Resultats de la cerca
Es mostren 2698 resultats
Vicenç Mut i Armengol
Historiografia
Literatura
Història del dret
Historiador, jurisconsult i escriptor.
Doctor en dret, sergent major de la ciutat de Mallorca, comptador i enginyer general del regne de Mallorca Durant la guerra dels Segadors lluità al Principat amb Pere de Santacília i Pacs, amb qui mantingué una interessant correspondència per tal de tenir-lo al corrent dels esdeveniments a Mallorca El 1641 fou nomenat cronista general del regne Fou jurat de Mallorca 1646, 1650 i síndic del municipi prop del rei sobre la immunitat eclesiàstica 1651 Publicà el volum segon de la Historia del Reino de Mallorca 1650 reeditada i corregida el 1841, continuació de la de Dameto, que…
La costa de Formentera
La Punta Prima —estret sortint rocós de la costa nord de Formentera— resta molt exposada a les ventades i la influència marina Al fons, l’illa d’Eivissa Yves Hennechar La costa de Formentera 28, entre els principals espais naturals de les Pitiüses Gran part del litoral formenterí conserva encara avui les seves característiques naturals, per tal com el desenvolupament turístic es concentra en certs indrets Al nord, són rellevants els penya-segats de la punta Prima, refugi d’alguns ocells marins, i on va nidificar, anys enrere, una de les antigues parelles d’àguila pescadora de l’illa Malgrat…
Castell d’Espill (Porqueres)
Art romànic
Com a conseqüència de la revolta nobiliària de l’any 957 contra el comte Guifré de Besalú i ran de la reacció del comte de Cerdanya, el comte de Barcelona féu construir un castell a la muntanya d’“Espill” “ad construendum castellum adversum nos in monte quem dicunt Spelio” , en un alou del monestir de Banyoles Sovint ha estat considerat que aquest castell era vers Sant Patllari, al sud de Porqueres, per tant, a la frontera dels comtats de Besalú i de Girona De fet a l’ Atlas Històric de Catalunya full 122 ja és més a l’interior del comtat de Besalú, en una situació molt més ofensiva i…
Castell de Ratera (els Plans de Sió)
Art romànic
Ratera, a ponent de Concabella, apareix documentat per primera vegada en l’acta de consagració de Santa Maria de Guissona de l’any 1098, on consta que la canònica de Guissona cobrava al terme de Ratera els delmes i les primícies i altres drets En la mateixa acta, la canònica de Guissona va rebre com a dotació, entre altres béns, tot el delme de les possessions i dels homes que tenien Guerau Guitard, la seva esposa Ponça i els seus fills dins els termes dels castells de Gra i Ratera El castell de Ratera estigué inclòs dins el terme del castell de Concabella, del qual fou probablement una…
la Haia
Les cases del Parlament de la ciutat de la Haia, seu del govern i de la corona dels Països Baixos
© M. Pujol i R. Poyato
Ciutat
Capital de la província d’Holanda Meridional, Països Baixos.
Situada al cor de la conurbació del Randstad Holland, a 4 km de la mar, experimentà un ràpid creixement demogràfic fins els anys cinquanta el 1880 tenia 133500 h i el 1935 460586 h, quan començà l’expansió de les àrees suburbanes Rijswijk, Voorburg, Wassenaar i la creació de ciutats satèllits, com Zoetermeer, 15 km a l’est Hi predomina el sector terciari L’àrea comercial s’estén pel nucli antic, a l’oest del Binnenhof A l’W i al S d’aquest nucli s’estenen barris residencials benestants, i al NE i al SE, barris més populars Seu del govern i de la corona, una part dels ministeris i les…
art mesopotàmic
Art
Art desenvolupat a Mesopotàmia.
Hom hi aprecia tres tendències la sumèria —la més antiga i, ensems, determinant—, la babilònica i l’assíria, les quals presenten clares diferències malgrat unes característiques generals comunes manca de perspectiva en el relleu, en les rajoles esmaltades i en la glíptica diferències irreals de la mida de les figures caràcter anònim de l’obra artística, etc La influència de l’art mesopotàmic s’estengué pel Pròxim i pel Mitjà Orient L’arquitectura ha produït dos tipus d’edificis característics el zigurat sumeri, torre temple creada en la dinastia III d’Ur 2113-2006 aC, i el palau reial ,…
Josep Ullastre
Literatura catalana
Cristianisme
Lingüística i sociolingüística
Escriptor, traductor, gramàtic i eclesiàstic.
Vida i obra Fou doctor en teologia i domer de Sant Martí de Peralada És autor de l’obra pietosa Exercici del cristià , publicada per primera vegada vers el 1733 i que tingué un gran èxit durant tot el segle XVIII i part del XIX se’n feren moltes edicions més de cinquanta per tot Catalunya entre altres llocs, Barcelona, Tarragona, Girona, Valls i Cervera L’obra inclou unes interessants traduccions d’himnes litúrgics, en un català àgil i planer Traduí també la Linguae latinae exercitatio , o Diàlegs , de Joan Lluís Vives Deixà manuscrita, tot i que feu gestions per publicar-la, una …
,
Francesco Antonio Faccio
Música
Director d’orquestra i compositor, conegut per Franco Faccio.
Durant els seus estudis al Conservatori de Milà tingué com a company Arrigo Boito , amb el qual collaborà en diversos projectes Un dels seus viatges conjunts els dugué a París, on fou presentat a G Verdi La seva posició apassionada en favor de la renovació de la música italiana els feu sospitosos de wagnerianisme La primera òpera de Franco Faccio, I profughi fiamminghi fou acusada d’excessiva influència alemanya, encara que la següent, Amleto , tingué un èxit considerable A poc a poc, però, s’anà interessant més per la direcció En aquesta nova activitat retrobà G Verdi i la…
,
el Born

Vista exterior del mercat del Born, actual El Born Centre Cultural
© JoMV
Plaça
Plaça del barri de la Ribera (Barcelona), de forma rectangular, entre Santa Maria del Mar i el carrer del Rec.
Prop de la plaça hi ha l’edifici de l’antic mercat central del Born interessant estructura metàllica de la segona meitat del segle XIX, en funcionament fins el 1971, en què fou traslladat La plaça tingué una especial significació en la vida barcelonina del segle XIII al XVII, puix que fou el lloc habitual de tota mena d’actes públics torneigs i justes el primer testimoniatge dels quals data del 1372, festes populars, processons, actes inquisitorials i les fires d’argenteria i del vidre, aquesta darrera per cap d’any El 1706 hi fou erigit un monument a la Immaculada Concepció en commemoració…
Honorat Ciuró
Historiografia catalana
Historiador, literat i eclesiàstic rossellonès.
Vida i obra Beneficiat de l’església de Santa Magdalena de Tuïr, fou l’impulsor de la reconstrucció de l’ermita de Sant Martí de Cameles Com a prosista i poeta representà un dels puntals de la literatura religiosa de l’època barroca al Rosselló amb obres de gran interès per a la història de la mística i la prosa catalanes És autor d’una autobiografia, Llibre intitulat Camins traçats, per on podran los hereters de la casa principal de Ciuró de Camelas caminar sens perill , on dona moltes notícies sobre el seu entorn familiar, profundament devot i religiós, i el patrimoni de la casa els comptes…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina