Resultats de la cerca
Es mostren 8495 resultats
xucladit
Ictiologia
Peix teleosti de l’ordre dels gobiesociformes, de la família dels gobiesòcids.
D’uns 6 cm de longitud, amb el cap deprimit, les aletes ventrals transformades en una ventosa situada just darrere el cap, sota les pectorals, i limitada lateralment pels quatre radis de les aletes ventrals des de l’últim d’aquests radis fins a la base de les aletes pectorals hi ha una membrana dèrmica, la vora posterior de l’orifici nasal proveïda d’un llarg tentacle, el peduncle caudal curt, els ulls grossos, la boca molt grossa, de color groc o gris terrós, amb taques petites terroses, roges o blavoses a la regió dorsal, i la part superior del cap amb dos ocels blavosos Habiten a la zona…
balanç
Transports
Moviment d’oscil·lació transversal d’un vaixell que l’escora ara a una banda, ara a l’altra.
Per als antics bastiments de fusta i de vela el balanç era sovint causa de naufragi els bucs metàllics porten aletes estabilitzadores, aletes de balanç i diferents tipus d’estabilitzadors, per tal de disminuir el balanç Per a estudiar el balanç hom distingeix el balanç en aigües tranquilles i el balanç entre ones El primer, que s’esdevé quan el vaixell flota en aigües encalmades, és originat en cessar d’actuar sobre el bastiment una força exterior que, sense alterar-li el desplaçament, l’havia escorat, i a causa del parell d’estabilitat que tendeix, balandrejant-lo, a tornar-lo a la posició d…
biònica
Biologia
Electrònica i informàtica
Estudi dels mecanismes dels éssers vius, principalment dels de regulació, orientat cap a la possible creació de mecanismes cibernètics artificials inspirats en el funcionament dels naturals.
Aquesta ciència híbrida, alhora teòrica i aplicada, ha nascut molt modernament del coneixement aprofundit de l’organització i de la fisiologia dels éssers vius, particularment en els animals, i sobretot se centra en els processos que els permeten d’adquirir, elaborar i utilitzar informació, com, per exemple, la fisiologia dels òrgans dels sentits, extremament sensibles en comparació de la majoria de dispositius sensibles artificials la de la conducció i integració nerviosa, de circuits molt simplificats i miniaturitzats la capacitat d’emmagatzematge, de reduplicació i de retrobament d’…
altímetre de radar
Física
Altímetre de sondeig basat en el principi del radar, que determina la seva altura real mesurant el temps que triga a rebre l’ona electromagnètica que ell mateix ha emès, reflectida per la superfície de la terra.
És anomenat també radar altimètric És utilitzat en les aeronaus per a mesurar la seva altura respecte del nivell de terra, fixar la velocitat d’ascens i descens i establir alarmes per a determinades cotes d’altitud Basat en les propietats del radar, incorpora una antena emissora i una altra de receptora, no gaire directives i amb una amplada de feix gran Mitjançant l’antena emissora es transmet una ona electromagnètica de radiofreqüència en la banda de 4,2 a 4,4 GHz, que pot ésser o bé polsada o bé de tipus CW-FM ona contínua modulada en freqüència per un senyal de tipus triangular o…
canvi marítim
Transports
Dret marítim
Contracte aleatori pel qual el capità o patró d’un vaixell manllevava una quantitat per a despeses de reparació, negociació de mercaderies, etc, amb la condició que, si el viatge arribava a bona fi, a més de tornar el principal, pagaria un premi determinat al prestador.
Aquest, per la seva banda, assumia el risc dels béns sobre els quals hom havia contractat el canvi —buc, càrrec, nolis guanyats, o tot plegat—, de manera que, en cas de destrucció d’aquestes garanties, perdia el capital donat i el premi convingut Aquest contracte, regulat ja en el Llibre del Consolat de Mar i documentat des del 1230, complia alhora funcions d’assegurança i de crèdit per a la navegació Podia ésser ell mateix objecte d’assegurança i fou reglamentat conjuntament amb aquesta a les ordinacions de Barcelona del 1435, el 1458 i el 1484 Fou habitual als Països Catalans…
Víctor Fernández Freixanes
Literatura
Periodisme
Periodista i crític gallec.
