Resultats de la cerca

El lloc figura en documents del segle XIV com “Vilastna” 1319, “Vilatna” 1327 i “ Vilasna ” 1362 L’any 1285 el rei Jaume I en vengué la jurisdicció a Bernat Aruc Al final del segle XVII era lloc reial L’església parroquial pertanyia a l’ardiaconat de Girona Ja era construïda l’any 899, en què consta com a possessió del monestir de Santa Maria d’Amer L’edifici primitiu fou reedificat l’any 1678 En depenen el santuari de Santa Margarida de Bescanó i el de Sant Sebastià

Fill d’ Enric II d’Anglaterra i d’ Elionor d’Aquitània , en morir el seu germà gran Guillem 1156 esdevingué hereu de les possessions del seu pare a Anglaterra, Normandia i Anjou Amb permís papal, fou casat a cinc anys amb Margarida, filla de Lluís VII de França 1160 El 1173 inicià una rebellió contra el seu pare el qual havia intentat d’integrar-lo a la corona i l’havia fet coronar el 1170 per l’arquebisbe de York, i el 1183 intentà de prendre el Poitou al seu germà Ricard

Fill del duc Vratislau VII de Pomerània Coronat rei dels tres països 1397 per la Unió de Kalmar i fent-li costat la seva bestia Margarida I de Dinamarca, no governà fins a la mort d’aquesta 1412 S'apoderà de Copenhaguen, que convertí en capital de Dinamarca, però fracassà en les seves lluites contra les ciutats de la Hansa i els comtes d’Holstein 1417-35 La seva política fiscal motivà una revolta a Escània Vençut pels danesos i suecs 1439 i pels noruecs 1442, es retirà 1449 a Pomerània

Aquesta l’habilità com a residència reial i fou dit per això Palau de la Reina En morir 1375 el llegà al seu marit Pere III, que hi morí 1387 Els reis hi installaren una collecció zoològica El 1410, Martí I, malalt de mort, el donà a la reina Margarida de Prades, que hi residí i fou dit per això Palau de la reina Margarida En estat d’abandó, fou donat per Joan II al governador general de Catalunya, comte de Palamós, Galceran de Requesens i de Santacoloma i prengué el nom de Palau del Governador Passà, en morir 1465, al seu fill Lluís de Requesens i de Soler —i…

Fou edificada a Sant Gervasi de Cassoles sobre l’antiga torre anomenada de Vallblanc, construïda al segle XII El 1408 el rei Martí adquirí l’esmentada torre a Margarida, vídua de Pere Safont, com a usufructuàría, i a la seva filla Eufrasina, hereva i propietària, pel preu de 50 000 sous Un cop comprada, el rei li donà el nom de Bellesguard i hi celebrà el seu casament amb Margarida de Prades, la qual heretà del seu marit la torre l’any 1410, poc abans que morís Tanmateix aquesta empenyorà la propietat a la seva cunyada Violant de Bar El 1418 el batlle general Pere…

Mapa de la comarca d’Osona amb la senyalització de totes les esglésies anteriors a l’any 1300 de les quals hem pogut recollir documentació o bé hi ha alguna informació de la seva existència A Pladevall-A Benet Alpens Santa Maria d’Alpens Sant Pere de Serrallonga Sant Pau del Colomer El Brull Sant Martí del Brull Sant Jaume de Viladrover Sant Cristòfol de la Castanya Calldetenes Sant Martí de Riudeperes Sant Tomàs de Riudeperes Santa Maria del Camí Centelles Santa Magdalena de Vilarestau Santa Coloma de Centelles Sant Pau de Gémenes Collsuspina Sant Cugat de Gavadons Espinelves Sant Vicenç d’…

Incorporava els principis de l’escola activa, i es proposava formar els mestres d’acord amb les demandes d’una societat democràtica i moderna Hom hi aplicà el Pla Professional del Magisteri, primer intent rigorós de relacionar la formació dels mestres amb la Universitat i amb la pràctica docent a l’Escola Primària Organitzà també escoles d’estiu i cursets de perfeccionament per a mestres En fou el primer director Cassià Costal, i hi impartiren classes, entre d’altres, Margarida Comas, Pau Vila i Artur Martorell Clausurada el 1939, el seu esperit perdurà en les iniciatives de…

Mapa de les esglésies del Baix Cinca anteriors al 1300 J Salvadó Fraga Sant Pere de Fraga Sant Miquel de Fraga Santa Maria de Fraga Santa Margarida del Castell Santa Anna de Fraga Sant Julià de l’Hospital de Biars Sant Salvador de Cardell Sant Simó de Llitera Santa Maria de Mont-ral Església de Vermell Església de Torralba Mequinensa Santa Maria de Mequinensa Saidí Sant Joan de Saidí Torrent de Cinca Santa Maria Magdalena de Torrent Sant Salvador de Torrent Vilatge del Castellet de Sant Martí Vilella de Cinca Sant Llorenç de Vilella Sant Valeri

Duc de Mecklenburg-Schwerin amb el nom d’Albert IV, fill del duc Albert II i de la seva primera muller Eufèmia germana del rei suec Magnus Erikson El 1363, Albert derrocà el seu oncle Magnus i l’obligà a renunciar a favor seu i del seu fill Haakon II al tron suec La seva política de donar els càrrecs de govern a molts d’alemanys provocà el descontentament del poble, reunit entorn de Margarida, reina de Noruega i vídua d’Haakon II, la qual envaí Suècia i desposseí Albert I 1389, que es retirà en un monestir fins a la seva mort

Fill de Rafael Closas i Cendra A Buenos Aires 1937, estudià i treballà amb Margarida Xirgu Tornà a Espanya en iniciar-se els anys cinquanta i es dedicà sobretot al teatre comercial en castellà Actuà també en francès i en català Visquem un somni , de Sacha Guitry, traduïda per Joan Oliver, 1970 Entre els nombrosos films que interpretà, cal remarcar Muerte de un ciclista 1955, de Juan Antonio Bardem, Distrito V 1957, de Juli Coll, La gran familia 1962, de FPalacios i Últimas tardes con Teresa 1984, de GHerralde El 1990 protagonitzà la sèrie de TV3 Sóc com sóc