Resultats de la cerca
Es mostren 663 resultats
Sant Iscle de les Feixes (Cerdanyola del Vallès)
Art romànic
Situació Vista exterior de la capçalera des de l’angle nord-est J M Masagué Al vessant de tramuntana de la serra de Collserola, dintre del parc natural i a la dreta de la riera de Sant Cugat, hi ha l’església de Sant Iscle de les Feixes, que dóna nom al torrent i a la vall on és emplaçada Pertany a la parròquia de Cerdanyola És encerclada per una tanca, dins de la gran propietat de can Catà A tocar de l’església hi havia l’antiga masia de Sant Iscle, que també fou rectoria i que actualment és una residència de monges Mapa 36-16420 Situació 31TDF292913 Per arribar-hi cal seguir, des de la…
Sant Pere de l’Arç o Sant Pesselaç (Calonge de Segarra)
Art romànic
Situació Antiga parròquia rural, amb un petit nucli de cases entorn seu, ara convertida en sufragània ECSA - F Junyent i A Mazcuñán L’església presideix el petit nucli de Sant Pesselaç o Sant Pere de l’Arç, situat en un lloc planer de conreus, estès a la banda nord-oriental del terme, prop dels límits de la Molsosa Mapa 35-14362 Situació 31TCG768248 L’accés es fa per la carretera de Calaf a Pinós, al peu de la qual, a uns 6 km aproximadament, es troba Sant Pesselaç, amb l’església a primer terme Si volem entrar-hi, cal demanar permís al rector de Calaf, que té cura d’aquesta capella FJM-AMB…
Santa Maria de Valldaura (Olvan)
Art romànic
Situació L’església del monestir des del costat de ponent A Borbonet Erigits al lloc anomenat el Favar, dins els dominis de la baronia de la Portella, l’església i el monestir de Santa Maria de Valldaura formen el conjunt més destacat de tot el terme municipal La millor manera d’arribar a Santa Maria de Valldaura és a peu, des de Sant Maurici de la Quar El camí dura una mitja hora Hom hi pot anar també en cotxe venint de Sant Maurici i en direcció a la carretera de Gironella a Prats de Lluçanès, al primer gran revolt, a mà dreta, comença una pista, en molt males condicions, la qual porta fins…
Sant Just i Sant Pastor de la Valldan (Odèn)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església de Sant Justde la Valldan L Prat A l’extrem sud-occidental del municipi d’Odèn, gairebé a frec de la comarca de l’Alt Urgell, hi ha el llogaret de la Valldan, situat en una vall propera al congost d’Oliana Prop seu, al cim del turó de Sant Just, s’assenta l’esglesiola des d’on el visitant pot atalaiar el magnífic espectacle que li ofereix la natura a migjorn de l’església la serra de les Corts al sud-oest tota la vall, on hi ha emplaçat el poble d’Oliana, dominada al fons per la muntanya d’Aubens a tramuntana, la vall de la Valldan i al nord-est, l’…
Peu pla
Patologia humana
Definició El peu pla és una deformació que consisteix en l’enfonsament de la volta plantar i la desviació del turmell per la qual el taló es desvia cap enfora El peu és una estructura molt complexa constituïda per vint-i-sis ossos, trenta-cinc articulacions i més de cent lligaments Esquemàticament, hom hi diferencia una part posterior, el taló una part central de forma voltada, anomenada volta plantar i una part anterior que rep el nom d’avantpeu, formada pels ossos del metatars i els dits La funció principal del peu és la d’ésser el suport del pes corporal mentre hom està dret i durant la…
Sant Feliu de Rocabruna (Beget)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església des de llevant F Tur L’església de Sant Feliu és la titular de Rocabruna, poble de l’antic muncipi de Beget, el qual l’any 1969 fou incorporat al de Camprodon El poble és a la capçalera del riu de Beget, el qual en aquest sector és anomenat riu de Rocabruna, al vessant meridional del Montfalgars L’església, situada a 972 m d’altitud, és al sector nord-occidental, vora el coll de la Boixeda, a l’interfluvi de la riera de Rocabruna i del torrent de les Arçoles, els quals, precisament, s’uneixen sota la muntanya on es troba el temple Mapa 218M781 Situació…
Necròpoli del Francolí
Planta d’aquest cementiri de l’antiguitat tardana situat al suburbi de Tàrraco, el més important d’aquest període conservat a Catalunya MD del Amo Aquesta important necròpoli —excavada els anys vint i trenta per J Serra i Vilaró— és situada al costat del riu Francolí Tulcis , a Tarragona, sobre restes de construccions anteriors que es remunten al segle I aC Es tracta d’unes sitges A situades a la zona nord-est, al voltant de les quals es van trobar restes de ceràmica de vernís negre i de l’ibèric tardà Després, i a la mateixa àrea, apareix un carrer romà que devia formar part de les vies…
El Culip IV i el comerç marítim a l'Empordà
Excavació del vaixell Culip IV, Cadaqués, 1984-88 CASC El 1984, durant els treballs de realització de la carta arqueològica submarina del cap de Creus, es van localitzar a cala Culip Cadaqués, Alt Empordà les restes d'un vaixell que s'havia enfonsat cap a l'any 75 dC, en època de l'emperador Vespasià Aquesta embarcació, que es va batejar amb el nom de Culip IV, no havia estat alterada per l'home gràcies al fet que, en enfonsar-se, el vaixell va quedar dipositat al fons marí sobre un prat de posidònia oceànica, una planta que, en créixer, va anar cobrint i protegint el jaciment arqueològic…
Les teleforàcies
Dues teleforàcies estipitades, d’aspecte prou diferent 1 el mariner Boletopsis leucomelaena , amb porus curts i carn gruixuda, visible en la secció transversal 1a i 2 Hydnellum aurantiacum , amb agulletes Els brins d’herba i la pinassa han estat englobats a mesura que es produïa el creixement, obert, del basidiocarp Josep Ribot Constitueixen una família de fongs terrestres i, en menor proporció, lignícoles, de cos fructífer resupinat, efuso-reflex o pileat, freqüentment també estipitat, amb peu central, excèntric o lateral La carn és sovint membranosa o feltrada, normalment bastant tova, i…
Crist 1147 i teixits associats
Crist 1147 Crist 1147 Vista de conjunt de la imatge, procedent probablement d’Andorra, conservada al Museu d’Art de Catalunya, de Barcelona, on és catalogada amb el núm 15 950 J Vigué-Museu d’Art de Catalunya Amb el núm 15 950 d’inventari el Museu d’Art de Catalunya, de Barcelona, conserva la imatge d’un crucifix, de talla originàriament policromada, de 100 × 93 cm damunt una creu de 187 × 112 Fou adquirida l’any 1906 a Miquel Deó, notari de la Seu d’Urgell, el qual va informar que procedia del bisbat de la Seu, probablement d’algun poble d’Andorra, no determinat L’anomenem amb el número de l…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina