Resultats de la cerca
Es mostren 68261 resultats
pintura
Pintura
Matèria líquida o pastosa preparada per a pintar alguna superfície, que consisteix en una suspensió de matèries sòlides (el pigment, que li confereix el color, i les matèries de càrrega que l’espesseixen, n’augmenten l’opacitat, etc) en una preparació líquida a base d’un vehicle (oli, resina natural o sintètica, etc), dissolvents, plastificants i assecants.
Fins fa poc temps, ultra els pigments, els components de les pintures eren aigua, cola i guix anomenada pintura a l’aigua o pintura a la cola , o bé oli de llinosa, aiguarràs i un assecant, generalment un derivat metàllic soluble en l’oli anomenada pintura a l’oli Actualment són emprats molts altres components, com olis de soia o de ricí deshidratats, extrets derivats del petroli o de l’hulla com benzol, hidrocarburs clorats, alcohols i èsters i resines naturals i, especialment, sintètiques, que permeten d’obtenir pintures de característiques ben diferents, adequades a cadascun…
rascle

Rascle del segle XVIII
Museu de la Ciència i de la Tècnica
Agronomia
Nom de diversos instruments agrícoles emprats per a desterrossar o aplanar la terra, cobrir les llavors, arreplegar palla, herba, etc.
Consisteixen en un tros de fusta pla, en una sèrie de llistons parallels, en un sol llistó, etc, proveïts de puntes de fusta o metàlliques, que actuen damunt la terra bé arrossegats per bèsties o per tractors, bé manejats a mà per mitjà d’un mànec
prova
Matemàtiques
Operació efectuada per tal de verificar l’exactitud d’una altra operació, d’un problema o d’un càlcul qualsevol.
La prova de cada operació és específica de l’operació el resultat de la qual hom vol verificar Així, la prova de la suma consisteix a repetir l’operació però agafant els sumands en ordre invers la prova de la resta , a sumar el residu al subtrahend per obtenir el minuend la prova de la multiplicació , a repetir l’operació invertint el multiplicand i el multiplicador o, també, a dividir el resultat per un dels factors, per obtenir l’altre factor la prova de la divisió , a multiplicar el quocient pel divisor i sumar al resultat el residu, per obtenir el dividend La prova del nou ,…
contrast
Pintura
Oposició de dos o més elements d’una representació gràfica per tal de ressaltar-ne un.
Pot ésser de to, de color, de línia, de forma o de composició
aromatitzant
Alimentació
Substància que, aplicada en petita quantitat, comunica una aroma
o millora o reforça l’existent, en un aliment, beguda, tabac, cosmètic, etc.
Els aromatitzants també poden servir per a encobrir una olor desagradable en productes farmacèutics, plàstics, tintes d’impremta, aire ambient en locals tancats, etc Són usades com a aromatitzants composicions preparades amb productes naturals, tals com les espècies , els olis essencials les oleoresines amb una gran varietat de composts químics obtinguts per transformació de productes naturals o per síntesi Les legislacions sanitàries de la majoria dels països, a través de llurs codis alimentaris, controlen l’ús dels aromatitzants artificials, que no autoritzen fins després d’…
polispast

A dalt, polispastreial; a baix, polispast elèctric d’una politja
© Fototeca.cat
Tecnologia
Sistema de dos grups d’una o més politges cadascun, l’un fix i l’altre mòbil, que permet, en multiplicar la força aplicada a un cable, a una cadena o a una corda, manualment o mecànicament per accionament elèctric (mitjançant un motor), pneumàtic (mitjançant pistons o bé un motor), etc, d’elevar càrregues amb un esforç inferior —proporcionalment al nombre de politges del grup mòbil— al que seria necessari.
Hom anomena polispast reial el que té dues o més politges a cada grup La força que cal aplicar per a elevar una càrrega amb un polispast és teòricament igual al quocient entre el pes de la càrrega i el nombre de branques de cable, cadena, etc, que eleven el grup de politges mòbils, és a dir, el doble del nombre d’aquestes politges En els polispasts diferencials el grup de politges fix ha estat substituït per dues rodes dentades de diàmetres diferents, muntades sobre un mateix eix, i el grup mòbil és constituït per una politja, de manera que una cadena sense fi passa per aquesta…
obligació
Economia
Dret mercantil
Títol que representa una part del capital emmanllevat per una societat financera, industrial o comercial.
Aquest crèdit pren la forma d’emprèstit a llarg termini, i les obligacions com a representació, nominativa o al portador, d’una part alíquota d’aquest poden ésser negociades a borsa Les característiques que les diferencien de les accions acció són fonamentalment el fet de percebre un interès fix, amb independència dels resultats de l’activitat econòmica de l’entitat emissora i la qualitat estrictament creditora a la qual accedeixen els tenidors d’obligacions, l’amortització de les quals s’efectua segons les condicions establertes en llur emissió L’atractiu principal de les…
aliatge refractari
Tecnologia
Aliatge que pot ésser utilitzat a temperatures elevades (de l’ordre dels 900°C o més).
La possibilitat d’emprar un aliatge a alta temperatura depèn no solament del valor d’aquesta, sinó també del que hom exigeix com a resistència mecànica i sobretot com a resistència a la corrosió Cal també saber si el medi és oxidant o reductor, si conté sofre, etc La més antiga aplicació dels aliatges refractaris és la fabricació de filaments per a bombetes, però actualment són molt utilitzats en la indústria en general i sobretot en els motors de reacció, en la propulsió per coets i en els míssils Sense que tots ells puguin utilitzar-se sempre a 900°C, hom considera aliatges…
campanulàcies

Flors de campaneta xinesa (Platycodon grandiflorus)
© Laura Martínez Ajona
Botànica
Família de sinandres constituïda per unes 1.200 espècies de plantes generalment herbàcies o sufruticoses, rarament alguna de llenyosa, herbes, mates i arbusts.
Són pròpies de les regions temperades de l’hemisferi nord, especialment d’Europa i d’Àfrica del nord, amb alguns representants a l’hemisferi sud Presenten fulles alternes, mancades d’estípules Les flors són generalment hermafrodites, actinomorfes o zigomorfes, pentàmeres, de vegades gairebé dialipètales tenen les anteres dels estams inicialment connivents o soldades, i l’ovari ínfer format per dos o cinc carpels el fruit és generalment una càpsula, rarament una baia Moltes tenen interès ornamental
tirolesa
Música
Manera de cantar típica dels Alps tirolesos, on és anomenada iodler o dudler
.
Consisteix en una sèrie de frases melòdiques curtes, sempre de ritme ternari, que hom canta sobre algunes síllabes o vocals, i que es caracteritza per la transició ràpida del registre greu a l’agut i de la veu de pit al falset Sovint hom l’executa polifònicament a base de repetir la melodia a la tercera i a la sexta Molt difosa durant el s XIX, Rossini la introduí en el seu Guglielmo Tell