Resultats de la cerca
Es mostren 5488 resultats
bugle
Família de bugles : a, soprano; b, contralt; c, tenor; d, baríton (bombardí); e, baix (tuba)
Música
Nom de cadascun dels instruments aeròfons de metall que, a l’igual de les trompetes, els trombons i les trompes, produeixen el so en entrar en vibració l’aire que passa entre els llavis de l’instrumentista.
A diferència d’ells, però, la seva tubuladura és d’una conicitat molt més accentuada, i, així com les trompes tenen l’embocadura cònica, aquests la tenen semiesfèrica Deriven de l’antic corn de senyals amb pistons, i foren unificats com a família per A Sax, el 1845, raó per la qual hom els denomina saxhorn La família completa consta de set instruments —del sopranino al contrabaix—, però només els dos més greus formen part habitualment de l’orquestra simfònica la resta gairebé només són emprats en les bandes de música, i, actualment, no tots L’instrument més agut de la família,…
aplicació bijectiva
Matemàtiques
Aplicació entre dos conjunts A i B que és injectiva i exhaustiva.
analogies
Matemàtiques
Fórmules de resolució de triangles esfèrics, emprades generalment per a comprovar els resultats trobats per altres mètodes (grups de Bessel, etc.).
Hom distingeix les fórmules trobades per Neper 1614 que donen el valor de tg 1 / 2 A + B, tg 1 / 2 a + b, tgs41/ 2 A - B, tg 1 / 2 a - b i les de Delambre i Gauss 1808, que relacionen els angles d’un triangle esfèric amb els costats oposats
trapezi
Matemàtiques
Quadrilàter que té dos costats oposats paral·lels i els altres dos no paral·lels.
Els dos costats parallels b 1 i b 2 són les bases , i llur distància h és l' altura del trapezi L’àrea és h b 1 + b 2 /2, és a dir, el producte de l’altura per la semisuma de les bases Si els costats no parallels són iguals, és anomenat trapezi isòsceles
diastereomeria
Química
Estereoisomeria no òptica que, en les molècules amb dos o més centres d’asimetria diferents, presenten entre ells els possibles parells de formes enantiomèriques.
Així, si una molècula conté dos centres d’asimetria, A i B , els quals poden adoptar independentment la configuració dextrogira + i la levogira -, pot presentar evidentment quatre formes enantiomèriques + A + B , + A - B , - A + B , i - A - B , de les quals tant la primera i la quarta com la segona i la tercera són parells enantiomèrics, mentre que ambdós parells no ho són entre ells hom diu aleshores que són formes diastereomèriques o simplement diastereòmers En general, una molècula amb n centres d’asimetria diferents dona…
nucli
Matemàtiques
En un morfisme f entre els conjunts A i B, subconjunt de A format per tots els elements la imatge dels quals és l’element neutre de B
.
Hom sol representar el nucli d’un morfisme f amb els símbols Nuc f o bé Ker f , i segons que el morfisme sigui entre grups, entre anells o entre espais vectorials, el nucli és, respectivament, subgrup normal, ideal o subespai vectorial del conjunt A espai vectorial D’altra banda, hom pot demostrar que un morfisme f és injectiu si, i només si, el Nuc f conté com a únic element l’element neutre de A
hidrolasa
Bioquímica
Grup d’enzims que catalitzen l’escissió de llur substrat per addició d’una molècula d’aigua, segons la reacció A-B+HO-+H- →A-OH+B-H.
Les hidrolases són sovint extracellulars aquest és el cas dels enzims dels sucs digestius i d’altres que alliberen certs microorganismes Entre les hidrolases cal esmentar les lipases, les fosfatases, les sulfatases i les proteases
teorema de Desargues
V és el punt de concurrència de les rectes AA’, BB' i CC' i l és la línia que conté els punts de concurrència de AB i A'B', de BC i B'C' i de CA i C'A'
© fototeca.cat
Matemàtiques
Teorema segons el qual, donats dos triangles ABC i A’B’C’ tals que les rectes AA’, BB’ i CC’ són concurrents, els punts de concurrència de AB i A’B’, de BC i B’C’ i de CA i C’A’ són alineats.
propietats additives
Química
Propietats que en un sistema donat vénen representades per la suma de les propietats corresponents dels elements que el constitueixen.
L’única propietat absolutament additiva és la massa, però en el cas de les mescles n'hi ha moltes d’altres que ho són de manera força aproximada Quan el sistema considerat és una molècula, només poden ésser propietats realment additives les que no depenen, o depenen molt poc, dels enllaços químics i de la geometria molecular Si considerem, per simplificar, un compost binari A α B β , una propietat F serà additiva quan F A α B β = αF A + βF B , F A i F B essent constants atribuïbles als àtoms A i B Aquest tipus d’additivitat és…
principi de Cantor
Matemàtiques
Principi segons el qual, en la recta real, tota successió d’intervals tancats tals que cada un és contingut en l’anterior i les longituds dels quals tendeixen a zero, defineix un nombre real.
Si a n ,b n és la successió d’intervals, essent a n una successió no decreixent i b n una successió no creixent tals que la diferència b n -a n es mantingui sempre positiva, però tendint a zero quan n tendeix a infinit, el teorema de Cantor afirma que hi ha un únic nombre real x tal que x és contingut en qualsevol dels intervals a n ,b n