Resultats de la cerca
Es mostren 8679 resultats
Le Corbusier
Arquitectura
Pintura
Nom amb què és conegut Édouard Jeanneret, arquitecte i pintor francès d'origen suís.
Estudià amb els arquitectes més notables de la generació precedent a la seva Joseph Hoffman Viena, 1907, Auguste Perret París, 1908 i Peter Behrens Berlín, 1911 Establert a París des del 1917, alternà l’activitat arquitectònica amb la pictòrica, i fundà 1919, amb el pintor Ozenfat, la revista Esprit Nouveau , òrgan del moviment purista Tot i que amb la ville Savoie de Poissy 1928, any de la primera reunió del CIAM i amb el pavelló suís de la ciutat universitària de París se situà entre els capdavanters del racionalisme, foren les seves obres literàries el que produí més admiració i polèmica…
Antoni Garcia i Lamolla
Pintura
Pintor, que signava habitualment com a Antoni G. Lamolla.
Format a Tarragona i Lleida, on residí des del 1924, fou molt influït per la revista Art 1933, introductora de l’avantguardisme a Catalunya El 1934, adherit a Amics de l’Art Nou , reorientà la seva obra vers el surrealisme i s’aproximà a l’avantguarda barcelonina, dins la qual s’integrà en el Grup Logicofobista Aquest any feu la primera exposició individual a la Galeria Syra de Barcelona i posteriorment, promogudes per l’ADLAN, a Madrid, a Santa Cruz de Tenerife i a París, a l’ Exposición de Artistas Ibéricos El maig del 1936, a Barcelona, participà en l’ Exposició…
Alphonse de Lamartine
Literatura francesa
Poeta i novel·lista francès.
Membre de la petita noblesa, tingué càrrecs diplomàtics a Itàlia Carnets du voyage en Italie, publicats pòstumament, el 1908 i viatjà per l’Orient Voyage en Orient , 1835, i Gethsémani ou la mort de Julia , sobre la mort de la seva filla durant aquest viatge Era catòlic practicant, i vers el 1835 fou partidari d’un vague deisme humanitari, fonamentat en la seguretat d’un avenir social més just Partidari de la república autoritària, fundà Le Bien Public 1834 i redactà l' Histoire des girondins Ministre d’afers estrangers 1848, escriví el Manifeste aux puissances, sobre els…
Casa forta del Pui (Coll de Nargó)
Art romànic
Situació Torre de planta rectangular modificada i adaptada durant el segle XVI com a masia ECSA - V Roca La masia del Pui, una antiga casa fortificada o una torre que dominava un pas natural cap a Montanissell, es troba damunt el torrent de Culles Mapa 34-11253 Situació 31TCG575714 A 3 km de Coll de Nargó per la carretera d’Isona, cal passar el pont del riu Sallent i desviar-se per una pista en direcció NW aquest camí porta fins a les Cases i després fins un coll on hi ha el Pui MTV-VRM Història No es tenen referències documentals d’època medieval d’aquesta casa forta L’única notícia que se n…
Santa Magdalena de Bell-lloc (Tarragona)
Art romànic
Aquesta església era situada extramurs de la ciutat de Tarragona, vora la desembocadura del Francolí, tot i que fins avui dia no s’han pogut localitzar les seves restes Molt probablement fou edificada sota la prelatura de l’arquebisbe Bernat Tort, el qual, amb data de 4 de gener de 1155 en feu cessió al monestir de Sant Pere de Besalú per tal que hi fundés un monestir benedictí aquest cenobi arribà a tenir importància dins de l’orde, car, en la lletra apostòlica del papa Alexandre III, datada el 7 de novembre de 1159, on confirmava les esglésies i monestirs benedictins, assenyala en primer…
Sant Martí de Puigcercós (Tremp)
Art romànic
Situació Interior de l’església, malmesa pels moviments sísmics del segle passat Arxiu Gavín Les ruïnes de l’església són al costat del castell de Puigcercós, a l’indret del poble vell de Puigcercós, al cim del turó que va patir unes importants esllavissades al segle passat Mapa 33-12290 Situació 31TCG257666 L’itinerari per a arribar a les restes és el mateix que condueix al castell JAA Història Des del final del segle XI, i fins el 1851, la parròquia de Puigcercós era adscrita a la canònica de Mur, a la jurisdicció del paborde, motiu pel qual era exempta de la jurisdicció del bisbe d’Urgell…
Sant Salvador de Montsec o del Bosc (Llimiana)
Art romànic
Situació Aspecte que ofereix l’absis, en què destaca la seva base, que forma una plataforma rectangular, la qual pot ser el vestigi d’un primitiu absis rectangular atribuïble al segle X Arxiu Gavín El santuari de Sant Salvador del Bosc, conegut popularment com el Sant del Bosc, és situat en un repeu del vessant nord del Montsec, dominant la vall de Barcedana, des d’on surt el camí que hi mena, anomenat de les Cent Corbes JAA Mapa 33-12290 Situació 31TCG291556 Història Malauradament no ens han pervingut notícies documentals d’aquesta ermita fins l’any 1758, en què consta com a capella de la…
Santa Maria de Figuerola d’Orcau (Isona)
Art romànic
Situació Façana de l’església amb una porta ornamentada per dues arquivoltes i una rosassa que acredita la filiació romànica de l’edifici, alterada pel seu ús continuat com a parròquia ECSA - JA Adell L’església parroquial de Santa Maria és al centre de la població de Figuerola d’Orcau, situada entre Tremp i Isona JAA Mapa 33-12290 Situació 31TCG344665 Història El topònim Figuerola apareix esmentat per primera vegada l’any 1071 no obstant això, les notícies sobre l’església del lloc són més tardanes En la visita que els delegats de l’arquebisbe de Tarragona realitzaren l’any 1314 a les…
Sant Marçal d’Estac (Soriguera)
Art romànic
El primer esment del lloc d’Estac s’ha de situar entre els anys 1061 i 1098, en què l’alou d’ Estago apareix vinculat al comte Ramon V de Pallars Jussà, encara que l’any 1094, Estac, com a lloc de la vall d’Escós, passà a mans d’Artau II, de Pallars Sobirà El monestir de Santa Maria de Gerri rebé nombroses donacions de béns situats a la vila d’Estac l’any 1092 Gozflen i els seus fills li donaren un capmàs amb el seu delme i servei el 1105, els comtes Artau II i Eslonça li concediren el cens i el servei del capmàs de Miró, fill d’Enguilia Solma l’any 1149, amb motiu de la seva consagració,…
Mare de Déu de Port (Barcelona)
Art romànic
Propera a l’antic castell de Port, erigit, segons es diu tradicionalment, en un puig de migdia de la muntanya de Montjuïc, es bastí la capella de Santa Maria de Port, de la qual consta l’existència a la tercera dècada del segle XI Segons un document datat l’any 1031, Ermengarda, filla del comte Borrell II de Barcelona, féu un llegat de blat per a la dedicació de la dita capella Aquesta primera referència escrita ha fet pensar a alguns autors que fou la mateixa Ermengarda, esposa del vescomte Geribert de Barcelona, qui fundà l’esmentada església de la fortalesa de Port, propietat dels…