Resultats de la cerca
Es mostren 634 resultats
The Police
Música
Grup britànic de pop, inventor de l’anomenat reggae blanc.
Format el 1977 a Londres, The Police es convertí en pocs anys en un fenomen musical Era format per Stewart Copeland bateria, Sting -pseudònim de Gordon Matthew Sumner- baix, veu i principal compositor i Andy Summers guitarra El grup nasqué amb la intenció de cultivar el punk i new wave , però el seu estil, anomenat reggae blanc, era clarament pop amb una mescla de reggae Al llarg dels seus vuit anys de vida artística feu cançons que esdevingueren molt populars, com Roxanne , Don’t Stand So Close To Me i sobretot Every Breath You Take , aquest darrer tema aparegut en el seu últim…
Alphonse Leduc
Música
Casa francesa d’edicions musicals fundada a París el 1841.
El seu fundador, Alphonse Leduc 1804-1868, era compositor, a més d’un virtuós de la flauta i de la guitarra Fou el seu fill Alphonse Charles 1844-1892 qui creà les grans colleccions de pedagogia musical que han caracteritzat les publicacions de la casa, línia que fou seguida per la seva vídua, Emma Ravina, al capdavant de l’empresa fins el 1904, i pel seu fill Alphonse-Émile 1878-1951 Si bé l’editorial no s’ha distingit per la publicació de l’obra de músics importants, sota la seva direcció adquirí els drets de publicació d’O Messiaen, dels quals en té l’exclusiva des del 1961…
Anna Roig i L’ombre de ton chien
Música
Grup català de pop i cançó.
Grup encapçalat per la lletrista i cantant Anna Roig i Castellví Sant Sadurní d’Anoia, 1981 i format a més per Carles Sanz teclats i melòdica, Magí Batalla guitarra, Carles Munts baix i contrabaix i Ricard Parera bateria Format el 2006, en els seus inicis basà la seva identitat en l’adaptació de clàssics de la cançó francesa En el seu primer disc, Anna Roig i L’ombre de ton chien 2009, mostrà un repertori propi amb influències del pop i la chanson , interpretat en català i en francès Té un estil costumista amb allusions surrealistes que, afegit a una posada en escena amb ingredients teatrals…
blues
Música
Gènere poeticomusical del folklore negre americà, de tema personal i de llengua gairebé exclusivament anglesa.
El blues procedent del folklore negre rural és posterior als cants de treball work songs i als negro-spirituals Els blues primitius, de forma predominantment vocal, utilitzen l’estructura de les balades anglosaxones Els temes de blues són la desesperació, la desgràcia, la frustració, el treball mal pagat, l’ésser estimat perdut i d’altres realitats quotidianes El blues clàssic, contemporani del ragtime , consta de tres versos els dos primers repetits, i el tercer, que rima amb els dos anteriors, completa el sentit Aquesta frase repetida s…
George Shearing
Música
Pianista de jazz anglès naturalitzat nord-americà.
Cec de naixement i nascut en una família molt humil, rebé classes de piano des de tres anys En l’adolescència descobrí el jazz i començà a treballar com a músic en pubs i sales de ball Aviat fou un dels músics britànics més reconeguts Influït per Fats Waller i Teddy Wilson, el 1937 enregistrà el seu primer disc, i obtingué reconeixement al seu país L’any 1947 emigrà als Estats Units, on es nacionalitzà més tard 1956, i s’establí a Nova York Formà un quintet de gran popularitat, que incloïa vibràfon i guitarra i que produí el distingible so Shearing, basat en l’estil pianístic de…
,
Ry Cooder
Música
Nom amb què és conegut Ryland Peter Cooder, guitarrista de blues nord-americà.
Començà a tocar la guitarra de ben petit, instrument que dominà en poc temps, així com la mandolina i el banjo Molt preocupat per les arrels de la música dels EUA i d’altres parts del món, fou conegut pel seu domini del blues tocat amb la tècnica bottleneck , és a dir, amb un cilindre tipus coll d’ampolla en un dit de la mà que es desplaça pel màstil Començà a destacar com a músic de sessió collaborant amb The Rolling Stones, Eric Clapton, Taj Mahal, Captain Beefheart i altres L’any 1970 feu el seu primer disc en solitari, on recuperà música popular dels EUA, en un estil a cavall entre el…
Arsenio Rodríguez
Música
Compositor cubà.
Geni del son i precursor de la salsa, Ignacio Loyola ’Arsenio’ Rodríguez fou un músic molt innovador, cabdal per a la música cubana, sobretot perquè preparà el camí cap a la salsa Rodríguez es quedà cec a set anys -d’una guitza de cavall-, i d’aquí prové el pseudònim d' El ciego maravilloso Es convertí en un gran compositor i percussionista i sobretot un virtuós del tres La seva primera gran innovació fou la creació de la formació musical anomenada conjunto Fins aleshores el son l’interpretaven septetos guitarra, trompeta, bongos, contrabaix, maraques, güiro , claves…
Narciso Yepes
Música
Guitarrista espanyol.
Encara infant, emigrà amb la seva família a València, on, de jove, es matriculà al conservatori i fou alumne de V Asensio Debutà al Teatre Serrano de València el 1943 Quan tenia vint anys interpretà el Concierto de Aranjuez de J Rodrigo, sota la direcció d’A Argenta, a Madrid El 1948 actuà per primera vegada a l’estranger, en un concert molt reeixit fet a Ginebra Aquell mateix any fixà la seva residència a París La consolidació de la seva fama internacional li arribà el 1952, amb l’estrena de la pellícula Jeux Interdits , de R Clement, de la qual compongué la banda sonora El film fou…
Jordi Nogueras i Serret
Cinematografia
Músic i compositor.
Vida S’inicià professionalment tocant la guitarra espanyola en una petita orquestra d’Argentona Després estudià jazz i es formà com a guitarrista a Barcelona, on tocà en grups de rock Començà en el cinema amb Blue Gin 1987, Santiago Lapeira, però el seu descobriment fou gràcies a la música d’ Estació Central 1988, Josep Anton Salgot, que fins i tot fou editada en disc El 1989 intervingué en el primer LP del grup de rock català Lax’n Busto, Vas de punt o què i quan aquest grup participà en el film No et tallis ni un pèl 1991, Francesc Casanova, ell en feu la banda sonora L’any següent…
cantaor
Música
De cantador.
Persona que interpreta una copla o una estrofa a l’estil flamenc i que la converteix en cante mitjançant la tècnica musical vocal atribuïda al gènere artístic del flamenc El cantaor clàssic reuneix una sèrie de característiques musicals i expressives que giren al voltant d’un concepte purista d’autenticitat Fa un ús sovintejat de la cadencia andaluza o cadència frígia, canta al compás o ad libitum , sol a palo seco o acompanyat per las palmas , la guitarra o altres instruments baix, violí, flauta, el cajón , etc, jaleado i/o coreado , sense ball cante p’adelante o, en funció…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina