Resultats de la cerca
Es mostren 9603 resultats
Angulema
Ciutat
Ciutat de Guiena, Occitània, al departament francès de Charente, vora el Charente.
Ciutat ben comunicada, per ferrocarril i carretera, amb Bordeus i port fluvial vora el Charente, que faciliten la seva funció com a centre agrícola i industrial foneries, motors elèctrics, saboneries i fàbriques de paper La catedral de Sant Pere, del s XII, és un exemple típic del grup d’esglésies romàniques d’influència bizantina i amb cúpules, pròpies del sud-oest de França en aquest cas la nau és coberta amb tres cúpules, i el creuer amb una llanterna coronada d’una quarta cúpula al costat nord s’enlaira el bell campanar, també romànic, de 59 m d’alçària L’església fou restaurada al s XIX…
Kourou

Llançament de la nau Soiuz des de Kourou, Guaiana Francesa (octubre 2012)
© ESA / S. Corvaja
Ciutat
Ciutat de la Guaiana Francesa, on es troba el Centre Spatial Guyanais
(CSG) del Centre National d’Études Spatiales francès (CNES).
Construït d’ençà del 1964, el 1975 fou signat un conveni amb l’Agència Espacial Europea ESA que configurava al CSG com a base espacial europea La seva proximitat a l’Equador 5,23° de latitud N, la fa molt apropiada per als llançaments per a satellitzacions de càrrega A més del centre de control i de telemesura i localització, disposa de dues plataformes de llançament, ELA-1 i ELA-2 Ensemble de Lancement Ariane , des d’on són llançats els ArianeEl 1985 hom acabà el nou espai de llançaments ELA-2 Ensemble de Lancement Ariane i el 1995 finalitzà a construcció del conjunt ELA-3, des d’on hom…
transcendència
Filosofia
Religió
Qualitat del que resta més enllà o fora d’un ésser o d’un conjunt d’éssers i, especialment, que roman fora de tota experiència possible, entesa aquesta en sentit kantià, és a dir, que resta més enllà de l’espai i el temps.
Segons què sigui, doncs, el que hom entengui per immanència, serà més o menys determinat l’àmbit corresponent de la transcendència des de Kant, tanmateix, aquest àmbit pot ésser caracteritzat, d’una banda i genèricament, com l’àmbit de l’anomenada cosa en si l’en si com a contraposat al per a si si, i, d’altra banda i més en concret, com l’àmbit corresponent al món , com a síntesi ideal de tota experiència externa possible, a l' ànima , com a síntesi ideal de tota experiència interna possible, i, sobretot, a Déu , com a síntesi ideal, i suprema, de l’un i l’altra El primer que cercà de…
mallorquí
Lingüística i sociolingüística
Modalitat del català parlat a Mallorca, subdialecte del català insular o balear.
L’afinitat amb el català oriental iodització, neutralització de a e àtones, incoatius en -eix no en -ix , etc s’explica per la procedència dels colonitzadors Dins el vocalisme tònic es destaca la gran obertura de e i o obertes cel, cor i el predomini geogràfic de la fidelitat a la vocal neutra /é/ ceba En el vocalisme àton cal remarcar la reintroducció en certes condicions, de ẹ tancada en lloc de e penar pẹná, la distinció de o i u topar/tupar , neutralitzada quan segueix u o i tòniques cuní 'conill’, la pèrdua de -a en els esdrúixols acabats en -ia gabi 'gàbia’ i la singular…
jurat
Història
Magistrat municipal, amb facultats rectores i executives, de les poblacions dels regnes de València, Mallorca i Aragó i d’algunes del Principat de Catalunya (Girona, Vic, Vilafranca del Penedès), equivalent a conseller, cònsol, paer o procurador.
La ciutat de València era regida per quatre jurats a partir d’un privilegi de Jaume I del 1245 El 1278 Pere el Gran n'augmentà el nombre a sis dos de la mà major, dos de la mà mitjana i dos de la mà menor, però la cort de València del 1283 confirmà el privilegi anterior El 1321 Jaume II tornà a augmentar el nombre a sis dos cavallers o generosos i quatre ciutadans, sistema que perdurà fins a la Nova Planta, llevat dels anys 1520-21, que el govern estigué a les mans de la Germania valenciana, que imposà que dos dels jurats ciutadans fossin un artista i un menestral L’elecció tenia lloc la…
comtat de Roergue
Història
Regió històrica occitana situada entre el Tarn i l’Olt.
