Resultats de la cerca
Es mostren 1818 resultats
Sant Aleix (el Pont de Claverol)
Art romànic
Situació Escasses restes dels murs laterals de l’església, en els quals s’endevina el perímetre de l’absis ECSA - JA Adell Les minses restes de la capella de Sant Aleix es troben al bell cim d’un serrat situat al nord de Claverol i que domina el poble Mapa 33-11252 Situació 31TCG347795 Per anar-hi cal prendre la carretera d’Hortoneda i a uns 2 km de Claverol agafar una pista, en molt mal estat, que en 500 m porta al cim on hi ha la capella JAA Història No hi ha referències documentals sobre aquesta antiga capella de la parròquia de Claverol, tot i que el que ens ha pervingut…
Josep Saderra i Puigferrer
Música
Compositor.
Deixeble del seu pare, Manuel Saderra, s’inicià com a intèrpret de fiscorn a la cobla local La Nova i complementà els estudis a Olot, on rebé lliçons de violí d’Antoni Moner La seva família es traslladà a Tortellà l’any 1903 i allà s’integrà en la cobla La Vella i compongué les primeres sardanes El 1911 es creà La Principal de Tortellà i n’esdevingué el director Cinc anys més tard s’establí a Banyoles, on formà part de la cobla Els Juncans també dirigí, del 1919 al 1925, l’Orfeó Popular Banyolí, i a partir de l’any 1927 fou membre fundador i director de La Principal de Banyoles Com a…
,
telefonia

Telefonia. Estructura d’una xarxa bàsica per cable i satèl·lit, centrada en una àrea urbana i interconnectada amb diverses xarxes cel·lulars, que permet, entre altres serveis, la comunicació tradicional, la transmissió digital de dades i la videoconferència (amb connexió de fibra òptica o bé amb equip VSAT)
© Fototeca.cat
Sistema de telecomunicació consistent en la transmissió a distància del so, especialment de la veu humana, mitjançant dispositius elèctrics.
La seva invenció és deguda al físic nord-americà d’origen escocès Alexander G Bell, el qual l’any 1876 el presentà a l’exposició de Filadèlfia, bé que hi havia hagut d’altres investigadors anteriors, com ara Charles Bourseul i JP Reiss El telèfon de Bell consistia en un micròfon i un receptor separats a una certa distància i basats en un mateix principi de l’electromagnetisme En el micròfon, la veu del qui parlava feia vibrar una làmina de ferro molt fina, i modificava així el camp d’un imant permanent que portava una bobina associada, en el qual s’induïen corrents elèctrics proporcionals a…
locució adverbial
Gramàtica
Expressió fixa d’una llengua que equival a la categoria d’adverbi i té també funció adverbial: al bell mig, a correcuita, si fa no fa, etc.
És anomenada també frase adverbial
tron

Tron reial del Parlament anglès
Art
Història
Seient, generalment amb grades i dosser, en què seuen els sobirans i altres persones d’alta dignitat, en certes circumstàncies solemnes, per tal d’acomplir-hi actes propis de llur funció.
És atribuït també a la divinitat i als sants, com a signe de majestat i de poder L’exemple més antic sembla que és el tron de pedra, sense braços, de Minos, a Cnossos minoic recent II A l’època clàssica solia ésser de fusta policromada o daurada, esculpida amb nombroses figures animals als braços i als petges A través de representacions de Crist i de la Mare de Déu és possible de conèixer la sumptuositat dels trons bizantins Un tron buit o amb una creu al damunt apareix, com a motiu iconogràfic anomenat també hetimasia , ‘preparació del tron' en la simbologia cristiana, per a significar la…
Badajoz
Municipi
Ciutat i capital de la província homònima, a la comunitat autònoma d’Extremadura, situada vora el Guadiana i prop de la frontera portuguesa.
Centre comercial d’una àrea agrícola, té indústries alimentàries i tèxtils fàbriques de farina i licors, conserves de carn, central lletera, filatures de cotó, planta rentadora de llana La seva àrea comercial engloba la zona oriental de la província i part de la de Càceres Seu episcopal Universitat Capital del petit regne independent dels Banū al-Aftars sXI, Badajoz caigué el 1094 en poder dels almoràvits i, posteriorment, dels almohades Fou conquistada definitivament per Alfons IX de Lleó 1230 El 1289 esdevingué escenari de lluita entre portugaleses i bejaranos La proximitat amb Portugal…
Marededeu de Dorres
Art romànic
Talla Talla de la Mare de Déu de Dorres, conservada en una collecció particular Arxiu Mas En una casa particular del poble de Dorres es conserva una marededeu romànica L’existència d’aquesta talla és coneguda ja de fa temps fou assenyalada per primera vegada per E Brousse, l’any 1896 * , i la vam publicar fa poc * La marededeu és collocada al centre d’un retaule, que segons el parer d’A Salsas seria dels darrers anys del segle XVI Procedeix, diuen, de Bell-lloc, però no fou coneguda de N Camós, que solament descriu l’antiga imatge, venerada avui a l’església de Dorres, però que…
Casa forta de Vallors (Sant Hilari Sacalm)
Art romànic
Situació La casa forta de Vallors era al fons de la vall de la riera homònima, relativament a prop de l’església de Santa Margarida Mapa L38-13333 Situació 31TDG623368 Per arribar-hi s’ha d’agafar un camí a mà dreta, entre els quilòmetres 10 i 11 de la carretera de Sant Hilari Sacalm a Santa Coloma de Farners Després, seguint la riera de Vallors, cal passar la casa nova de Corbera i a uns 2 km, al bell mig d’una pineda, a tocar de la riera, hom troba les restes MLMS Història El 1183 la casa forta de Vallors era coneguda com “ la sala ” o “ sala dominici ” Poc després canvià el…
castell de Castellbell
Castell
Castell del municipi de Castellbell i el Vilar (Bages).
El castell de Castellbell és un edifici gòtic, en part arruïnat i degradat pels usos de masoveria agrícola a què ha estat destinat És en un lloc espadat dins la península que el Llobregat envolta amb el seu primer meandre del congost de Castellbell El seu valor estratègic i militar augmenta en apreciar que els murs de la fortalesa s’adapten al contorn del banc de roca que li fa de suport En els seus bons temps era més gran tot el que en resta és només la construcció situada a ponent del pati central Documentat des del 979, hom l’anomenava castell Belit Belido N’hi ha que opinen que es…
Miró II de Besalú
Història
Comte de Besalú (965-984) sota la superior autoritat del seu germà, el comte de Cerdanya Oliba Cabreta, i bisbe de Girona (970/71-984).
Fill de Miró II de Cerdanya , succeí al seu germà Sunifred Fou home bondadós i de força cultura que escriví en prosa i en vers, en un llatí rebuscat i ple de mots grecs se’n conserven una desena d’escrits, entre els quals hi ha les actes de consagració de Cuixà 974 i de Ripoll 977 Destinat a l’Església des de jove, ja el 941 és qualificat de levita El 977 fundà una canonja a la capella del palau comtal de Besalú i dotà de bell nou el monestir de Sant Pere de Besalú els donà, ambdós, com a alou a Sant Pere de Roma El 979 obtingué, a Roma, una butlla del papa Benet VII per al…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina