Resultats de la cerca
Es mostren 674 resultats
Joana II de Nàpols
Història
Reina de Nàpols (1414-35).
Filla de Carles III i de Margarida de Durazzo Casada 1401 amb Guillem I d’Àustria, duc d’Estíria i de Caríntia, i vídua cinc anys després, tornà a Nàpols per succeir en el tron el seu germà Ladislau I mort el 1414 L’acompanyava Pandolfello Alopo, el seu favorit, el qual s’enemistà amb Muzio Attendolo Sforza Tot el regnat de Joana fou ja una successió d’intrigues entre nobles per tal de situar-se als llocs més alts de la cort, afavorits o contrariats per la mateixa reina Aquesta volia casar-se amb Joan d’Aragó, fill de Ferran I, amb la benvolença de Benet XIII, el qual hi veia un…
Casal o casa forta de Domanova (Rodés)
Art romànic
El lloc de Domanova és a uns 2 km al migdia de Rodés, enlairat entre els cursos de la ribera de Rigardà i la de les Croses Aquest indret és esmentat en la documentació l’any 942, quan el comte Sunifred II de Cerdanya feu donació a l’abadia benedictina de Sant Pere de Rodes d’un alou situat al terme de Vilella, que afrontava per una part amb Domonova Aquest indret fou el solar d’un important llinatge feudal, cognominat Domanova, els membres del qual són mencionats en la documentació des de la segona meitat del segle XI Així, vers el 1068 consta que Bernat Pere de Domanova tenia el castell…
Pericas i Boixeda, a la Plana de Vic
Filatura de Pericas i Boixeda Barcelona Artística e Industrial , 1916 Josep Pericas i Comellas, natural de Vic, i Ramon Boixeda i Rifà foren els titulars de la societat Pericas i Boixeda, propietària de la fàbrica i la colònia la Coromina, a Torelló, i de la productora d’energia elèctrica que explotarà un salt d’aigua a Sant Quirze de Besora Com a cotoners, la història de Josep Pericas va estretament unida a altres dues grans empreses cotoneres de la comarca d’Osona Llanas i Companyia i Comella, Soler i Companyia L’empresa Llanas és de les més antigues de la Plana de Vic Fou iniciada pels…
Maria Antònia Oliver i Cabrer

Maria Antònia Oliver i Cabrer
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Escriptora i traductora.
Collaboradora del Diari de Mallorca i d’ El Correo Catalán , començà la seva trajectòria narrativa amb novelles centrades a Mallorca i molt influïdes per les rondalles populars mallorquines Cròniques d’un mig estiu 1970, Cròniques de la molt anomenada ciutat de Montcarrà 1972 i El vaixell d’Iràs i no Tornaràs 1976 Amb Punt d’arròs 1978, introduí elements de reflexió feminista que es desenvolupen en dues de les seves novelles majors, Joana E 1992, premi Prudenci Bertrana 1991, on empra la tècnica documental i presenta una biografia reivindicativa i apassionada d’un personatge real a la…
,
Sforza
Llinatge noble italià iniciat per Muzio Attendolo (mort el 1424), que rebé el sobrenom de lo Sforza.
De tres dels seus fills sortiren les tres línies del llinatge La línia dels comtes de Santa Fiora , cognomenats des del 1673 Sforza-Cesarini , fou iniciada per Bosio I Sforza mort el 1476, creat comte de Cotignola 1466, el qual, pel seu casament 1439 amb Cecília Aldobrandeschi, adquirí el comtat sobirà de Santa Fiora En aquesta línia, cal destacar el cardenal Guido Ascanio Sforza i el seu germà Sforza Sforza mort després del 1571, cavaller del Toisó d’Or i almirall, que estigué a la batalla de Lepant La sobirania del comtat de Santa Fiora fou venuda el 1633 al gran duc de Toscana La línia…
Castell de Tost (Ribera d’Urgellet)
Situació Vista aèria del petit nucli de Tost, coronat pel castell, al capdamunt de la roca ECSA – A Villaró Les restes d’aquesta fortalesa són al poble, avui abandonat, de Tost, en un esperó rocós que dóna al torrent Mapa 34–11253 Situació 31TCG670815 Del quilòmetre 122 de la C-1313, a l’altura d’Hostalets de Tost, surten dues pistes La del sud porta a Castellar, i la del nord —es troba en un estat deplorable— a la Bastida, Tost, Torà i Selvanyà Tost és situat a uns 4 km de la carretera general AVB Història La vila de Tost, actualment abandonada, és documentada des del segle X el castell de…
vescomtat de Bas