És catedràtic de llengua gallega Ha collaborat en diversos projectes d’edició de periòdics i revistes en gallec, especialment en la fundació de la revista Teima 1977 S'ha especialitzat en l’estudi de l’ús del gallec en els mitjans de comunicació Ha escrit, entre altres obres, Unha ducia de galegos 1976, entrevista amb personalitats de la vida cultural gallega, Memoria dun fuxido 1979, edició preparada per ell de les memòries d’un guerriller fugit de la repressió el 1936, i la novella O triángulo inscrito na circunferencia 1982, Premio da Crítica Galega i Premio de la Crítica Española, O…
Joan Baptista Bertran i Duran
Literatura catalana
Poeta.
Jesuïta Començà a escriure poesia en català 1925-35 i retornà a aquesta llengua en un exercici de retrospecció personal amb les proses Del meu poble, encara 1982 Ensenyà literatura castellana als collegis de Gènova 1935-38, València 1943-59 i finalment Barcelona 1959-70, on collaborà amb l’Acadèmia de la Llengua Catalana i diverses activitats del Fòrum Vergés Publicà diversos reculls de poesia, la majoria en llengua castellana Arca de fe 1946, Del ángel y el ciprés 1950, Me canta el mar 1956, Me acercaré al fuego 1966, Ciudad, afán y cántico 1970, Del lienzo al verso 1973 i Més…
,
Atles català

Atles català
Cartografia
Mapamundi dibuixat el 1375 i conservat a la Bibliothèque Nationale de París, enganxat sobre fustes.
Consta de 6 fulls de pergamí 50 x 64 cm, illuminats amb set colors i amb els texts explicatius i les llegendes en català Dos fulls són introductoris el primer conté texts cosmogràfics distribuïts en quatre columnes el segon, un gran “calendari” circular inscrit en un quadrat Els fulls restants són quatre mapes traçats seguint el sistema de rumbs marítims, que, posats l’un al costat de l’altre —bé que la coincidència no sigui exacta—, donarien la representació del món llavors conegut Europa, Àfrica i Àsia, des del meridià de les Canàries fins a la mar de la Xina i des del tròpic…
Francesc de Paula Bedós i Arnal

Francesc de Paula Bedós i Arnal
Literatura catalana
Medicina
Metge i escriptor.
Fill de l’autor teatral Francesc de Paula Bedós i Gavaldà , es llicencià en medicina a la Universitat de Barcelona 1887, on feu també alguns cursos de lletres i de ciències Fou metge de la marina mercant i de la de guerra fins el 1890, que s’establí a Sabadell, on fou president del cos mèdic municipal Fundà l’agrupació de Rapsodes Catalans, dirigí la revista Ars 1914 i formà part del Centre Català Collaborà a la Revista de Sabadell i a altres publicacions sabadellenques, i a Lo Catalanista , Acció Catalana i Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya , amb poemes, que…
,
Carles Barral i Agesta
Literatura
Escriptor i editor.
Participà en la direcció de l’empresa Editorial Seix i Barral i de Barral Editors 1970, des de les quals ajudà a renovar la literatura i l’edició espanyola en els difícils anys del franquisme Poeta en castellà, la seva obra, d’un decadentisme crític, és recollida a Metropolitano 1957, Diecinueve figuras de mi historia civil 1961, Usuras 1965, Figuración y fuga 1966, Informe personal sobre el alba 1970, Usuras y figuraciones 1973, Lecciones de cosas Veinte poemas para el nieto Malcolm 1986 i una Antología poética 1989 Publicà també els llibres de memòries Años de penitencia 1975, reeditat…
,