Resultats de la cerca

Procedent d’una antiga família de la noblesa, fou ordenat de sacerdot vers el 1675 el 1678 fou nomenat superior de les Nouvelles Catholiques, institució dedicada a la reeducació de les joves protestants convertides al catolicisme Escriví el Traité de l’éducation des filles 1687 per al duc de Bourvillier, pare de vuit noies, que el nomenà preceptor del petit duc de Borgonya Pòstumament li foren publicats els Dialogues sur l’éloquence 1718 i la Lettre à l’Académie Réflexions sur la grammaire, la rhétorique, la poétique 1716 El 1688 entrà en contacte amb Mme Guyon, coneguda pel seu…

Del 444 al 367 aC foren cretas tribuns militars amb poder consultar, que, en nombre de sis, reemplaçaren els cònsols i prengueren llurs mateixos poders llevat del triomf Un altre funcionari important era el tribú de la plebs tribunus plebis instituït al començament del segle V aC per tal de fer valer la voluntat de la plebs davant el patriciat Tingué, doncs, des d’un principi caràcter revolucionari Primer hi hagué dos tribuns, després cinc, i finalment deu 457, elegits sempre entre els plebeus dins llurs assemblees A Roma i els seus entorns eren “sacrosants”, tenien el dret de convocar i de…

Cal distingir entre els germanismes antics, imposats quan tingué lloc l’ensulsiada de l’imperi Romà d’Occident, i els moderns, en particular els manlleus a l’alemany i també a l’anglès anglicisme En català, respecte als germanismes antics, els apellatius duts pels visigots arribats a la península Ibèrica al segle V, ja molt llatinitzats són escassos, i hom considera germanismes directes, gòtics, solament aquells que no es donen fora de la Península i de l’Occitània meridional per exemple, estona La resta és composta d’elements ja assimilats pel llatí tardà sabó o bé són mots introduïts…

Fill de l’emperador Carles IV i de la seva tercera muller, Anna de Schweidnitz En succeir el seu pare, governà amb duresa Bohèmia des d’Alemanya, on vivia viciosament Volgué posar pau entre les ciutats alemanyes i la noblesa, però no hi reeixí, a causa del seu caràcter feble, que mostrà a la dieta d’Eger 1389 Se n'anà a Bohèmia, on fou odiat per la seva crueltat Per qüestions amb l’arquebisbe de Praga, féu tirar al riu el vicari general Joan Nepomucè Fugí de la presó on el tenien els nobles revoltats Creà duc de Milà el seu cunyat Gian Geleazzo Visconti, comte de Virtù Joan…

Era senyor de les baronies de Pinós, Bagà, etc, com el seu pare Galceran IV de Pinós Prengué part en una expedició amb l’exèrcit reial a València el 1255, segurament per sufocar alguna de les revoltes sarraïnes encapçalades per Al-azraq El 1266 participà també en la conquesta del regne de Múrcia feta per Jaume I, el qual li encomanà després la guarda d’una part de la frontera valenciana, a Biar, juntament amb altres tres cavallers El 1269 participà en la Croada a Terra Santa i continuà l’empresa, quan el rei l’abandonà, seguint els bastards reials Ferran Sanxis de Castre i Pere Ferrandis d’…

Vida i obra Net de l’humanista Martí de Viciana , membre de la noblesa, a qui s’atribueix la traducció de textos clàssics d’Aretino i de Sèneca, exercí el càrrec de pontantveus de general de la governació de la Plana Segons alguns historiadors, Rafael Martí de Viciana fou titulat doctor en ambdós drets, circumstància que no apareix documentada en els llibres d’actes de l’Estudi General de València Probablement realitzà algun curs de lleis abans de l’esclat de la Germania tanmateix, durant l’època foral la graduació en dret no era obligatòria per a exercir la professió de notari Residí a la…

Fill illegítim d’un sacerdot, el seu cognom autèntic era Dujardin, però ell mateix utilitzà l’apel lació ’de Orto’ en alguns autògrafs Fou cantor a la capella papal de Roma entre el 1483 i el 1499 Gaudí del favor i de la protecció del papa Innocenci VIII i obtingué alguns beneficis eclesiàstics El 1489 ocupà el càrrec de degà de la collegiata de S Gertrude a Nivelles Tot i no residir permanentment a Nivelles, durant tota la vida mantingué una relació estreta amb la seva església i la seva comunitat El 1505 entrà al servei de la cort borgonyona de Felip el Bell, a qui l’any següent acompanyà a…

Lorenzo Guadagnini Piacenza 1695-Milà 1760 fou el primer lutier de l’escola milanesa i el primer d’aquesta família, de la qual hi ha comptabilitzats quinze membres dedicats a la fabricació d’instruments Lorenzo visqué molts anys a Cremona, ciutat on aprengué l’ofici al taller d’Antonio Stradivari, i així ho feia constar en les seves etiquetes Establert a Milà el 1730, construí instruments amb un art depurat seguint el model après a Cremona i aconseguí obres d’alta qualitat i molt apreciades Però fou sens dubte Giovanni Battista ~1711-1786, fill de Lorenzo, el més important d’entre tots i el…

De primer 1375 l’amistançament i després 1377 el casament d’aquesta amb el rei Pere el Cerimoniós li permeteren d’acumular riqueses i de fer una ràpida carrera política es constituí el cap del partit de la petita noblesa, afavorit per Sibilla, enfrontat als grans nobles i a l’infant Joan El 1379 ja era majordom del rei, i el 1382 camarlenc i lloctinent de governador de Catalunya Posseí, per adquisició o per donació, els castells de Sant Martí Sarroca, la Geltrú, Cubelles, Vilanova, Font-rubí, Foix, Magallón i Borja El 1384 fou nomenat pel rei capità general de les tropes enviades…

Era conegut també amb els noms de Cap de Sant Joan Baptista, el Gambacoberta i el comte Camacurt Es casà a 16 anys amb Joana de Gandia, de la casa reial El 1396 fou un dels magnats que anaren a Sicília a cercar el nou rei Martí, que l’investí ben aviat de l’almirallat patern El 1400 heretà el comtat de Cardona Fou un dels generals de Martí el Jove a la campanya sarda que acabà amb la tragèdia de Sanluri 1409 Durant l’interregne de 1410-12, ell i el seu germà Antoni de Cardona i de Luna foren els caps parlamentaris més notables de la noblesa urgellista El 1412 protestaren per la…