedès
Art romànic
Situació Vista aèria de l’església, centre d’un antic priorat que depenia de Santa Maria de Ripoll ECSA - J Todó L’església de Santa Maria del Priorat és situada al costat del cementiri A 2 km de l’Arboç En entrar a Banyeres cal agafar el primer carrer a l’esquerra, i a uns 500 m passant pel davant de l’escola pública, es troba el Priorat JCR-LICS-JAA Mapa 35-17447 Situació 31TCF813703 Història No hi ha notícies de la fundació d’aquest priorat benedictí, però sí que cal remarcar la relació entre l’emplaçament de Santa Maria de Banyeres i la “ parada episcopalem ” que apareix en diversos…
Altres produccions ceràmiques
Art gòtic
Rajola de terracota, obrada a Barcelona Aquesta peça funcional, datable al segle XIV, està decorada amb un floró central en relleu inscrit dins d’un medalló ©Museu d’Història de la Ciutat, Barcelona, núm inv 7710 – JPuig Des de l’època de constitució a Barcelona de la confraria de Sant Hipòlit, entre el 1402 i el 1404, quedaren establertes tres branques diferents dins de la producció de ceràmica els ollers, els gerrers i els rajolers Excepte els rajolers, els altres artesans normalment empraven el torn per a donar forma als atuells propis dels seus respectius oficis De vegades, però, també…