Resultats de la cerca
Es mostren 15336 resultats
Sant Salvador de Blancafort (Os de Balaguer)
Art romànic
Situació Capella afectada per l’embassament de Canelles, tal com era l’any 1973 Arxiu Gavín L’ermita de Sant Salvador és als afores de l’antic poble de Blancafort, actualment negat per l’embassament de Canelles, al qual s’arriba per una pista que surt del poble d’Alberola JAA-MLIC Mapa 32-13327 Situació 31TCG050495 Història Fins a l’actualitat no s’han localitzat notícies documentals d’aquesta capella que depengué de la parròquia de Santa Fe i Sant Salvador de Blancafort MLIR Església És un edifici d’estructura molt simple, d’una sola nau coberta amb volta de canó de perfil semicircular,…
Torre de Solanelles (Vilanova de Meià)
Art romànic
Les vicissituds d’aquesta quadra foren les mateixes que les del castell de Cabrera, en el terme del qual es trobava El lloc no es documenta fins l’any 1426, quan el rei Alfons IV vengué a Nicolau de Gralla diversos castells i jurisdiccions entre aquestes constava la del mas de Solanelles i altres de la mateixa zona, com les de Rocaspana, de Cabrera, de Rubiés, de Vilasafer o Vilajafer, el mas de Corniola, etc Només es disposa de les afirmacions que a mitjan segle XVII féu Roig i Jalpí, quan afirmà que el priorat de Meià era el senyor jurisdiccional de la quadra de Solanelles…
Castell de Coscó (Oliola)
Art romànic
L’antic terme de Coscó, que ara forma part del municipi d’Oliola, s’estén pel vessant meridional de la serra de Montclar, mirant la vall del Sió La primera menció documental d’un kastrum Choscolio data de l’any 1054, quan un grup de sis persones, que es deien hereus del castell, litigaven amb els seus veïns del castell de Cabanabona els límits de la seva demarcació L’any 1077, tres canonges que representaven el capítol de Santa Maria d’Urgell discutien amb Ponç Duran i els seus consanguinis la possessió dels castells anomenats Coscoll superior i Coscoll inferior El domini eminent restà per a…
Sant Jaume de la Guàrdia Pilosa (Pujalt)
Art romànic
Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de la Guàrdia Pilosa, encara que sovint només surt esmentada com a Guàrdia Molt aviat tingué funcions parroquials, que encara conserva en l’actualitat El lloc apareix documentat el 1022, data en què el senyor del castell de Castellar, Seguí, en el seu testament deixà al seu fill Company la torre de la Guàrdia L’església es documenta l’any 1078 en el testament d’un net de l’anterior senyor de Castellar, Sendred Company, que feu deixes a les diverses capelles dels castells del patrimoni familiar, i entre els quals hi…
Sant Julià de Cornudella de Montsant
Art romànic
Aquesta església fou la primitiva parròquia de Cornudella Era un temple de reduïdes dimensions —avui totalment desaparegut—, situat a l’angle sud-oest de l’actual Plaça Major del poble Dedicat a sant Julià, va restar obert al culte almenys fins al final del segle XIV, que es va bastir un nou temple als afores de la vila, a l’indret actual La parròquia actual, dedicada a la Nativitat, fou construïda a l’inici del segle XVII L’església de Sant Julià es devia enderrocar en aquest mateix segle Entorn del 1950, en obrir el sòl de la plaça per a obres de clavegueram, van aparèixer part dels seus…
Castell d’Albarca (Cornudella de Montsant)
Art romànic
La primera notícia del lloc d’Albarca és de l’any 1152, en què era a mans de Ramon de Cervera el qual, el 29 de setembre del mateix any, juntament amb la seva esposa Ponceta, féu donació de l’església del lloc a Pere, capellà de Pinós, amb l’obligació de crear-hi una cavalleria No s’esmenta, però, el castell, que s’hauria retingut el donador i que no es troba ben documentat fins el 1182 Al juliol d’aquell any Ramon de Cervera va testar, deixant el castell al seu fill Guillem i, si aquest moria sense fills, a la seva filla i els seus descendents Pel que fa al seu origen, resta clar en aquest…
Castell de Pedrós (Areny de Noguera)
Art romànic
Es tracta d’un castell mític car surt citat a les fonts musulmanes a la frontera nord del districte lleidatà o bé com a força expugnada pels musulmans al començament del segle X Tanmateix, tractant-se d’un topònim tan genèric —el terreny pedregós abunda pertot arreu—, hom no s’ha posat d’acord respecte a la seva localització Codera suggereix Pedrui segons J Rubió i Lois seria Soperuny fins i tot hi ha qui el situa a Purroi o més avall En la documentació ribagorçana trobem concretament citats els termes de Cornudella i de Pedros com a límits ponentins del castell d’Areny els anys 1055 i 1056…
Sant Miquel de Vilanova (Lladurs)
Art romànic
Situada dins l’antic terme del castell dels Torrents, al lloc de Vilanova No sembla que hagi tingut mai funcions parroquials en tot cas, només de sufragània El lloc és documentat l’any 1029, quan Ramon vengué al bisbe Ermengol d’Urgell diversos béns situats al Solsonès i al comtat de Girona, i un alou situat a Riard, el qual afrontava amb el lloc de Vilanova L’església, amb suposades funcions parroquials, apareix l’any 1046 en la relació de parròquies, castells i altres béns i honors que Arnau Mir de Tost posseïa en feu de l’església de la Seu d’Urgell entre les parròquies del…
Sant Fructuós de Brangolí (Enveig)
Art romànic
El veïnat de Brangolí, dit anteriorment Vilangolí, és situat a la part septentrional del terme d’Enveig, a l’esquerra del riu del mateix nom El topònim del lloc alode de Villanguli , és citat en la documentació l’any 1067 Posteriorment, la villa de Vilanguli , possessió de Ramon d’Enveig, fou llegada a Ramon Ponç de Saga o als seus fills, segons s’exposa en el testament del primer, atorgat el 16 de maig de 1122 Al segle XIII, l’any 1244, hi ha notícia que Bernat d’ Ozeyr vengué a l’hospital major de Puigcerdà un mas dit de l’Església, al lloc de Vilangolí De la seva església parroquial,…
Ignacio María Cervantes Kawanag
Música
Compositor cubà.
Estudià amb LM Gottschalk durant l’estada que aquest feu a Cuba, i amb el pianista cubà Nicolás Ruiz Espadero, iniciador del nacionalisme El 1865 viatjà a París, on estudià al conservatori amb Ch Alkan i AF Marmontel En tornar a Cuba l’any 1870, feu diverses gires per l’illa i també pels EUA Estèticament i musicalment estigué molt influït per l’estil virtuosístic de Gottschalk, i les seves obres són a mig camí entre la música de saló i l’obra de lluïment virtuosístic Utilitzà alguns ritmes i girs melòdics propis de la música cubana de saló, juntament amb altres ritmes que, tot i ésser emprats…