Habitada pels rutens, fou incorporada a la província d’Aquitània per l’emperador romà Valent I Després d’una breu ocupació dels visigots, se n’empararen 523 els reis francs d’Austràsia Quan el rei Carles I creà 781 el regne d’Aquitània per al seu fill Lluís I l’investí també de la Roergue, que fou infeudada com a comtat —amb capital Rodés— a Gilabert o Gilbert I possiblement oncle del comte Guillem I de Tolosa Fou succeït per Fugald o Fulcoald I —probable fill seu—, mort vers el 849, que fou missus a Septimània El succeïren els seus fills Frèdol I mort el 852 i Ramon I mort el 863, aquest…
Renània-Palatinat
Divisió administrativa
Land d’Alemanya, delimitat pel land del Rin del Nord-Westfàlia al N, el de Hessen a l’E, el de Baden-Württemberg al SE, Alsàcia i Saarland al S i Luxemburg a l’W.
La capital és Magúncia Comprèn una bona part del massís esquistós Renà l’Eifel, Hunsrück i Westerwald, i al S el Pfälzer Wald i el Pfälzer Bergland, continuació dels Vosges Els primers són formats per materials primaris i els segons per materials sedimentaris arrasats i rejovenits al Terciari El conjunt forma, doncs, una successió de massissos de poca altitud 816 m, la màxima i valls drenades pels diversos afluents del Rin, que travessa part del land , entre els quals es destaca el Mosella i, en segon terme, el Nahe A la diversitat física correspon també una diversitat climàtica…
deficiència
Agronomia
Manca, en els vegetals, de certs elements minerals que necessiten per a llur correcte desenvolupament.
Hom pot fer tres grups amb aquests elements el primer, format pels macroelements , com ara el nitrogen, el potassi i el fòsfor el segon, format pels elements intermedis , inclou el calci, el magnesi i el sofre i el tercer, el grup dels oligoelements , al qual pertanyen el ferro, el bor, el zinc, els manganès, el coure, etc L’aportació dels elements pertanyents al primer grup als conreus és feta de manera sistemàtica, puix que hom sap que els vegetals els necessiten en quantitats grosses En les condicions normals de conreu, les deficiències d’elements que s’esdevenen més sovint…
afrancesat | afrancesada
Història
Dit dels individus que col·laboraren amb el rei Josep I d’Espanya, germà de Napoleó Bonaparte.
Cal situar l’aparició del mot cap al 1811, car abans hom parla de cooperació amb l’invasor, d’infidelitat, de traïció En principi, el partit afrancesat s’havia nodrit dels mateixos personatges encimbellats pel motí d’Aranjuez març 1808, antics perseguits de Godoy, que havien aconsellat primavera del 1808 a Ferran VII de fer el viatge a Baiona, a fi de consolidar-se en la corona, però que, convençuts, a la fi, de la ruïna inevitable dels Borbó, acabaren per reconèixer la conveniència d’un canvi dinàstic que regenerés el país Amb tot, el bàndol afrancesat no cristallitzà netament fins després…
parella estable heterosexual
Dret civil català
Unió estable d’un home i una dona, majors d’edat, que han viscut maritalment de manera ininterrompuda durant dos anys com a mínim o han manifestat, atorgant escriptura pública, la voluntat d’acollir-se al que s’hi estableix.
Aquestes persones no han contret matrimoni, no perquè n'hi hagi cap impediment, sinó per pròpia voluntat El transcurs de dos anys no és necessari quan existeixen fills comuns, encara que sí que cal la convivència Les relacions tant personals com patrimonials de la parella poden estar regulades verbalment, per escrit privat o per escriptura pública En cas que no existeixi cap acord o pacte que reguli aquesta unió, se seguiran unes regles establertes En primer lloc, tots dos han de contribuir al manteniment de la casa, dels fills, comuns o no, i a les despeses comunes amb els rendiments…