Situació
Interior de l’església, malmesa pels moviments sísmics del segle passat.
Arxiu Gavín
Les ruïnes de l’església són al costat del castell de Puigcercós, a l’indret del poble vell de Puigcercós, al cim del turó que va patir unes importants esllavissades al segle passat.
Mapa: 33-12(290). Situació: 31TCG257666.
L’itinerari per a arribar a les restes és el mateix que condueix al castell. (JAA)
Història
Des del final del segle XI, i fins el 1851, la parròquia de Puigcercós era adscrita a la canònica de Mur, a la jurisdicció del paborde, motiu pel qual era exempta de la jurisdicció del bisbe d’Urgell. Tanmateix, el capellà de “Puygcercós” apareix en la dècima del bisbat d’Urgell del 1391, on figura, dins de l’ardiaconat de Tremp, amb la quantitat de deu sous. Vers l’any 1526 n’era rector Francesc Ramon.
En esllavissar-se el poble de Puigcercós a partir de mitjan segle XIX, s’abandonà l’antiga parròquia i es construí una nova església al pla, prop de la carretera. Almenys a partir del 1904, tenia com a sufragània l’església de Sant Martí de Puimassana. Actualment, depèn de la parròquia de Palau de Noguera. (MLIC)
Església
Actualment, les restes de l’església es troben en estat molt fragmentari i embardissat, el qual impedeix de precisar-ne les característiques i la relació que tenia amb la torre de defensa que li és adossada, i que segons Madoz feia de campanar. Pel que sembla, era un edifici d’una sola nau, coberta amb volta de canó, reforçada per arcs torals, i capçada per un absis semicircular. A la volta de l’absis s’observa una senzilla imposta amb una motllura bisellada, i en la volta de la nau semblen endevinar-se les traces de diversos processos constructius que reformaren l’edifici original, edificat amb un aparell de carreu regular que palesa les formes arcaïtzants de l’arquitectura del segle XII. (JAA)
Bibliografia
- ACU. Plan Parroquial del Obispado de Urgel, 1904, pàg. 305
- Bertran, 1979, vol. II, pàg. 306
- Abella i altres, 1992, pàssim.