Resultats de la cerca

Bé que el Nou Testament n'aplicà el concepte a tots els fidels a causa de la configuració amb Crist pel baptisme, aviat el mot designà els qui en portaren a terme l’exigència moral El primitiu culte dels màrtirs màrtir a partir del segle IV començà d’estendre's a d’altres sants, començant pels confessors confessor La seva canonització, a l’occident, no fou reservada al papa fins al segle XII D’entre tots, la Mare de Déu rep un culte especial anomenat d'hiperdulia Venen després els apòstols i evangelistes, els màrtirs i els confessors, les verges i les santes dones, que hom…

Aparegué al segle XIV com a resposta a una nova necessitat litúrgica, creada a les processons eucarístiques de la festa del Corpus Christi la de presentar al poble de manera ostensible la Sagrada Forma i per això és anomenada també ostensori , que en un primer moment era portada en recipients tancats píxides, copons o calzes N’hi ha de diversos tipus la custòdia turriforme , nascuda en principi de l’adaptació del sagrari en forma de torre per mitjà de l’aplicació d’un cristall o un vericle, que trobà en Enrique Arfe el màxim conreador les de les catedrals de Toledo, Còrdova i…

Es llicencià en dret per la Universitat de Madrid i posteriorment obtingué un màster en ciències econòmiques per la Universitat de Londres Fou director econòmic de The Economist 1967-69, alt funcionari del Fons Monetari Internacional 1969-73 i assessor financer de grans empreses espanyoles Incorporat a Centristes de Catalunya-UCD , fou conseller d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya provisional 1980, diputat al Parlament de Catalunya i ministre per a les Relacions amb la CEE 1980-81 Desvinculat de CC-UCD, es presentà com a independent a les llistes de Convergència i Unió , per…

Estudià a les universitats de Barcelona i Complutense de Madrid, i amplià estudis a les de Bolonya Ravenna i Spoletto El 1974 es doctorà per la Universitat Autònoma de Barcelona amb la tesi  La ornamentación en la pintura románica española Professor a la Universitat Autònoma de Barcelona 1972-88, del 1978 al 1980, i del 1985 al 1988, en fou el director del Departament d’Art i l’any 1987 hi obtingué la càtedra d’art medieval Director general del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya 1988-94, des d’aquest càrrec participà en l’elaboració de diverses lleis rellevants en aquest àmbit…

Més antic que els altres cançoners catalans conservats, que daten del final del segle XV o del principi del XVI, aquest còdex, copiat entre els anys 1420 i 1430 en un entorn probablement cancelleresc o notarial proper a la cort barcelonina dels primers Trastàmara, constitueix el recull més important i extens de la poesia catalana anterior a Ausiàs Marc El primer tom, a més, conté una trentena d’obres de trobadors dels segles XII i XIII i una quinzena llarga de peces líriques anònimes, en occità i d’estil trobadoresc, totes de gran interès filològic i lingüístic D’altra banda, al segon tom, s’…

Estudià belles arts a Tarragona i a Barcelona El 1976 presentà la seva primera exposició a Tarragona Durant la dècada de 1980 s’installa al Canadà, on visqué durant sis anys i on exposà a les galeries Edimage, J Yahouda, Meir i Cultard, amb la qual també exposà més tard a The School of The Art Institute of Chicago, i a la FIAC 87, al Grand Palais París L’any 1989 marxà a la capital francesa, on s’establí durant sis mesos, i exposà a la Galerie Vision Quai Aquestes estades produïren un viratge fonamental en la seva vida i treball, ja que a partir d’aleshores les seves composicions figuratives…

Llicenciada en dret per la Universitat de Barcelona, amplià estudis a les universitats Victoria de Manchester, Osgoode Hall Law School de Toronto, Kingston de Londres i Laval de Mont-real Fou professora de dret constitucional a la Universitat de Girona Militant de les Joventuts Socialistes des del 1989 i membre del Partit dels Socialistes de Catalunya des del 1994, l’any 2000 passà a formar part de la comissió executiva Elegida regidora de la seva ciutat, del 1999 al 2003 en fou primera tinenta d’alcalde i, des d’aquest darrer any, novament regidora Fou també observadora…

L’any 1020, segons Jaume Marquès, ja surt esmentada en un document la torre de Pubal i la seva església Una mica més tard, l’any 1065, apareix documentat un “ castro de Pubal” En aquest document, Gausfred Bastons jurà fidelitat al comte Ramon Berenguer I i a Almodis, i s’obligà a participar en les hosts amb 20 cavallers, en les cavalcades, en els judicis i en els plets del comte També es comprometé a donar la potestat d’aquest castell de Púbol i del castell de Cervià de Ter cada cop que se li demanés En aquest moment, el castell de Púbol era tingut, doncs, pel comte barceloní Gausfred…

Situació Castell palau residencial amb torres d’angle i murs atalussats, amb obertures refetes i una façana del segle XIX J Recarens Aquest castell és situat dins el recinte urbà de Vilobí d’Onyar al darrere de l’església parroquial, en un sector planer Mapa 333M781 Situació 31TDG787376 ACC Història L’any 1241 és esmentat per primer cop el “ castro Villabino ”, quan el vescomte Guerau V de Cabrera reconegué el comanador de Gardeny, lloctinent de l’orde del Temple, que havia permutat amb Ramon Folc de Cardona el castell de Mediona pel castell de Vilobí Això no obstant, l’any 1166, sabem de l’…

Situació Un dels murs que encara resten dempeus de la capella de Sant Antoni de Collfred F Tur Les ruïnes de l’església de Sant Antoni es troben al cim d’un petit turó, enmig d’un clot vorejat de prats de pastura, al costat de llevant del petit agregat, gairebé deshabitat, de Collfred, abocat ja vers la comarca de la Garrotxa Mapa 294M781 Situado 31TDG646678 S’hi arriba per una pista d’uns 7 km que, vers tramuntana, surt de Vidrà Hi ha també un camí que surt de Ridaura, a la Garrotxa, vers Collfred, el qual passa vora l’església Si hom s’hi fixa, podrà veure els vestigis de l’edifici NPP…