Resultats de la cerca
Es mostren 1355 resultats
Lluís Esteva i Cruañas
Educació
Prehistoriador i mestre.
Vida i obra Es destacà pels seus estudis de prehistòria del Baix Empordà i el litoral de la Selva, amb una especial dedicació als monuments megalítics, els quals estudià, guiat per Lluís Pericot Publicà, entre altres obres, Prehistoria de la comarca guixolense 1957-58, Sepulcros megalíticos de las Gabarras 1964-70 i Sepulcros megalíticos del Alto Ampurdán 1979 Fou conservador 1955-66 i director 1974-88 del Museu Municipal de Sant Feliu de Guíxols i cofundador i primer president 1981 de l’Institut d’Estudis del Baix Empordà Escriví nombrosos articles de divulgació d’història…
,
Carl Luython
Música
Compositor flamenc.
Es formà com a nen cantor a Anvers Entre els deu i els quinze anys serví a la capella imperial de Viena, període durant el qual compongué dues misses per a l’emperador Maximillià II Cursà estudis a Itàlia i retornà a Viena l’any 1576 com a músic de cambra de la cort Rodolf II el nomenà organista de cambra l’any 1577 Seguint la cort s’establí a Praga, on publicà un llibre de madrigals 1582 i exercí com a principal organista des del 1593, plaça en la qual fou confirmat el 1596 quan n’obtingué el nomenament Poc després succeí a Philippe de Monte com a compositor de la cort imperial A la mort de…
Emanuel Winternitz
Música
Musicòleg austríac naturalitzat nord-americà.
Estudià a la Universitat de Viena i el 1922 començà a ensenyar filosofia del dret a Hamburg S’establí als Estats Units el 1938 i ingressà al Museu Fogg de la Universitat de Harvard, on romangué fins el 1941 Conservador de la collecció d’instruments al Museu Metropolitan de Nova York del 1941 al 1949, aquest any fou nomenat director de la collecció, càrrec que exercí fins el 1973 Com a musicòleg, s’interessà per diverses branques d’aquesta disciplina des de la història i l’estètica dels instruments fins a la iconografia i l’arqueologia musical del Renaixement El seu llibre Musical…
Hugues Panassié
Música
Escriptor francès, pioner de la crítica de jazz.
Després d’estudiar saxòfon, a divuit anys començà a escriure sobre jazz El 1932 fou un dels fundadors del Hot Club de France, que més tard presidí Editor de la revista "Jazz Hot" del 1935 al 1946, escriví centenars d’articles per a aquesta i altres publicacions És autor de diversos llibres, el més notable Le Jazz Hot 1934, una de les primeres obres que tractaren del jazz seriosament, cosa que contribuí a sensibilitzar el públic envers aquesta música El 1937 creà, amb Charles Delaunay, el segell discogràfic Swing i l’any següent organitzà una sèrie de gravacions amb Mezz Mezzrow i altres…
Unión Conservadora
Política
Grup polític d’àmbit espanyol fundat el 1898 entorn de la figura de Francisco Silvela.
Ja des del 1891 existia dins del Partido Conservador un corrent dissident defensor d’una més gran honestedat administrativa, anomenat silvelista , que en morir Cánovas del Castillo arrossegà la majoria dels conservadors i es concretà en un nou agrupament Al País Valencià en fou el principal suport Teodor Llorente i Olivares, i tingué com a òrgan el diari Las Provincias Al Principat, el seguiren MDuran i Bas, JSallarès i Pla, JCucurella i Tort, EMaluquer del Tirrell, etc Amb un programa regeneracionista i descentralitzador, confluí amb el polaviejisme, i assolí el poder al març…
Charles Saint-Gelais
Cristianisme
Abat benedictí i bisbe d’Elna.
Era d’una noble família del Poitou Es féu monjo de Cluny i fou nomenat abat de Montierneuf de Poitiers i per raó del càrrec conservador apostòlic de la Universitat de Poitiers el 1461 Nomenat bisbe d’Elna 1470, féu només una curta estada al palau d’Elna 1471-72 durant la qual arreglà algunes reclamacions dels canonges i dels beneficiats de Sant Joan de Perpinyà L’oposició del clergat d’Elna i el fracàs de la política rossellonesa de Lluís XI de França feren que renunciés al bisbat d’Elna 1475 per l’abadia de Sant Miquel de Cuixà, d’on fou abat i administrador entre el 1475 i el…
Georges Rouault
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i gravador francès.
Deixeble de Gustave Moreau a l’École des Beaux-Arts de París, a la mort del qual fou nomenat conservador del Musée Gustave Moreau A París vers el 1898 travessà una crisi moral i artística que es resolgué vers una orientació profundament religiosa el 1904 en conèixer JKHuysmans i LBloy Fruit d’aquesta orientació és una obra que, temàticament, descriu el sofriment i la misèria humana desheretats de la fortuna, pallassos, prostitutes, i on els temes religiosos esdevingueren més i més importants durant els darrers vint anys de la seva vida, pintà sobretot Crists a la creu i escenes bíbliques és…
llet d’ametlles
Alimentació
Producte elaborat amb ametlles dolces, sucre i additius alimentaris, utilitzat com a substitut de la llet de vaca per a persones que, afectades de trastorns digestius, no toleren la llet animal, i com a beguda refrescant.
La fabricació comença preparant en calent un xarop amb aigua i sucre del 65% al qual és afegit àcid cítric per provocar una inversió parcial del sucre a fi d’evitar cristallitzacions de la sacarosa en el producte final L’ametlla pelada és mòlta i refinada a fi d’obtenir una pasta el més homogènia possible, que hom afegeix al xarop i és barrejat tot intensament Aquesta darrera etapa és realitzada a 80-90°C, amb què aconsegueix una pasteurització, bé que, a causa del contingut d’espores bacterianes en les ametlles, és normal l’addició d’un conservador antimicrobià També és comuna l…
Neil Kinnock

Neil Kinnock
© Parlament Europeu
Política
Polític gal·lès.
Ingressà al Partit Laborista als 14 anys Fill de miners, activista sindical durant l’estada a la Universitat de Cardiff, el 1970 fou elegit diputat als 28 anys Per l’octubre del 1983 succeí Michael Foot al capdavant del Partit Laborista, on estigué nou anys com a cap de l’oposició Després de la derrota electoral en les eleccions generals de l’abril del 1992 enfront del conservador John Major, dimití i fou substituït per John Smith Del 1995 al 1999 fou comissari europeu de transports Vicepresident de la Comissió Europea des del 1999, dimití al març després de l’informe…
Martín Almagro Gorbea
Arqueologia
Arqueòleg i prehistoriador.
Fill de Martín Almagro Basch , fou director del Museu Arqueològic d’Eivissa 1969-70, conservador del Museo Arqueológico Nacional 1970-76, professor adjunt de prehistòria de la Universidad Complutense de Madrid 1968-76, catedràtic de prehistòria a la Universitat de València 1976-80, director de l’Escola Espanyola d’Història i Arqueologia de Roma 1979-83 i catedràtic de prehistòria de la Universidad Complutense de Madrid des del 1984 El seu treball de recerca s’ha centrat principalment en la protohistòria de l’Europa occidental, amb diferents treballs d’excavació a França Bibracte…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina