Resultats de la cerca
Es mostren 11115 resultats
Alain Vanzo
Música
Tenor francès.
De petit formà part d’un cor infantil a la seva ciutat natal, mentre iniciava els estudis musicals, i posteriorment amplià la seva formació a Aix-les-Bains El 1954 debutà a l’Òpera de París amb Oberon i dos anys més tard ho feu a l’Òpera Còmica amb Lakmé Després es presentà en diversos teatres operístics d’arreu de França i de Bèlgica, especialitzant-se en el repertori francès, amb autors com H Berlioz, E Lalo, J Massenet, L Delibes o Ch Gounod, del qual el 1984 oferí unes reeixides funcions de Faust a Filadèlfia També ha destacat com a intèrpret de G Donizetti, G Verdi i G Puccini i ha…
Heinz Zednik
Música
Tenor austríac.
Estudià música a Viena i hi debutà el 1964 Un any després fou contractat per l’Òpera de la capital austríaca, on el 1976 participà en l’estrena de Kabale und Lieber , de W Egk Entre el 1970 i el 1980 actuà ininterrompudament al Festival de Bayreuth, on s’especialitzà en els papers de Mime i Loge, els mateixos amb què es presentà al Metropolitan de Nova York el 1981 Especialitzat en papers còmics per a tenor d’òpera alemanya, ha compaginat el repertori tradicional WA Mozart, R Wagner, R Strauss i el d’autors de la segona meitat del segle XX Estrenà òperes de L Berio, com Un re in ascolto , que…
René Kollo
Música
Tenor alemany.
Estudià a Berlín amb E Varena, i debutà el 1965 a Brunswick amb Oedipus Rex , d’I Stravinsky Entre el 1967 i el 1971 fou membre actiu de la companyia de l’Òpera de Düsseldorf El 1967 debutà a Bayreuth i inicià la seva especialització en el repertori wagnerià, si bé amb algunes incursions en les òperes de WA Mozart de qui interpretà La flauta màgica i La clemenza di Tito al Festival de Salzburg el 1974 i G Puccini Madama Butterfly Ha cantat als teatres de Munic, Hamburg, Viena i Milà El 1976 debutà a la Metropolitan Opera House de Nova York i al Covent Garden de Londres, i fou Sigfrid en la…
rigodon
Música
Dansa popular originària de Provença, de metre binari i tempo viu.
El seu nom prové de la tornada onomatopeica rigodon-rigodaina Als segles XVII i XVIII esdevingué una dansa cortesana molt semblant a la bourrée , popular a França, Alemanya i, especialment, a Anglaterra La versió estilitzada d’aquesta dansa es caracteritza per l’ús inicial de l’anacrusi i, sovint, per la seva forma binària, amb frases de quatre o vuit compassos N’existeixen nombrosos exemples per a teclat i per a llaüt Al segle XVIII, i molt especialment a França, el rigodon s’integrà en formes compostes, com ara el ballet o l’òpera H Desmarets, AC Destouches, A Campra, R Keiser, JPh Rameau…
tombeau
Música
Peça instrumental o conjunt de peces amb caràcter de lamentació que rememoren la mort d’una persona a la qual reten homenatge.
Al segle XVII, els compositors francesos recolliren el terme tombeau tomba de la tradició poètica del segle XVI i l’aplicaren a obres instrumentals Sovint hi veneraven els seus mestres o altres músics admirats, de manera semblant a les déplorations dels segles XIII i XIV Tot i presentar generalment un estil molt ornamentat i interpretativament lliure, talment una peça de caràcter, molts tombeaux s’assimilen formalment a la pavana o l' allemande De fet, alguns substituïren l' allemande inicial d’algunes suites És sobretot en la música francesa per a llaüt on aquesta forma instrumental tingué…
heterofonia
Música
Terme propi de l’etnomusicologia que descriu la combinació simultània d’una melodia amb una o diverses variants d’aquesta.
El terme, d’origen grec heteros , ’altre', ’diferent', i phōnḗ , ’veu', ’so' i que fou utilitzat per Plató Lleis , 812 d-e per a esmentar, tot i que amb un sentit incert, les diferències entre la part melòdica de la veu i l’acompanyament de la lira, fou reprès per C Stumpf Tonsystem und Musik der Siamesen , ’Sistema tonal i música dels siamesos', Leipzig, 1901 per a caracteritzar tècniques de la música asiàtica Java, Bali, Japó, etc En aquestes tradicions, el fenomen heterofònic es genera normalment a causa de diversos factors els embelliments, per part de l’acompanyament instrumental, d’…
Unión Musical Española
Música
Editorial musical que té el seu origen en la que Luis Dotesio fundà a Bilbao el 1900 amb el nom de Casa Dotesio.
Des dels seus inicis seguí una política de progressiva absorció dels fons d’altres cases editorials de l’Estat El 1914 canvià el nom pel d’Unión Musical Española Mantingué la seva activitat editorial fins el 1992, any en què fou comprada per Music Sales Group i adoptà el nom d’Unión Musical Ediciones Madrid Tenia sucursal a València i Barcelona L’arxiu d’Unión Musical Española, amb unes 21 000 partitures, és una de les colleccions més importants de música impresa dels segles XIX i XX a l’Estat espanyol Abraça els gèneres més diversos obres líriques, transcripcions per a banda, sextet o…
Quartet Sonor
Música
Quartet de corda català.
Fundat el 1968, inicialment era integrat per Jaume Francesch primer violí, Miguel Perales segon violí, Josep Casesús viola i Pere Busquets violoncel El 1985 s’hi incorporaren Mercè Serrat segon violí i Aureli Vila viola, en substitució de Perales i Casesús Tots els seus components formaven part de l’Orquestra Ciutat de Barcelona i ocupaven posicions destacades en la vida musical de la ciutat El Quartet Sonor feu gires per tot l’Estat espanyol i esdevingué una de les formacions de cambra més prestigioses del moment Interpretà obres del repertori internacional i estrenà composicions d’autors…
Trappist-1
Astronomia
Sistema planetari extrasolar.
La seva descoberta fou anunciada simultàniament per la NASA i la revista Nature al febrer de 2017 Els planetes orbiten al voltant d’una estrella situada a 40 anys llum del sistema solar Tres dels set planetes fins ara identificats d'aquest sistema foren detectats el maig del 2016 L’estrella al voltant de la qual orbiten és una ultrafreda nana designada amb el nom de Trappist-1, a partir del nom del telescopi emprat TRAnsiting Planets and PlanetesImals Small Telescope en la recerca L’interès d’aquests planetes extrasolars està en la similitud de les condicions amb les de la Terra, tant pel…
Club d’Esquí Puigmal
Excursionisme
Club excursionista de Barcelona.
El seu precursor fou el Grup Excursionista Puigmal, fundat el 1918 al barri de Gràcia Organitzà excursions i participà en competicions atlètiques Els anys vint adoptà la denominació Agrupació Excursionista Puigmal, participà en aplecs muntanyistes, acampades i organitzà marxes excursionistes El 1950 fou refundat com a Centre Excursionista Puigmal tot i que poc després adoptà el nom actual Destacà durant els anys cinquanta i seixanta en escalada i en espeleologia i organitzà cursos d’ambdues especialitats El 1954 obrí la via Puigmal al Cavall Bernat de Montserrat D’…