Resultats de la cerca

Provinent d’una família amant de la música, rebé les primeres lliçons de música d’una germana més gran, que aconseguí un cert prestigi com a cantant Quan encara era molt jove, tingué l’ocasió d’estudiar amb JC Bach i A Sacchini, i aviat es revelà com a nen prodigi A deu anys es convertí en l’organista de la Capella Portuguesa i quan en tenia dinou aconseguí la plaça de director musical i clavecinista del King’s Theatre Quan abandonà els càrrecs al teatre londinenc, dedicà gran part de la seva vida professional a impartir classes de piano Entre els seus alumnes hi havia la…

El 1758 anà a París i ingressà en una banda militar com a intèrpret de trompa Més tard tocà el mateix instrument en diverses orquestres parisenques, com ara la de la Comédie-Française, la de l’Òpera i la del Concert Spirituel També fou intèrpret d’arpa i trombó, instruments que tocà com a membre de l’orquestra de l’Òpera de París La primera incursió de Jean-Georges Sieber en el món editorial es produí pels volts del 1770 o el 1771, quan s’associà amb un tal Fischer i comprà l’editorial Huberty L’experiència, però, resultà un fracàs i després d’això s’establí pel seu compte El seu fill Georges…

Estudià teologia, filosofia i ciències naturals El 1725 esdevingué professor a la Universitat de Leipzig, de la qual fou rector des del 1739 Des d’aquesta posició es convertí en un dels principals portaveus de la illustració germànica Advocà per la renovació de les lletres segons principis racionalistes d’ascendència francesa, tal com exposa en la seva obra principal Versuch einer critische Dichtkunst 'Assaig d’una art poètica crítica', 1730 Probablement conegué JS Bach, el qual li musicà algunes lletres d’encàrrec Trauer-Ode , ’Oda fúnebre', i una cantata, perduda, en honor del…

Rebé formació musical en un monestir franciscà d’Opava, Moràvia, on estudià orgue, violoncel i cantà al cor Posteriorment estudià dret i filosofia a la Universitat de Viena El 1829 fou nomenat membre del Consell de la Societat dels Amics de la Música En el camp de la musicologia destacà com a erudit i colleccionista La seva biblioteca conservava documents musicals de gran valor, entre els quals destaquen alguns manuscrits autògrafs de Bach, Händel, Haydn, Gluck, Mozart i Beethoven, i també d’altres compositors italians i alemanys també contenia edicions impreses del segle XVII,…

Inicià els seus estudis musicals amb G Quilici a Londres, i el 1793 entrà a formar part del cor de la capella de l’ambaixada de Sardenya Fou allí on començà a estudiar orgue sota el mestratge de Samuel Webbe El 1798 fou nomenat organista de la capella de l’ambaixada de Portugal, càrrec que exercí fins el 1823 Home polifacètic, prengué part activa en la vida musical londinenca El 1813 entrà a formar part de la llavors recentment creada Societat Filharmònica de Londres La seva tasca com a editor començà el 1811 amb l’aparició d’una obra en dos volums titulada Collection of Sacred Music Entre…

Realitza investigacions en els camps de la sociologia de la música, de la cultura i dels mitjans de comunicació Enginyer civil i doctor en sociologia per l’EHESS 1991, és director del Centre de Sociologie de l’Innovation École des Mines de París Després d’haver estudiat el món del disc a França Les professionnels du disque , 1981 L’économie du disque en France , 1978, va abordar l’ense nyament de la música Comment la musique vient aux enfants Une anthropologie de l’enseignement musical La seva obra més destacada en l’àmbit musical és La passion musicale Une sociologie de la médiation 1993…

La seva àmplia formació musical inclogué l’estudi de composició, piano, violí, violoncel, contrabaix, clarinet i trompa El 1798 debutà com a violoncellista, a l’edat de quinze anys, i l’any següent anà a Meiningen, on rebé lliçons de violoncel de JJ Kriegk Del 1801 al 1805 tocà a l’orquestra de la cort, i simultàniament actuà com a solista i formant part de quartets El 1811 fou contractat per l’orquestra reial de Dresden, de la qual esdevingué solista el 1821, càrrec que ocupà fins el 1850 Dotzauer viatjà per Alemanya, Viena i Holanda Com a intèrpret de violoncel palesà una tècnica avançada…

Estudià al Conservatori Central de Moscou i es perfeccionà amb Leonid Kogan L’any 1980 rebé el primer premi del Concurs Sibelius de Hèlsinki, i el 1982, la Medalla d’Or del Concurs Cajkovskij de Moscou Ha fet una espectacular carrera de concertista amb directors com C Abbado, J Eliot Gardiner, K Masur, K Nagano o W Sawallisch El 1998 interpretà els concerts per a violí de B Bartók i I Stravinsky amb la Filharmònica de Los Angeles, sota la direcció d’EP Salonen Mullova ha enregistrat els concerts de J Brahms, F Mendelssohn, S Prokof’ev i J Sibelius, així com Les quatre estacions , de Vivaldi,…

Rebé educació musical, però es decantà per la teologia i la filosofia, que estudià a la Königsberg d’I Kant i JG Hamann Les seves investigacions sobre l’origen del llenguatge -que generaren, entre d’altres, el famós Tractat sobre l’origen del llenguatge , 1772- desvetllaren el seu interès per una música que recollís el caràcter d’una comunitat i no el de la individualitat genial del músic Publicà els fruits dels seus estudis amb un nom que ha passat a la posteritat volkslieder 'cançons populars' La seva teoria sobre la poesia popular, base de l' Sturm und Drang , afectà de manera important…

Estudià al Conservatori de Stuttgart, en el qual s’inicià en la docència de l’harmonia el 1876 El 1885 obtingué el títol de professor de música de Württemberg, on durant cinc anys ensenyà teoria i història de la música El 1990 tornà als EUA i ensenyà a la Universitat de Siracusa i al Conservatori de Nova Anglaterra L’any 1905 fou nomenat cap de teoria i composició de l’Institut d’Art Musical de Nova York, ciutat en què romangué fins que es retirà el 1925 Com a professor de teoria musical definí la pràctica compositiva dels segles XVIII i XIX com la més perfecta, malgrat que també acceptava l’…