Resultats de la cerca
Es mostren 7457 resultats
Joan Antoni Balbas i Cruz
Historiografia catalana
Erudit.
Cursà estudis de diplomàtica a Madrid i ingressà en el cos facultatiu d’arxivers, bibliotecaris i antiquaris Exercí com a bibliotecari de l’Institut Provincial de Segona Ensenyança de Castelló de la Plana, on ocupà també els càrrecs de director del Museu Provincial de Belles Arts i de cronista de la ciutat D’ideologia liberal, participà en la vida pública local com a collaborador de la premsa i regidor municipal Fou membre corresponent de la Real Academia de la Historia i de la de Bellas Artes de San Fernando La seva obra historiogràfica, malgrat que utilitzà documents arxivístics inèdits i…
José Villó Ruiz
Historiografia catalana
Historiador.
Vida i obra Llicenciat amb grau en dret civil i canònic 1864, el 1866 impartí l’assignatura d’història universal a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Madrid L’any següent es doctorà en aquesta mateixa universitat amb un treball titulat Juicio crítico sobre el reinado de San Fernando i també fou nomenat catedràtic supernumerari de la Facultat de Filosofia i Lletres de València, poc abans que esclatés la “primera qüestió universitària” Durant el Sexenni Democràtic, s’identificà plenament amb l’opció política que representava el republicanisme de Castelar i arribà a ser…
Josep Maria Recasens i Comes
Historiografia catalana
Historiador i polític.
Vida i obra De formació autodidàctica, estudià batxillerat a l’institut Martí i Franquès de Tarragona i ingressà en l’Escola de Comerç, instrucció que li possibilità desenvolupar la feina d’administratiu Fou alcalde de Tarragona 1979-89 i promogué la conservació i la difusió del seu patrimoni arqueològic, especialment la recuperació de la capçalera del circ romà Fou membre de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense des del 1946, on fou secretari els anys seixanta collaborador de la GEC 1969-89 i delegat comarcal del Congrés de Cultura Catalana 1977 La seva…
Eduard Junyent i Subirà
Historiografia catalana
Historiador, arqueòleg i arxiver.
Vida i obra Ordenat de sacerdot a Vic el 1926, fins el 1930 feu estudis d’arqueologia al Pontificio Istituto di Archeologia Cristiana de Roma, on es doctorà amb la tesi Il titolo di San Clemente in Roma De retorn a Vic, estigué vinculat al Museu Episcopal com a conservador adjunt de mossèn Josep Gudiol i a l’Arxiu de la ciutat des del 1931 S’expatrià el 1936 i tornà a Roma Acabada la Guerra Civil Espanyola, s’installà a Vic Fou professor al seminari i canonge de la seu La seva obra, excepcionalment extensa en influència i intensa en treball, es desenvolupà des de les esmentades institucions…
Sant Andreu de Castellnou

Absis de l’església de Sant Andreu de Castellnou
© Fototeca.cat
Església
Església romànica de Castellnou de Bages (Bages), al centre del nucli antic de Castellnou.
L’edifici Aquesta església és un edifici romànic excepcional del segle XI, amb una abundant ornamentació llombarda Al llarg dels segles XVI i XVII, experimentà una sèrie de transformacions, com la construcció d’un massís campanar de torre, l’obertura d’un portal, la construcció d’un cor i el sobrealçament de les teulades laterals També es suprimí una de les absidioles i s’hi construí una sagristia a l’absis central encara s’endevinen les restes de la porta que comunicava amb la sagristia Durant les obres de restauració esmentades es va refer la capçalera i es van rebaixar les teulades…
Santa Eugènia de Berga

Aspecte de l’església de Santa Eugènia de Berga
© Fototeca.cat
Església
Església romànica del municipi de Santa Eugènia de Berga (Osona), a la plaça Major de la població.
L’edifici Actualment l’església té planta de creu llatina Consta d’una nau amb un transsepte on s’obren els tres absis semicirculars situats tots a l’est A l’encreuament de la nau amb el transsepte, és a dir, al creuer, s’aixeca el cimbori coronat pel cos del campanar L’absis i les absidioles no tenen decoració i mostren, ben centrada, una finestra de doble esqueixada El cimbori, de planta octogonal, és ornamentat per un fris de dents de serra coronant un registre de finestres cegues que tenen els arcs i la cornisa de pedra rogenca El monumental campanar de torre té tres pisos Al primer hi ha…
Reis d’Orient
L’adoració dels Reis Mags, de Vicent Macip (1530)
© Fototeca.cat
Nom donat tradicionalment als mags que segons l’evangeli de Mateu anaren a adorar Jesús guiats per una estrella.
Dintre la visió crítica dels evangelis de la infància , llur historicitat resta posposada al sentit teològic de la narració el messianisme de Jesús és reconegut pels humils pastors i pels pagans mags, no pas pel judaisme oficial Herodes i sacerdots La localització d’Orient és prou vaga, sobretot si hom l’entén com el moment d’alçar-se l’estel guiador Llur nombre, fixat tardanament en tres, es basa en el triple do —or, encens i mirra—, que fonamenta semblantment la denominació de reis, per la clara referència a alguns salms on són reis els qui presenten aquestes ofrenes al nou Israel A partir…
Castell de Bellpuig
Art romànic
Els orígens del castell de Bellpuig estan estretament relacionats amb els orígens d’Anglesola i altres indrets veïns Com aquests, Bellpuig devia ésser conquerit pels comtes de Barcelona a mitjan segle XI i més tard passà a mans de la família Anglesola Al començament Bellpuig rebia el nom de Puiolos Rubii Apareix així per primera vegada en un document del 1082, en què s’esmenten les afrontacions del terme del castell de Montalbà Vilagrassa El topònim Bellpuig no constarà fins més tard L’any 1139 un fill cabaler de la família Anglesola, Berenguer Arnau d’Anglesola, esdevingué senyor de Bellpuig…
Castell de Florejacs (Torrefeta i Florejacs)
Art romànic
Al nord-oest del terme, entre els barrancs del Joncar i de Gravet, s’alça, a 491 m d’altitud, el poble de Florejacs L’indret, conquerit al segle XI, restà inclòs dins el comtat d’Urgell la referència més antiga del lloc es remunta a l’any 1082, quan Arnau i la seva esposa Guisla donaren a Santa Maria de la Seu i als seus canonges els castells de Claret i de Valltallada, ambdós del terme de Guissona L’esmentat castell de Valltallada limitava, a tramuntana, amb el terme de Floriacus Pocs anys després és documentada l’existència del seu castell concretament, el 1087 l’ardiaca Miró Erimà deixà a…
Castell de Torà
Art romànic
Aquest castell devia dependre en un primer moment del castell de l’Aguda, perquè ambdós indrets formaven part del mateix terme jurisdiccional i en compartien els senyors Esmenta per primera vegada el castell de Torà una collecció de miracles atribuïts a sant Benet, on es narra la batalla que tingué lloc davant d’aquest castell durant una de les ràtzies d’Abd al-Malik, segurament el 1006 El lloc de Torà és esmentat també, juntament amb l’Aguda, en un document de l’any 1024 La referència directa més antiga del castell de Torà és de l’any 1141, en el testament de Ramon Gilabert i la seva muller…