Vescomtes de Bas
©
Història
Jurisdicció feudal que comprenia principalment la vall alta del Fluvià i alguns territoris veïns de la Garrotxa (Sant Esteve i Sant Privat d’en Bas, Ridaura, Puigpardines, Olot, Sant Julià de Cabrera, Falgars d’en Bas, les Preses, Joanetes, la Pinya, Sant Joan dels Balbs, Sant Andreu del Coll, Rupit, Castelló d’en Bas i Finestres).
Aquesta jurisdicció era el patrimoni dels antics vescomtes de Besalú a partir de Pere I 1126, després de l’extinció del comtat de Besalú 1111, aquests prengueren el títol de vescomtes de Bas Mort Pere I sense fills el 1127, el vescomtat passà a la germana del seu avi, Beatriu I, muller de Ponç de Cervera Llur fill Ponç II de Cervera succeí el seu germà Pere II, que morí sense fills el 1137 Ponç II raptà la princesa Almodis, germana de Ramon Berenguer IV, per casar-s’hi, contra la voluntat del sobirà 1147 D’aquest matrimoni en nasqueren Hug I, el qual succeí el seu…
Vanessa Redgrave

Vanessa Redgrave
© Fototeca.cat
Cinematografia
Teatre
Actriu teatral i cinematogràfica anglesa, filla de l'actor Michael Redgrave.
Estudià a la Central School of Speech and Drama l’any 1954, i debutà en el teatre el 1958 En pocs anys esdevingué una de les joves actrius més celebrades de l’escena anglesa, i el 1961 ingressà a la Royal Shakespeare Company Debutà en el cinema amb Morgan, a Suitable Case for Treatment 1966, premi a la millor actriu principal al Festival de Canes, de Karel Reisz, el qual la tornà a dirigir en l’esplèndida creació d’ Isadora 1968, film amb el qual tornà a guanyar a Canes Entre aquests dos films, actuà també a Camelot 1967, de Joshua Logan Posteriorment protagonitzà, entre d’altres…
So

Armes dels So
Llinatge noble originari del castell de So, al Donasà (Llenguadoc), la castellania del qual tenia pels vescomtes de Cerdanya.
Una línia romangué al Donasà, que senyorejà fins el 1711, quan Lluís XIV l’incorporà a la corona per cessió de Louis d’Usson forma francesa de So , marquès de Bonac A una altra línia pertangué Estefania de So , filla d' Arnau I de So i germana d' Arnau II de So , castlans de So i de Queragut, els quals succeí Fou casada amb Bernat de Llo o d’Alió i foren pares d' Arnau III de So mort el 1308, que el 1260 rebé del rei Jaume I les senyories d’Évol, Saorra, Estavar i Eus i la castlania de Puigbaladó i el 1266 en propietat, però sota la senyoria dels vescomtes de Castellbò, So i Queragut Tenia…
Casa forta d’Estanyol (la Vall d’en Bas)
Art romànic
On hi havia hagut la casa forta o força d’Estanyol, actualment hi ha una masia restaurada La primera notícia que tenim d’aquest lloc d’Estanyol és, segons Joan Pagès Joan Pagès Els senyorius alodials en el vescomtat de Bas a la baixa edat mitjana , vol I, Girona 1987, pàgs 28-31, de l’any 1040, quan Adalès o Adelaida d’En Bas llegà el mas Estanyol al seu nebot Adalbert mansum de Stagnolo qui est in Bas, quod tenet Giscafredus cum sua tenencia Amb els anys, els possessors aloers d’aquest mas Estanyol, que segurament eren emparentats amb la noblesa local, esdevingueren membres importants de la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina