Resultats de la cerca
Es mostren 2207 resultats
Honorat Ciuró
Literatura catalana
Escriptor.
Beneficiat de Sant Pere de Tuïr Deixà diversos manuscrits, redactats amb candidesa i sense pretensions literàries, preciosos per a conèixer la vida rural dels Aspres abans i després de l’annexió del Rosselló a França el Tractat de la capella 1637-64, que ha estat considerat una novella religiosa tanmateix, sense elaborar i un exemple de misticisme rural, el Cant d’Honorat , que recorda el Cant de Ramon lullià, Camins traçats , on són explicats els costums devots de la família Ciuró, Llicència o establiment de la capella de Nostra Senyora de la Concepció 1646, on explica, entre altres coses,…
Ramón de la Cruz

Ramón de la Cruz
© Fototeca.cat
Teatre
Dramaturg, el més representatiu del s. XVIII espanyol.
Començà traduint Racine, Molière, Shakespeare i adaptant obres calderonianes, dins una concepció neoclàssica i afrancesada Aviat hi reaccionà en contra i s’inscriví en la tendència nacionalista Deu la seva fama a les peces curtes, costumistes, humorístiques i impregnades del naixent sentiment de '' lo castizo ', els sainetes De més de 470 peces, les més conegudes són La casa de tócame Roque , Las castañeras picadas , El fandango de candil i La pradera de San Isidro , la majoria de les quals d’ambient madrileny i d’un gran valor documental Per a la inauguració 1788 del Teatre de la Santa Creu…
materialisme
Filosofia
Doctrina filosòfica que estableix la matèria com a constitutiu fonamental de la realitat.
Afirma, doncs, no sols la independència del real respecte al pensament humà, que n'és reflex, com fa el realisme en oposició a l'idealisme, sinó també la matèria com a substrat darrer de l’univers, en la qual cosa s’oposa a l'espiritualisme En establir la prioritat de l’ésser sobre el pensar i de la natura sobre l’esperit, fa d’aquest pensament i del mateix esperit formes específiques d’existència de la matèria, al caràcter d’immanents a la qual resten, per tant, reduïdes Bé que el terme sorgí molt tardanament, el materialisme tingué elaboracions sistemàtiques des de l’antigor,…
direcció
Teatre
Creació i control unitari de tots els elements que formen part d’un espectacle per tal de menar-lo vers una intenció i una estètica determinades.
Parteix de l’anàlisi del text i inclou la preparació dels actors, la determinació del moviment escènic, la distribució i illuminació de l’espai i la supervisió del vestuari, de la maquinària, etc Tot i l’atenció especial a l’actor i a d’altres elements escènics per part de teòrics com Jules Mesnardière, Sébastien Mercier o Diderot, la concepció moderna de direcció teatral nasqué amb André Antoine, que des del Théâtre Libre 1877-94 portà a la pràctica els postulats naturalistes d’Émile Zola Partint de la concepció unitària del teatre musical de Wagner, Adolphe Appia i Edward Gordon Craig…
benaurança
Religió
Bíblia
Estat feliç de la persona tenint Déu com a motiu principal.
La Bíblia presenta la benaurança de Déu com el símbol d’una situació a la qual tot home aspira Jahvè vol que els homes participin de la seva benaurança, i per això la promet al poble que el tindrà per Déu La font de la benaurança sempre és Déu, però el concepte evolucionà segons les èpoques Inicialment consistia en l’acumulació de béns terrenals Aviat hom s’adonà que aquesta benaurança era relativa, i que l’home no podia evitar l’angoixa per la brevetat d’aquest benestar Llavors començà a tenir cos la concepció d’una benaurança ultramundana i eterna La literatura sapiencial descobrí que la…
interpretació
Arts de l'espectacle (altres)
Art i tècnica de representar o encarnar un personatge d’una obra escènica, cinematogràfica, radiofònica o televisiva.
En tot el teatre clàssic la base de la interpretació era la recitació del text Des del s XVII, però, existeixen treballs teòrics destinats a la formació de l’actor, entre els quals es destaca Paradoxe sur le comédien de Diderot Durant el s XIX sorgí una nova concepció més total de la missió de l’actor dins l’espectacle Cal esmentar en aquesta línia AAntoine, AMLugné-Poe i, sobretot, CStanislavskij, que basà el seu mètode en la identificació total de l’actor amb el personatge BBrecht ha defensat que l’actor havia de romandre en una postura crítica enfront del seu personatge Entre els moderns…
Leo Weisgerber
Lingüística i sociolingüística
Lingüista alemany.
Professor a Rostock, Marburg i Bonn, treballà en els camps de la lingüística general i de les llengües cèltiques Rhenania Germano-Celtica , 1969 En obres com Muttersprache und Geistesbildung ‘Llengua materna i formació espiritual’, 1939 i Von den Kräften der deutschen Sprache ‘De les forces de la llengua alemanya’, 1949-57, exposà la teoria de la llengua coneguda com ganzheitliche Sprachauffassung o concepció integral de la llengua, que concep la llengua no tan sols com un mitjà de comunicació, sinó com una enérgeia o activitat espiritual creadora que confereix als pobles que les parlen una…
Ignasi Ramon Miró i Manent
Educació
Literatura catalana
Mestre i poeta.
Exercí de mestre a Manresa i a Barcelona, on, el 1860, fou secretari de la Junta d’Instrucció Pública i el 1869 fundà i dirigí un collegi 1869 Dirigí El Monitor de Primera Enseñanza i la revista d’interès literari La Antorcha Manresana 1857-60, des d’on contribuí a impulsar la creació d’una biblioteca pública i on inserí poemes i articles, un dels quals en suport dels Jocs Florals de Barcelona Publicà nombrosos manuals d’urbanitat, que tingueren una gran difusió Publicà una extensa Relació poètica de la solemníssima festa que per a celebrar la definició dogmàtica…
,
COBRA
Moviment artístic sorgit, el 1948, com a reacció contrària a l’Escola de París, a la qual, tres anys després, foren assimilats els artistes que s’hi agruparen.
El nom prové de les primeres lletres de les ciutats d’on eren originaris Copenhaguen, Brusselles i Amsterdam Se significaren K Appel, G Corneille, A Jorn i P Alechinsky, el qual, amb el poeta Ch Dotremont, donà forma i expressió al grup Amb llur vigorosa pintura, expressionista i informal, de gran coloració, espontània i d’un cert humor, de factura relacionable amb l’art gestual i l' action-painting nord-americana, manifestaren una nova concepció artística per damunt del dilema abstracció-figuració i una defensa de l’art dels primitius, dels infants i d’altres formes de comunicació coetània…
donació
Dret civil
Dació gratuïta, acte de liberalitat pel qual una persona, el donant, disposa gratuïtament d’una cosa a favor d’una altra, el donatari.
En la doctrina jurídica actual predomina la concepció contractualista, que considera la donació un contracte que necessita per a la seva perfecció l’ animus donandi i l’acceptació del donatari acceptació de donació El Codi Civil espanyol segueix aquesta doctrina i considera la donació com una forma d’adquisició de la propietat Estableix un concepte únic de donació, superant la distinció entre donació entre vius i donació per causa de mort Constitueixen limitacions a la donació el fet que el donant tingui capacitat de contractar i pugui disposar dels seus béns, que el donatari no estigui…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina